|
MarratxÃ, un festival
Possiblement per la seva ubicació
pròxima a Palma i també pel fet de ser un municipi disgregat,
que no s'ha generat al voltant d'un únic nucli tradicional i
compacte, Marratxà ha sofrit alguns dels fenòmens urbans que més
mal han fet al nostre territori. Tot començà amb el rosari
d'urbanitzacions que, si no fos perquè cada una s'ha traçat de
forma independent dins la seva finca original, sense seguir un mÃnim
criteri de continuïtat de carrers entre elles, avui permetrien
fer els deu quilòmetres que separen Palma de sa Cabaneta per
carrers i vials sense tocar la carretera general. A més a més
la falta de referents tradicionals per a la caseta urbana aïllada
en mini parcel·les ha propiciat l'extensió d'un estil propi,
mal nomenat estil mallorquÃ, ple d'arcs, teuladetes i
balustrades, que en realitat res tenen a veure amb el nostre
territori i la nostra cultura edificatòria.
Després vengueren les grans infrastructures vià ries com
l'autopista i el segon cinturó que facilitaren la instal·lació
de grans equipaments (comercials, oci i entreteniment, serveis...)
enfora de la ciutat, allà on el preu del terreny es molt més
econòmic. Quin sentit tenia el cementiri de Bon Sosec per un
municipi com aquest?, i si havia de ser per la població de
Palma, era aquest el lloc més idoni?
Ara, per acabar d'arrodonir-ho, el festival, el nou centre d'oci.
Un conjunt de tendes, bars i sales de cinema que intenten crear
una ciutat fictÃcia, feta de decorats falsos, portes i finestres
pintades per dissimular contenidors totalment neutres,
arquitectura de «cartró-guix», en definitiva, com Las Vegas
enmig del desert d'Arizona. Només que en aquest cas no és tal
desert, sinó una nova peça del nostre malmès i cada vegada més
escàs sòl rústic: com a exemple basta fixar-se en la immensa
esplanada que ha obligat a encaixonar amb peces prefabricades de
formigó el torrent de Coa Negra, destruint un bon exemple de
zona amb vegetació de torrent.
Nous col·lapses circulatoris a les Autopistes i carreteres d'accés,
possiblement amb nous accidents de trà nsit innecessaris. Tot això
per anar a una «nova ciutat de l'oci» que ens ofereix el mateix
que els nostres pobles i ciutats; o no té per exemple Palma
bars, tendes i cinemes abastament per satisfer anhels semblants?
Si ens aturam a pensar-ho, per anar al nou centre com a mÃnim es
tarden quinze minuts d'autopista, i el corresponent temps per
sortir de la ciutat; possiblement gran part dels ciutadans de
Palma (la majoria de població de l'Illa segueix vivint a Palma)
tardaria menys i faria més salut anant a peu a les zones d'oci
de la vila, que no agafant el cotxe per anar a aquest nou centre
excèntric. El problema és com sempre la falta de costum dels
ciutadans de Palma que pensam que el cotxe es l'únic mitjà de
transport —a part del poc agraïts que són des del punt de
vista del vianant els carrers de la nostra ciutat— i la
postura reticent dels comerciants de Palma a adaptar els horaris
als nous costums i necessitats dels ciutadans.
No fa falta ser cap gran entès en economia per veure que la
població de Mallorca no pot mantenir tantes tendes i sales de
cinema. Una pugna comercial amb un fons molt més important s'ha
iniciat i el resultat no està gens clar. Dos models de ciutat
s'enfronten: la ciutat mediterrà nia feta a l'escala del home, o
el model americà , fet a l'escala de l'automòbil en grans
autopistes que han de permetre que tots els desplaçaments, anar
a fer feina, a l'escola, al cinema o a comprar, sempre es facin
amb cotxe. No oblidem que no som a Amèrica, que som una illa
petita amb una extensió de territori limitada.
La tradició diu que de sempre els mallorquins hem anat en
peregrinació a Marratxà per demanar bona salut al patró
d'aquest municipi; però si això segueix aixÃ, i aquest tipus
de centre comercial substitueix progressivament el model de
ciutat mediterà nia, d'aquà uns anys, per ventura la peregrinació
a Marratxà serà en cotxe i perquè només podrem anar a comprar
o al cinema a llocs com aquest del Festival Park. Gloriós Sant
Marçal, alliberau-nos d'aquests mals!
|
