"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 10/12/2002

El Leviatan

Ben bé podria ser aquest el nom amb el qual ens podríem referir al desastre que pateixen els nostres amics de Galícia en aquests dies. Ja que les connotacions que conté implícites dit nom, inclou les característiques necessàries de amenaça tenebrosa, sorgida de la marítima foscor de les profunditats, en aquest cas, foscor que no aconsegueix -segons totes les informacions de països europeus, no sotmeses a dictadures accionarials de hipotètiques privatitzades-, mantenir en el fons les brutors de una civilització -sic-, que ha fet de l'economia de mercat el seu bou sagrat, al qual rendeixen amb sospitosa complicitat, servitud i pecaminosa genuflexió, polítics i empresaris, entestats els uns i els altres en aconseguir que la massa, de innecessaris votants o costos ineludibles, segons demanem, es creguin allò que a ells els convé.

Hi ha una sèrie de noms que surten d'aquesta crisi amb el títol de cadàvers polítics, però això és tan ximple i clar, que encara no se'n han adonat, i per això encara caminen i es fan fotos, a poder ser, a llocs paradisíacs, per mirar de dissimular la pudor de putrefacció que la corrupció de la carn i la ment, escampa allà on van.

Mirin, en aquest petit país nostre, hi ha coses que les ens hem guanyades a costa de perdonar greuges gravíssims, a costa de no trescar a les cunetes de les carreteres, a costa de no passar contes amb els que dècades enrera, varen fer bocins les il·lusions i les vides de tants dels nostres majors. Amb tot això, i tantes altres coses amb les quals podríem fer una llista inacabable, hauríem de concloure que la llibertat de tots i cadascun de tots nosaltres té uns fonaments que tots hauríem de respectar, el que s'ha forjat amb la sang de tots aquells que han donat la seva vida al llarg dels anys al servei de la llibertat. ¿Hi ha formigó més sòlid o acer més resistent que el regal de la pròpia vida?

Per això, cada vegada que sento criticar la legítima expressió de qualsevol projecte defensat amb les úniques armes de sa paraula, no ho oblidin, ses úniques armes legítimes per a qualsevol ésser civilitzat, se'm regira l'estómac.

Em sembla esgarrifós que coneguts ciutadans, que es negaven a sa promulgació de sa Constitució, avui ens vulguin fer creure que son els adalids, d'una creuada de sa Llibertat, a sa qual hem arribat a pesar d'ells, i els que son, i potser algun dia podrem dir eren, com ells.

Quan es xarra de llibertats individuals, hem de ser vigilants i coherents, ¿com es pot demanar a un republicà, jurament de lleialtat a la Corona?, El jurament veritable és el de lleialtat al poble, i aquest és el que molts d'ells, i en successives ocasions, algunes ja demostrades judicialment, i d'altres en curs, s'han passat per s'Arc de Sant Martí.

Per finalitzar, recordin que la criminalització dels dissidents i s'atribució de falsedats als mateixos, són precisament els signes més coneguts, i després perseguits i condemnats com a crims contra la humanitat, d'aquella desfeta mundial en que va acabar el malson nazi, hi ha paral·lelismes esgarrifosos.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: