"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/11/2002

Estimada vaca boja...

No us cregueu que aix√≤, em referesc al t√≠tol de l'article, √©s el que va exclamar en Kose Mari, en els seus deliris nocturns i √≠ntims, en el seu intent, frustrat, d'adre√ßar–se, ni que fos una musa!, a la nimfa vacuna que va immortalitzar Joan Maragall tot fent pr√†ctiques per no perdre l'idioma que tant li va costar poder–lo parlar en la intimitat. Ni tampoc fou l'exabrupte, √≠ntim tamb√©, que pronunci√† aquest primer espas√≠ de la pol√≠tica quan n'Ana Botella va insinuar prendre l'alternativa al seu marit. Ni molt menys s√≥n les primeres paraules d'un cr√≠ptic sonet amor√≥s fog√≥s d'en Gonz√°lez Ortea —tot suposant que tengui una vena po√®tica amagada—, que li ha valgut, davant el perill de ser desxifrat per la societat benpensant illenca, una canongia hidrol√≤gica, que vendria a ser com una mena de flor artificial en uns jocs florals imaginaris, d'un riu amena√ßat a no portar mai m√©s aigua, en no ser, la del llagrimer, per no parlar d'altres emanacions aquoses, fruit, b√© pel desfici de la separaci√≥ en el primer cas, o b√© de frugals i furtius encontres, si fora possible i plausible la segona opci√≥. No, ni tampoc m'he begut el seny i √©s aquest t√≠tol com una mena d'invectiva particular, talment com un desnonat poeta trobadoresc, contra una dama de qui insistentment en requeresc els seus favors i sempre tenc per resposta una gran i solemne carabassa. Ni, com alguna ment una mica envitricollada i mal√®vola pogu√©s pensar, tampoc √©s el principi d'un correu electr√≤nic interceptat —ara que ja no est√† de moda el B√≠tel i redireccionar correus no √©s ni un presumpte delicte sin√≥ un avatar atzar√≥s de l'oculta ci√®ncia inform√†tica— del president Antich cap a na Maria Ant√≤nia Munar per haver–se fet forta en el basti√≥ de Son Pardo i haver armat una cohort de cavallers, en el sentit m√©s medieval del terme, aix√≤ √©s persones desenfeinades si no √©s per dedicar–se al seu hobby, en aquest cas el trot, i per fer la guerra a l'enemic, en aquest cas n'Antich, i haver protagonitzat una marxa de quadr√ļpedes, en tot el sentit del mot, vers el Consolat de Mar. I tot i que ho podria ser, les nostres fonts consultades i sabers ocults, ens fan descartar que sigui una d'aquestes missives que van de Rossell√≥ a Rossell√≥, d'en Miquel a na Margalida, per tal de posicionar–se per veure qui encap√ßalar√† la llista d'EU/IU+Verds, perqu√® aix√≤ √©s el veritable quid de la q√ľesti√≥ i no el programa a dur a terme, com tantes vegades ha esgrimit l'organitzaci√≥ comunista a l'hora d'establir, ensumar o filtrejar qualsevol pacte. I si descartam aquesta darrera hip√≤tesi no √©s perqu√® no creguem que sigui possible un intercanvi epistolar tan apujat de to, sin√≥ m√©s aviat ho dedu√Įm per un defecte de forma ja que la llengua d'√ļs semip√ļblica que solen fer servir els d'Izquierda Unida sol ser m√©s aviat l'espanyol i no en parlem quan parlen, i perdonau–me el bunyol estil√≠stic, en la intimitat.

No, no √©s res de tot aix√≤, sin√≥ que ha estat la penyora m√†gica que s'ha tret de la m√†niga el ministre, crec que era en Rato, per justificar la inflaci√≥ cavallina que, segons les darreres dades fetes p√ļbliques, assota la nostra quotidiana economia. Vaja, que no arriba, l'exabrupte, a la categoria d'excusa escolar que fan servir els infants quan arriben a l'escola sense els deures fets i s'empesquen la m√©s rocambolesca invenci√≥ per justificar la falta. Ara, doncs, quan ja fa tant de temps que no es parla de les pobres vaques boges resulta que el ministre les ressuscita per excusar la seva falta. I la resta de la can√ß√≥ ja la sabem tots: que els preus han apujat per l'increment dels productes frescos: hortalisses i coses d'aquestes... (els pagesos, segons el ministre, es deuen fer d'or), que l'√ļnica manera de frenar la male√Įda inflaci√≥ √©s moderant els salaris, √©s, tamb√©, que els treballadors renunci√Įn a la revisi√≥ del conveni. Mai, mai no se'ls ocorr ni tan sols insinuar que per ventura convendria que les empreses redu√Įssin els marges comercials, que nom√©s guanyassin el just i necessari. Ni donar la culpa als post–monopolis (benzines, aeroports, el√®ctriques, telef√≤niques...) que mai no sabem que guanyen damunt la nostra magra xulla que recobreix les malmeses costelles... De totes maneres, gr√†cies, difuntes vaques boges per haver–nos ajudat a suportar la creu de tanta culpabilitat per no complir–se les previsions del govern en mat√®ria econ√≤mica. Algun dia, des de la nostra oradura for√ßada i qui sap si tamb√© difunta, us tornarem el favor....

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: