|
La REBaixa de Rato
Les declaracions
a la premsa del ministre espanyol d'Economia, Rodrigo Rato,
durant la quarta edició del Fòrum de Formentor, en el sentit
que no és necessari desenvolupar el Règim Especial de Balears (REB),
parlen ben a les clares de quina és l'atenció que mereix al
govern espanyol els problemes que pateixen les Illes Balears
derivats de la insularitat: cap.
Que no els importa un prebe torrat, vaja.
La pseudorectificació posterior de Rato, només indica fins a
quin punt pot arribar el cinisme dels centralistes espanyols.
El tractament que reben les Illes Balears de part del govern
espanyol (amb Franco, la UCD, el PSOE i el PP) és el típic
d'una colònia. Com s'explica, sinó, que mentre el Producte
Interior Brut de les Balears és superior a la mitjana europea,
els serveis públics com la sanitat, carreteres, ensenyament,
obres públiques, justícia, correus..., tenguin un nivell gairebé
tercermundista?
Les illes Balears, així com la resta de Països Catalans,
pateixen un autèntic espoli fiscal per part del Govern espanyol.
Aquest espoli va ser xifrat pel propi Jaume Matas, quan era
Conseller d'Economia i Hisenda, en uns 200.000 milions de
pessetes, que parteixen anualment cap a Madrid via hisenda (IRPF,
IVA i imposts especials) i ja no tornen. Matas, per exemple,
denuncià l'any 1995 que les Balears havien rebut 17.790 pessetes
per habitant, mentre que Extremadura n'havia rebut 83.393.
El robatori és de dimensions tan escandaloses que el setembre de
1997 el govern espanyol decidí ocultar les dades sobre allò que
cada autonomia paga i rep de l'estat.
El règim fiscal elaborat pel Govern de les illes Balears, en la
seva versió original, calculava que rescabalaria 25.000 dels 200.000
milions. Després de successives rebaixes imposades per Madrid,
emperò, allò que es recupera és gairebé simbòlic.
Tot això es fa amb el pretext que les Balears són riques, però
els fets ho desmenteixen: el 6% dels ciutadans de les illes
Balears viuen en condicions de pobresa, les pensions són més
baixes que la mitjana estatal i els sous són al voltant de 20.000
pessetes inferiors.
Pel fet de ser illes, a més a més, patim un cost d'insularitat,
que segons la conselleria d'Hisenda ens suposa haver de pagar
entre un 2'3 i un 3'3% més que els habitants del continent pels
mateixos serveis. La insularitat afecta en qüestions tan
importants com la sanitat, les taxes portuàries i aeroportuàries,
el proveïment de gas i electricitat i un llarg etcetera. Cal
afegir, a més a més, la doble insularitat que pateixen Menorca
i Eivissa i la triple a la qual està sotmesa Formentera.
Però al ministre espanyol, li pareix (o li pareixia la setmana
passada) que no cal aplicar una llei, que per més conya, s'aprovà
amb els vots del seu partit. I així, vivim la, ja massa llarga,
paradoxa de que tots els beneficis de la nostra insularitat se'n
van cap a Madrid i nosaltres en patim només els perjudicis.
Mentrestant, des d'aquí, en comptes d'afrontar d'una vegada el
vertader problema, que no és altre que el de que aquesta
autonomia, sense la capacitat recaptatòria, no és vertader
autogovern. Els partits que ara han posat el crit al cel, però
que concorrin a les pròximes eleccions sense reclamar la
recaptació de la totalitat dels imposts des d'aquí, només
podran ser tractats d'hipòcrites. O de cínics.
I, és clar, llavors ens hem d'anar inventant parides, que avui
es diuen Regió Europea de l'Any o Fòrum 2004, i que
anteriorment s'anomenaren Universíada o Olimpíada (organitzades,
per cert, per entitats privades) perquè ens serveixin de
coartada per pidolar alguna inversioneta extra de l'estat.
Tot per veure si REBem alguna cosa més de l'estat.
I que no siguin galtades.
|
