|
Desestacionalització
Aquest darrer dimarts he estat al Parlament en això del debat
sobre l'estat de la comunitat autonòmica, malgrat la cosa política
no sia gens ni mica la meva especialitat. Ja saben vostès: jo
som un marcat especialista en absolutament res. Així i tot, quan
hi ha gruix de temàtica i consider que és l'hora en punt de
veure de prop gent amb fumera desesperada que aguanta estoicament
un tranquil i monocord discurs del president Antich de quasi una
hora i mitja, deia, hi comparesc una estona llarga, maldament
després i segons a qui m'acost, hagi d'espolsar mitja hora de
caspa. Quin personal, Senyor!
L'adrenalina fa estralls després entre els protagonistes de
la cosa, a la qual jo en dic: sala de banderes; cua als urinaris,
fotògrafs, micròfons i càmeres de televisió a raig i roi,
fent la seva meritòria feina i els polítics en actiu xerrant,
declarant, que també és la seva, possiblement.
Tot seguit, devers la una del migdia, he aplegat veles i he
anat a fer la cervesona ritual al Club Nàutic de Cala Gamba, on
m'hi he trobat amb un bon amic i constructor dels d'envergadura.
Li he comentat que jo venia d'un circ sense feres, sols
equilibristes i pallassos, i l'he fet riure. I m'ha dit, diu, ara
mateix he sentit per la ràdio del cotxe unes declaracions d'en
Grosske que deia que en matèria de seguretat professional s'ha
feta molta feina i encara se n'havia de fer més. Però el que
també ha dit el conseller, abunda el constructor, és que s'ha
de caminar cap a la desestacionalització de la temporada turística,
mira quins collons. Diu: ara a nosaltres no ens deixen treballar
a l'estiu, perquè hi ha turistes i no se'ls pot molestar; i si vénen
tot l'any, aleshores nosaltres quan podrem treballar?
I m'ha descol·locat, la pregunta. Quan vegi el conseller li
demanaré, ha estat la meva resposta. Ostres, és que no pots
anar per enmig, fotre, tot d'una t'emboliquen!
|
