El PSM opina. 04/11/2002

La lluita per l’Autonomia

Aquests dies s'ha commemorat el 25è aniversari d'aquella històrica manifestació en defensa de l'Estatut i l'Autogovern.

Potser seria útil per a les noves generacions de ciutadans i ciutadanes de les Illes, per a tots aquells que no visqueren els esdeveniments de la transició, fer una mica d'història de com anaren les primeres provatures de marxar en el camí del nostre redreçament nacional i social.

Fem una mica d'història. A finals del 77, com a cloenda de les activitats del Congrés de Cultura Catalana, hi hagué la gran manifestació de la Diada per l'Autonomia. La major manifestació de la història de Mallorca, encara no superada en tots aquests darrers anys! Més de quaranta mil persones molt il·lusionades, amb esperança d'anar avançant vers l'autogovern, ens hi arreplegàrem a sentir el parlament unitari que va llegir Josep M. Llompart. Antoni Serra sovint es queixa del poc suport donat pels partits a la tasca del Congrés de Cultura Catalana que ell coordinava. I té tota la raó del món. Però en el que fa referència a la Diada per l'Autonomia, no compartesc la seva valoració. Almenys pel que toca a l'OEC. Les activitats normals de partit quedaren paralitzades i ens dedicàrem en cos i ànima a la propaganda de la Diada.

Era una feinada (ja n'estàvem acostumats!) estar el vespre sencer aferrant pòsters. No en vaig veure mai cap dels futurs dirigents dels organismes autonòmics aferrant cartells per les nits. Devien ser als seus negocis, com de costum, mentre la gent anònima, al carrer, els feia la feina.

No es tractava tan sols de fixar pòsters a les parets. Els feixistes sortien a desaferrar-los. Per tant, muntàrem piquets de defensa. Piquets, majoritàriament formats per militants d'OEC, MCI, PTE, PSM, PCE i afiliats de diversos sindicats. El "forasterum" (tan blasmat per la "nostra" extrema dreta), va ser a l'avantguarda de la lluita per l'autonomia. S'hauria d'haver vist els murcians, madrilenys o sevillans defensant els cartells que convocaven a la manifestació de dia 29 d'octubre! La qüestió -la defensa de l'autonomia- era seriosa i no volíem consentir que quatre reaccionaris ens fessin malbé la feina. Grups de jovençans de "Fuerza Nueva" feien desastres amb els cartells de l'Autonomia. En les nits anteriors a la manifestació no hi eren enmig del carrer aferrant els pòsters, defensant els cartells, tota la sèrie de personatges que després es farien famosos damunt l'esforç d'aquests anònims militants.

I l'èxit d'aquella gran manifestació del 29-X-1977 no hagués estat possible sense la col·laboració dels menyspreats immigrants, sense el poble mallorquí que, des de barriades i pobles, participà massivament en l'acte reivindicatiu més gran de la nostra història (l'esperit del qual va ser ben aviat traït per alguns dels que, de forma oportunista, encapçalaven la manifestació).

Record aquelles nits de tensa vigilància. Dins l'atrotinat Seat 6OO d'en Mateu Ramis, bon amic, dirigent de l'OEC i exmissioner en el Perú, hi anàvem Antoni Mir (l'actual president de l'OCB), na Margalida Chicano Sansó, jo mateix i algun altre company.

Però tot aquest esperit unitari, les grans il·lusions populars de l'any 1977, varen ser capolades ben aviat pels partits dits "majoritaris". Un any més tard, la manifestació per l'Autonomia i l'Autogovern només va ser impulsada pel partit on aleshores militava (el PSM). PSOE, PCE i el mateix PTE, feren anques enrere.