El PSM opina. 23/11/2002

Avantmatx

Avui és el gran dia per als futbolers. I fins i tot, per a alguns que no ho són, car tradueixen dins l'aleatorietat d'una pilota, allò que no es pot traduir en unes urnes. (Ens estalviarem de parlar d'altres mètodes, no fos cosa que caiguéssim dins les suspicàcies garzonianes i ens enviïn quinze anys sencers, sense roldanesques reduccions, a la presó). Deia, deixant de banda les enganxoses subordinades, que avui és un gran dia pels futbolistes. I totes aquelles expectatives posades, totes aquelles covades il·lusions s'hauran desvetlat quan tot just la nit s'amaga dins la closca del seu epicentre. Llavors, algun sopar frugal, alguna ampolla descloscada amb la tibantor d'una emoció, o qui sap, si altres tibantors trobaran aixopluc dins la comèdia humana. Llavors només restarà l'epíleg, que com la vuitena d'un sant, s'allarga artificialment dos o tres dies, excepcionalment quatre, perquè, fet i fet, aquests grans matxs només ho són damunt el paper i no deixen de ser un vulgar partit de futbol.

De totes maneres n'haurem menjat més d'una setmana ja que, des de dilluns passat no es parla d'altra cosa. Fins i tot, l'interès i la roentor d'aquest caliu ha esmorteït altres calius patriòtics, com és el cas dels enfrontaments amistosos entre les seleccions estatals, que, com a mínim des d'Espanya, han estat analitzats en clau del matx de referència. Pensat fredament, mai no he entès el perquè de tanta atenció mediàtica. Ni perquè aquesta necessitat de donar salsa, per no dir escalfar l'ambient, al partit. No ho necessita. Ni ho necessita el Barça per omplir el seu estadi; ni ho necessita la plataforma digital per vendre el seu producte, ni ho necessiten el jugadors per motivar–se més i treure aquella força subjacent, aquella energia positiva intangible que els generi les genialitats que demanda el públic (i que segurament no veurà). A més, pensat d'una manera freda, no crec que aquest ball de declaracions, que, fins i tot amb estirabot inclòs, a vegades es produeixen, serveixi per canviar res del que succeirà dins el rectangle del joc. Ni res no farà millorar el joc que oferiran els dos equips. Per què, doncs, tant de rossegall periodístic, per què haver–ne de menjar una setmana i mitja? Segurament, forma part de la recepta futbolística. Si bé no és la part primordial, sí com a mínim és aquest potet de totes espècies que condimenta una mica la cosa. Potser, a través del ball de declaracions hom es faci la il·lusió de tastar els aromes d'un resultat final favorable. I que n'haurem tret d'aquest tast, si tanmateix el resultat serà un i inamovible? Si tanmateix els ingredients que donaran sabor al plat seran els que es cuinaran dins el rectangle de joc durant els noranta preceptius minuts?

De la mateixa manera que hi ha un avantmatx futbolístic, hi ha un avatmatx electoral. Un d'aquests ingredients que el conformen són les enquestes, una mena de tast del que serà el resultat final, o si ho voleu amb un llenguatge més meu, com una mena de rot delfosià de no sé quin oracle, a través del qual, o millor dit, a través d'olorar–ne les flaires, se'n vol deduir el resultat final. I què són aquestes enquestes, doncs molt fàcil, com aquell ribell de sobrassada a mig trempar on tots els convidats a les matances, amb la punta del dit de pecar, fan passar per les papil·les gustatives allò que, curat i reposat, en serà sobrassada. I tots hi diuen la seva, tots hi projecten les seves aspiracions de bons gourmets, d'excel·lents tastaires, qui manco hi sap, més hi diu, fins i tot, alguns d'aquests convidats que mai no es lleven la corbata ni es despentinen, és capaç de muntar–te una teoria sobre els resultats finals de la causa–efecte d'aquella mullada de dits pecaminosos dins el ribell. Tanmateix, res no altera el resultat final. En haver acabat, comptarem! Però és la sublimació. Com l'avantmatx futbolístic, les enquestes! Potser conjuren les energies ocultes positives de tothom; potser intenten mediatitzar l'àrbitre, però res no altera el resultat final. I no sempre encerten, les enquestes, com les premonicions dels qui volen endevinar el resultat final del partit, o volen pontificar sobre la qualitat del joc. Però mouen l'ambient, poden posar nerviós al contrari si no està segur de les seves forces, poden fer congriar aspiracions als teus si es troben una mica capficats. Però res més! Són com l'avantmatx futbolístic: que no preveuen ni el resultat final, ni la qualitat del joc. Ja ho veurem on es colgarà en gelat!