El PSM opina. 09/11/2002

El mateix guió per a distints actors

He arribat a la conclusió que Balears, com a territori, però també com a col·lectiu humà, als dos partits centralistes (PP i PSOE) els importen un rave. Per tant, amic lector, tu i jo, els importam, dins la menudència de la nostra individualitat, gairebé la mil·lionèssima part d'un, per allò que som súbdits reials, sobirà rave. Misèria i res, i tu i jo, som gairebé la mateixa cosa. No crec que sigui l'entrada de la lluna vella qui regeixi aquestes, si més no, pessimistes asseveracions; ni tampoc es deuen a cap altra conjunció astral, ni molt menys al fet hipotètic, com es diu ara, que l'home mai no hagi posat el peu a la Lluna. Ve, dins les possibilitats que tenc i ja em perdonareu la contradicció, d'una meditada intuïció. Som, dins la nostra migradesa, com aquell os sec que els cans desenterren quan volen entretenir les barres en faltar–los la suculència i l'abundància d'un aliment més substanciós.

Intentaré deixar la literatura, que tanmateix és el que m'agrada i em diverteix, tot i que pugui esdevenir un pèl retòrica, per entrar en matèria. El lector, si més no pel context setmanal, ja pot intuir per on aniran les cebes. Em referesc a les declaracions, encara no matisades fins al dia d'escriure aquests papers, que va fer en Rato l'altre dia, (que consti que no bufava la tramuntana, ergo no foren fetes des de l'ofuscació momentània), aprofitant que era a la cimera de Formentor. Tanmateix, la idea no és nova, ni l'afirmació gaire original. Si fa no fa és la mateixa que ens diuen des de Madrid des de temps quasi immemorials i que és la mateixa que deien els ministres del PSOE. Aquests ho deien d'una altra manera, apel·laven a la solidaritat territorial i amb aquest so venien a dir que no calia donar almoina a la Seu, que nosaltres érem prou rics, que fermàvem els cans amb llonganisses i, per tant, que no necessitàvem Règim Econòmic Especial, ni inversions, ni carreteres, ni hospitals, ni instituts... I, curiosament, mentre ells tenien el poder a l'estat, el gran poder, semblava que ja els anava bé que les Balears fossin governades pel PP, fins i tot, el PSOE local semblava concordar i combregar amb aquesta idea i, en comptes de plantar cara a la dreta amb una atractiva candidatura, amb unes inversions que poguessin fer girar la truita del poder autonòmic, passaven les hores i els dies en estèrils batalletes per controlar el partit sense que l'opinió pública pogués saber quins patrons regien aquest obscur jocs d'interessos, aquestes alambinades trifulques entre famílies. Curiosament fou possible girar aquesta truita quan precisament a Madrid no hi havia res que pelar i aquestes bregues, aquestes estirades de «monyo» s'acabaren quan, de la mamella grossa, no en rajava ni un esquit, de llet. Llavors sí que els va venir de gust desenterrar l'os sec i pegar–li una queixaladeta. Potser tot no fou més que una coincidència atzarosa.

Ara, potser també es producte de l'atzar, les coses van a l'inrevés. La gran mamella la controlen els altres, el PP, i els d'aquí, els peperos, esperen, com a Moisés atònits, que el del bigoti arreveixini una mica el pèl i digui, com qui lliura les Taules del Sinaí, qui ha de ser el candidat. A mig any de les eleccions encara, tot i que l'intuïm, no ho sabem cert. Mal principi per exhortar les cohorts cap a la victòria final! I tot i que el candidat nonat promet dessaladores i passeigs marítims i altres menudències del seu ram, vénen els ministres que tallen el bacallà i els caguen dins la ferrada i diuen que de Règim Especial res de res. Els tramoistes d'aquí, tristos subalterns que remenen la coa amb l'esperança de la comissió si es produeix la victòria, que han de preparar l'escenari, com és evident, es posen nerviosos i reclamen rectificacions públiques i els que ja els han adjudicat una paper dins l'opereta bufa —Sor Rebosillo, intepretat per na Catalina Cirer— miren a una altra banda i donen a entendre que tot no ha estat altra cosa que un error i que aquestes paraules s'han de matisar. No sé com, ni quan, si tanmateix les paraules han estat les mateixes d'ençà que diuen que tenim autonomia. Si tanmateix el llibret fa més de vint–i–cinc anys que està escrit i l'única diferència és que el declamen diferents actors. Potser hauran d'esperar que perdin el poder a Madrid perquè els tramoistes d'aquí preparin, sense merderades ratianes ni d'altri, l'escenari del triomf i tornin a recuperar el poder que, segons pensen, els pertany per dret natural. Llavors, com feien quan només en Cañellas guanyava amb claredat en totes les espanyes, tornaran a fer el turista per aquí i no diran llamps i pestes contra el Règim Especial, ans al contrari posaran el kefe de files com un exemple a seguir per tot l'estat mentre que els adversaris polítics, instal·lats a Madrid, s'acostaran per aquí a recitar el paper que tu i jo ja ens sabem de memòria.