|
Notes a peu de pàgina
Els lectors que són d'una fidelitat numantina recordaran que
vaig acabar l'article de dissabte passat plantejant unes messions.
A alguns, ja els ho he desvetlat en persona, als altres, si és
que en resten, promet fer–ho al llarg d'aquesta columna
d'avui. Ja sé que el tòpic, com a mínim l'espanyol, diu que
segones parts mai no foren bones; més nostradament, podríem dir
que els plats rescalfats, la immensa majoria de les vegades, no
tenen el mateix gust. Tanmateix, hi ha dies que es fa precís,
per omplir–se el gavatx, treure les sobres. Ja em permetran,
els fidels, que en aquesta diadada dels morts, ni que sigui un
crisantem mustii, els tregui un plat rescalfat i posi unes notes
a peu de pàgina a la col·laboració de dissabte anterior.
Supòs que recordaran que l'article anava d'una presentació pública
de la llei, autoanomenada de qualitat, per part del PP. Com han
fet d'ençà que li han mostrat les aromes, una de les
justificacions, a parer seu, de la nova llei és presentar–la
com una pòcima redemptora dins el caos total, la llum dins la
tenebra. Per això necessiten justificar el caos i definir les
tenebres, cosa que fan mostrant graelles i índexs que situen
l'Estat espayol a la coa d'Europa. Com és obvi, malèvolament
amaguen que paral·lelament també l'Estat espanyol es troba a la
coa d'Europa pel que fa al percentatge que l'estat dedica a les
polítiques educatives. Com deia mestre Miquel de can pam i mig,
no poden engreixar un porc amb estampetes, parenostres i
gloriapatris. Més raó que un sant, tenia el bon home. Amb
quatre peus de pollastre i dos ventrells, no poden fer un bon
brou, de la mateixa manera que sense diners l'educació no pot
rutllar. Una altra cosa que em va cridar l'atenció, parlant dels
itineraris de secundària, és que els Programes d'Inciació
Professional, defensats sense que vengués a to per part de Jordi
Llabrés tot dient —simptomàtic no?— que no eren «el
pelotón de los tontos», es poden cursar de forma voluntària,
per tant a elecció de l'alumne, i que conduirà a l'obtenció
del mateix títol que els altres que fan itineraris més «acadèmics».
Davant aquesta qüestió hi posaria tres notes a peu de pàgina.
No és obligatori que tots els centres sostinguts amb fons públics
ofertin aquesta iniciació professional, la qual cosa vol dir que
aquest segment d'alumnat serà carn de canó dels IES. Segona
nota, si superar–los comporta obtenir el mateix títol que
els altres vol dir que, com a mínim a nivell estadístic, hauran
minvat el fracàs escolar —cosa que els preocupa molt—
però no a nivell pràctic (pensem que els nivells no els marquen
els «decrets de mínims» sinó les circumstàncies reals de
cada aula). I tercera nota, aquests alumnes amb el títol d'ESO
queden facultats per fer el batxillerat, amb la qual cosa o bé
fracassaran o bé rebaixaran ostensiblement el nivell del
batxillerat —els dels IES—. Una altra nota que voldria
acotar en aquest peu de pàgina imaginari és la desvergonya que
ha mostrat el PP, d'ençà de no fa gaire, de parlar obertament
de bilingüisme. Al principi de legislatura, de la llengua, no en
varen fer una «causa belli», ara, que s'acosten les eleccions i
cal esgarrapar un vot al preu que sigui, mostren, impúdicament
orgullosos, tota la bestialitat que porten a dins. Potser perquè
en Rabasco els ha mostrat les fites de l'extrema dreta i ells es
conformen a situar–se només a un pèl. Modalidades, bilingüisme...
són vocables que els surten a boca plena i en els quals els
agrada esplaiar–se perquè no hi hagi cap dubte de les seves
intencions. En aquella presentació de què us parlava, en
donaren símptomes ben evidents.
Us havia promès, com a nota final, donar–vos sopes de les
messions de dissabte passat. Recordaran que en Jordi Llabrés
havia de respondre una qüestió que un de la seva corda li havia
plantejat al debat. La pregunta no era altra que si amb la nova
llei, que l'han presentada com a redemptora de tants de pecats i
mals, el professorat, hem de llegir el de secundària, recobraria
el prestigi i l'autoritat perduda? Com que no sabia què
respondre, li va pegar dret cap a les atribucions del director
com a garantia de restablir l'autoritat i el nord perdut i ens va
presentar un apartat d'un article com la fórmula màgica que ben
aplicada faria, si s'escaigués, tornar a separar les aigües de
la Mar Roja i assolir la terra promesa, aquest apartat és el
darrer de l'article 81 on diu que (les atribucions seran també)
«qualsevol altra que li sia encomanada per l'Administració
educativa». Qualsevol una mica avesat a fer de torcimany de
literatura legislativa pot canar la profunditat i el rigor intel·lectual
de la resposta...
|
