Democràcia orgànica
Ho va dir el rei,
que no n'havíem de fer demagògia. I com a ciutadà escèptic-monàrquic,
si és que en aquest país és pot arribar a ser això, tenc dret
a dubtar si ho va dir per boca seva o si en canvi, quan ho deia,
les seves paraules anaves untades de la sutja que desprèn la
lucidesa sempre òrfena de n'Aznar. Permeteu-me com a mínim
dubtar-ho. Però tornem a reprendre el fil del principi, no n'hem
de fer demagògia, regem dixit, i encara que ho digués sense la
interferència pilosa del bigoti de n'Aznar, res no m'obliga a
servar monarcal obediència i no sé si faré demagògia o, en
canvi, intentaré treure una mica de punta a la demagògia feta
pels altres.
Perquè ja ho saben vostès que no hi ha hagut marea negra, sinó
unes insignificants taques discontínues. I que n'Aznar, en el
moment d'escriure aquests papers, no crec que hagi trepitjat
terres gallegues ni amb el pensament, i en Mates ho ha fet ben
entrada aquesta setmana, quan tot el litoral ja està emmerdat,
per dir la lucidesa de torn que no és altra que afirmar que hi
ha a Galícia tots els efectius disponibles a Europa per lluitar
contra aquesta catàstrofe, que mai no ha estat una catàstrofe,
sinó, tenguem-ho present, taques discontínues, com volent dir
que hi han fet tots els possibles i els impossibles. Quan paralel·lament,
la ràdio que donava aquesta notícia, afirmava a continuació
que tècnics estrangers que havien acudit a la zona se n'anaven
perquè no havien trobat la coordinació necessària per dur a
terme els seus serveis. I en un butlletí de notícies anterior
s'havia fet ressò del descontent dels pescadors i homes de la
mar que es queixaven del poc material a l'abast que els han
posat, govern autònom i central, perquè puguin fer la feina,
una feina que fan, a esclata cors, gairebé amb un poal i una
rampaina, o succionant el fuel amb estris casolans, emprant tot
allò que tenen a l'abast: contenidors d'escombraries, etc.
És clar que no n'hem de fer demagògia, sr. rei, però els
ciutadans d'aquest país, que encara que no sigui el nostre
feudatàriament mantenim i alimentam, tenim dret a no ser
governats per aquestes repugnàncies mundanes, i perdonau-me
l'expressió, que des d'un primer moment han intentat minimitzar
la tragèdia. Primer fent creure que llevant-se el mort de
damunt, això és remolcant el petrolier aigües enllà, ja
tenien la seu plena d'ous, després dient allò de les taques
discontínues, mentre els cap grossos anaven a caçar o a fer «mundillo»
per les cancelleries europees; més tard, quan s'havia enfonsat,
dient que el fuel se solidificaria i no sortiria a l'exterior...
i ara resulta que, per aquestes insignificances que ens havien
venut, han hagut de mobilitzar tots els efectius anticatàstrofes
d'Europa. Com quedam, srs. del PP?
Però encara hi ha més. N'Aznar, bigoti enllà, des de no sé
on, va dir que no s'havia de fer victimisme. Pot ser que una
persona tengui tan poca memòria històrica? Com va arribar ell a
la Moncloa? No va ser fent el més paupèrrim dels victimismes?
No se'n recorda d'aquell crit esqueixat d'hereu destronat que
deia «Marchesé Sr. González?» I molt més encara... L'altre
dia, en una tertúlia radiofònica d'aquestes que mereixen tot el
crèdit del món, vaig sentir dir a un dels contertulians que el
govern havia «manat» o recomanat -no sé si és el mateix- als
grans magatzems de Galícia que estiguessin oberts diumenge
passat a fi i a efecte de restar assistents a la manifestació
del «Mai més», i per si fos poc, també a la mateixa hora de
la manifestació del ministre cap de crisi, em sembla que és en
Rajoy, amb les mateixes intencions dissuassòries va reunir els
capitosts de les confraries de pescadors per prometre'ls quatre
durets.
No tenim dret els ciutadans a rebel·lar-nos contra aquesta visió
del món que ens volen donar amb cullereta? Crec que el BNG té,
com tenim tots, el dret i el deure de sospitar si la versió que
han donat de les observacions dePrestige que ha fet el petit
submarí són certes o no, i de reclamar les cintes que s'han
enregistrat.
De totes maneres, atesa la visió que tenen de la realitat
tangible, ho han demostrat en el cas dePrestige, no s'han
d'estranyar que nosaltres reinterpretem allò que diuen i quan la
ministra diu que ningú no s'ha manifestat contra la llei de
Qualitat Educativa nosaltres llegim ben a les clares que el clam
ha estat unànime. Quan diu que ha consultat la comunitat
educativa, nosaltres llegim que només l'ha mostrat al seu moix,
que sempre li diu mèu. I atesa aquesta visió idíl·lica del món,
s'imaginen lectors què deuen voler dir les «mabelites» quan
demanen una comissió per estudiar l'aplicació del Règim
Especial? Ho han deduït tan bé com jo: s'aplicarà el dia que
les gallines treguin dents. Vista la qüestió dePrestige, i no
ho dic per la procedència del combustible, és més que evident
que vivim en una democràcia orgànica. I quan la matèria orgànica
es podreix, comença a fer pudor. Com tota aquesta tropa...
|