|
Dia internacional dels drets de la inf脿ncia
* Javier
Bar茅s Marticorena 茅s Director de l麓Oficina de Defensa dels
Drets del Menor (ODDM)
Hi ha molts indicadors que ens presenten un panorama
desolador dels infants al m贸n. Podria comen莽ar parlant dels 250
milions de nins i nines d’entre 5 i 14 anys afectats pel
treball infantil (dels quals 110 milions s贸n nines), que en una
jornada mitjana de 9 hores treballen de sis a set dies per
setmana i destacar l’extensi贸 de l’esclavitud
infantil, sobretot a l’脌sia meridional i a l’脌frica
oriental subsahariana.
Potser seria m茅s convenient parlar de l’augment del nombre
de nins del carrer que s’introdueixen en la prostituci贸 a l’Am猫rica
llatina per diners, aliments o drogues, amb m茅s de 25.000 v铆ctimes
a la Rep煤blica Dominicana o els m茅s de 200.000 casos d’explotaci贸
sexual infantil a Tail脿ndia... o els m茅s de 400.000 casos de l’脥ndia.
Milions de nins a tot el m贸n pateixen aquest problema.
Tal vegada podria comentar qualque cosa sobre els 600 milions de
nins que viuen en la pobresa: a l’Argentina m茅s de 2.100.000
d’infants pateixen fam, 30.500 infants moren al dia per
problemes de salut que podrien ser susceptibles de previsi贸 i
per tant evitables.
Tal volta podria parlar dels 130 milions d’infants no
escolaritzats al m贸n en desenvolupament, 73 milions dels quals s贸n
nines. O dels 232 milions de menors que no assisteixen a l’escola
secund脿ria.
Podria parlar dels 300.000 nins soldats i dels 6 milions d’implicats
en conflictes armats arreu del m贸n, o dels desarrelats, com el
poble saharaui.
Potser seria convenient fer refer猫ncia a l’informe de les
Nacions Unides per a l’investigaci贸 sobre desenvolupament
social, que assenyala que la pobresa, l’atur massiu i la
desigualtat han crescut en paral路lel amb l’expansi贸 del
comer莽 i de la inversi贸 estrangera associats amb la
globalitzaci贸.
A prop nostre, estaria b茅, comentar els perills que poden
comportar les noves tecnologies: visualitzaci贸 d’escenes
violentes, el 44% dels menors internautes a Espanya que s’han
sentit assetjat sexualment a trav茅s d’Internet, el 14,5%
que han concertat cites amb desconeguts, 1,11% que s贸n addictes,
el 28% dels menors que entra dins p脿gines pornogr脿fiques i el
38% que ho fa dins p脿gines violentes.
I a les Illes Balears podem parlar del tema del botell贸n i l’inici
al consum d’alcohol i tabac, aproximadament als 13,6 anys.
Per貌 crec que he de parlar del que per ventura com a ciutad脿 o
ciutadana, educador o educadora, pare o mare pots fer per
millorar les condicions i la qualitat de vida dels nostres
infants i joves. Es molt senzill: parla i escolta els infants de
prop teu... qu猫 pensen, qu猫 senten, qu猫 volen, com estan a l’escola,
al barri, a casa, amb els amics qu猫 opinen de les drogues, del
sexe, dels videojocs, de la viol猫ncia, del racisme, de l’ecologia,
del consumisme, de tu i d’ells.. Tal volta aix铆 aconseguir脿s
un m贸n amb persones m茅s concienciades i amb una percepci贸 del
m贸n m茅s real i amb capacitat d’escoltar-nos els uns als
altres, la qual cosa implica un respecte cap als altres i una
conviv猫ncia millor, almenys al nostre voltant.
L’inf脿ncia no ha de ser un projecte dels adults. El per铆ode
infantil 茅s un valor en si mateix, en el qual el nin i la nina
son els protagonistes principals amb un rol d’agents socials.
L’inf脿ncia t茅 coses a dir sobre el context social en qu猫
viu, t茅 preguntes i respostes per donar. Per aix貌 cal
implementar uns mecanismes que faciliten “dir i fer coses,
on se’ls escolti, que puguin aportar solucions 煤tils i
eficaces” mitjan莽ant la participaci贸 infantil. Defensem
entre tots aquest dret!.
|
