El PSM opina. 17/11/2002

Galeusca, com cada any

El primer cap de setmana d'aquest mes de novembre he tengut el gaudi de compartir hores i idees amb gent gallega i basca, així com també amb els que jo anomen catalans peninsulars, principatins i valencians, a més de gent illenca. Es tractava de la trobada anual del Galeusca. Per compromisos de feina contrets amb anterioritat, sols ho vaig poder fer el dissabte dia nou, el que em va deixar a la gola gust de poc. Començà el dia a Sant Francesc, visitant la tomba del Beat. Després visitàrem el Miramar de l'Arxiduc i el monestir de Cura, tot fent una ruta lul·liana. Amb els gallecs i bascs, naturalment, parlàrem llarg i espès en llengua castellana i no vaig tenir sensació de trair cap convicció personal. Era pura i simple cortesia, íntimes ganes, potser necessitat neuronal de comunicació amb una gent molt especial, també compromesa fins el tètan amb les seves respectives cultures tant amenaçades com la nostra per la superba pota mesetària.

Una de les coneixences més interessants del dia va ser la d'Antoni Bonner, que a Cura, havent dinat, va fer una exhibició brillant de la seva saviesa sobre l'obra de Ramon, amb una exacta, desimbolta memòria i una frescor humana envejables. Quin home! També vaig fer una xerradeta amb Víctor Gayà, actual vocal de l'AELC, tot comentant la seva carta apareguda recentment a la premsa, referent al mal paper, el numeret que li feren al restaurant La Lubina, on una colla de forasterots exercidors del seu colonialisme superb, varen despreciar un sopar de 80 persones per no voler entendre el català del gestor que l'anava a contractar. I a més, fotent–se'n.

Antoni Gil, president dels restauradors de les Balears, propietari de La Lubina, Cas Cotxer i potser algun altre restaurant, fes–t'ho mirar. De moment has perdut molts clients. I has debilitat una amistat de tants anys! Ostres, Toni!