Gais
Fa pocs dies rebia la constatació
que una notÃcia havia indignat els col·lectius de gais i
lesbianes que, amb tanta raó, apareixen sovint protestant en els
diaris. La notÃcia procedia d'Andorra, prou que em reca, on
resulta que, per ser donant de sang, cal, entre un dels més
importants requisits, que no siguis homosexual. No sé com estÃ
la cosa a hores d'ara, però voler justificar amb arguments cientÃfics
la discriminació sexual és inútil, tan inútil com aquell
totxo que va perpetrar, al segle XIX, l'infaustament famós comte
de Gobineau -Éssai sur l'inégalité des races humaines-,
tan divulgat i llegit als anys 30, quan el racisme necessitava,
endebades, arguments cientÃfics.
Doncs ara hi ha una altra iniciativa molt més plà cida, la dels
poetes espanyols José Infante i Leopoldo Alas, que han publicat
un receptari de cuina per a gais -¿Entiendes de cocina?-.
No crec que sigui altra cosa que un divertimento, perquè
tots plegats ens distraguem una mica dels maldecaps quotidians
que ens afeixuguen. Tanmateix, són coses d'aquelles que no
m'agraden: receptes per a gais o receptes per a dones o receptes
per a negres, o per a qualsevol minoria marginada o perseguida em
semblen l'acceptació implÃcita que hi ha una diferència
substancial, i, per tant, que, ni que sigui inconscientment,
justifiquen la marginalitat. Com en literatura; he vist
llibreries nord-americanes on hi ha secció de llibres gais, no
perquè en sigui la temà tica -cosa que està molt bé, com estÃ
molt bé trobar-te una secció de llibres feministes-, sinó
perquè l'autor és homosexual. No m'agrada. Com no m'agrada el
que conta Bohumil Hrabal sobre una tertúlia literà ria a Praga
en què parlaven d'una escriptora que, "segons deien,
confonia la vagina amb el tinter, permetent que qualsevol home
suqués la ploma en la seva tinta" (potser Monika Zgustova,
que ho sap tot de tot, sap a quina escriptora es refereixen). La
brutalitat de la cita ens pot fins i tot resultar familiar:
l'activitat sexual o les preferències sexuals d'una escriptora són
matèria de conversa, de menyspreu, de burla o de crÃtica. Els
escriptors homes heterosexuals tenen butlla permanent. Vull dir:
de la vida Ãntima de Mercè Rodoreda se'n pot parlar tant com
vulguis. Però no t'atreveixis a dir ni un mot de la vida Ãntima
de Carles Riba, per exemple. Lleig, molt lleig.
|