El PSM opina. 06/12/2002

Els errors d’Esquerra Unida

Sembla que els greus problemes entre Els Verds i EU continuen i s'agreugen. Nosaltres, des d'aquestes mateixes pàgines, ho hem advertit per activa i per passiva en nombroses ocasions. En aquests tres anys i busques de Pacte de Progrés ens hem dirigit de forma amistosa i reiterada a EU per demanar tacte amb els seus aliats conjunturals i, més que res, respecte a la gent que comparteix una mateixa coalicció electoral. Pensam que l'amic Eberhard Grosske s'ha errat en la seva tàctica permanent d'atac i criminalització d'Els Verds. Les campanyes de mentides, la persecució contra Joan Buades i Els Verds d'Eivissa i Formentera; les declaracions continuades dient que el diputat ecologista «era pagat pel PP» no són de rebut i han ajudat a ampliar les diferències actuals. Les greus conseqüències polítiques de tots aquests errors han portat a les dificultats que tots coneixem per anar plegats a les eleccions. Aquí no es tracta d'oferir sous i poltrones. Els Verds de les Illes han demostrat ser els únics als quals el programa els interessa molt més que la nòmina institucional. Des el començament de la legislatura Esquerra Unida hauria d'haver tractat els seus socis de coalició com a uns iguals. No s'ha fet i ara arriben els problemes.

Tot això ja ho havíem advertit en els articles titulats La immoral persecució de la dissidència (24-VI-02); Esquerra Unida no escolta (21-V-92); Renovar Esquerra Unida (10-V-02); Joan Buades i Els Verds (29-IV-02) i Els problemes d'Esquerra Unida (12-IV-02), entre molts d'altres. Però la direcció d'EU no ha volgut escoltar aquestes suggerències i s'han estimat més persistir en l'error -la persecució i criminalització de Joan Buades-. Per a qualsevol persona que tengués dos dit de seny era evident que aquella era una actitud que només servia per a posar pedres en el camí de consolidar la coalició.

Hem parlat amb nombrosos dirigents, militants i simpatitzats d'Els Verds i tothom ens diu el mateix: la prepotència d'EU, les campanyes d'Eberhard Grosske contra Els Verds d'Eivissa i Formentera, les obscures maniobres de l'exconseller de Treball per aconseguir -aliat a Josep Moll Marquès- l'aïllament de Joan Buades i l'expulsió del diputat ecologista del Pacte a Eivissa no han afavorit en res la possibilitat de poder repetir la coalició entre EU i Els Verds. Davant aquests problemes, els diversos Congressos d'Els Verds (a Menorca i Mallorca concretament), han demanat amb insistència encetar el camí de la independència política del projecte Verd. La majoria de militants i simpatitzants d'Els Verds consideren que l'aliança amb EU no només minva les seves possibilitats electorals (l'any 1999 la coalició va perdre més del 40% del seu electorat per separat) sinó que, en el fons, és una forma de mantenir l'ecologisme -via EU- fermat al carro de la socialdemocràcia. Després del I Congrés d'Els Verds menorquins, diversos col·lectius d'aquests militants ecologistes declaraven: «És una oportunitat única d'encetar un projecte verd a l'illa sense interferències. S'ha de demostrar la capacidat del partit de ser independent i autònom. Si volem donar credibilitat a la ideologia verda, si volem ser presents en la vida política insular no ens fa falta anar de la mà amb cap altre partit ni ser apèndix d'IU». I, d'Esquerra Unida de Menorca diuen: «Des de la separació de l'Entesa de l'Esquerra de Menorca, Esquerra Unida de Menorca no ha deixat de perdre vots en cadascun dels comicis electorals en què ha participat, especialment a les 'seves' eleccions, les generals, assolint a Menorca els resultats més baixos coneguts: menys de 1600 vots. Els Verds de Menorca... ¿ens podem arriscar a ser arrossegats per una força en decadència com aquesta o millor hem d'apostar fort per convertir-nos en el vertader moviment aglutinador de l'esquerra i d'ecologisme?».

Aquest és l'estat de la qüestió. EU paga en aquests moments els seus errors, no haver escoltat les veus que l'advertien del perill. La prepotència sempre ha estat mala consellera.