"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 04/01/2003

Tornar les coses al seu lloc

Aquestes festes semblen un frenesí. Tot són correlimes orquestrades sota les notes d'un gingenbels mecànics -o tinc un pèl al cul, segons la versió irreverent que canten els meus fills-. Un navegar dins l'abundància. Des de l'opulència de les besades, mai, en cap altra època de l'any les criatures ens besam tant -tot un equinocci per les persones com jo, poc besadores per naturalesa- i ara un a cada galta perquè quan ens tornarem a veure ja haurà passat Nadal, i ara dos més perquè no ens tornarem a veure fins l'any que ve. I la nit de Cap d'Any, besades a tort i a dret, com si en duguéssim endarrer d'untar-nos les darreres baves enraïssonades de raïm. Però les besades rai! que hom en pot donar i salar tantes com en vulga. Que me'n direu de les panxades! La pell del ventre tensa i tibada com un tam-tam de la selva; ben a punt de ser percutida per cridar en auxili perpetu els diurètics, els comprimits digestius -almax i tota la colla de sinònims, germans de llet i clònics quant a composició- ; les tissanes de camamil·la amb herballuïsa; i també, com un eco llunyà, aquests tam-tams imaginaris criden la dieta quaresmal que rebaixi aquests quilos, fins a mitja arrova els més agraciats, que ens hem posat de més. Tenc un amic que està molt disgustat amb el calendari. No troba el moment bo per aprimar-se de debò. El seu cicle vital no li ho permet. Ara, perquè les festes de Nadal tenen vuitena i s'ha de complir amb els sopars -frugals per no dir pantagruèlics- que s'han ajornat perquè no quedava bé atendre'ls durant el període de festes i han estat traslladats passat Sant Antoni i Sant Sebastià, llavors sí que ve una quaresma esquifida que alguna cosa es pot fer sempre i quan, tanta grisor i tanta poquedat calorífica, no es compensi amb alguna ferocitat estomacal envaïda per una estranya síndrome d'abstinència. Llavors les panades i robiols pasquals, menjars familiars sense tant de frenesí però amb la mateixa quantitat de porcella i de fritura. Llavors ve una petita treva, un meset o cosa així, perquè més tard amb l'estrés de final de curs -la majoria dels meus amics són docents- no convé mortificar el cos amb règims i altres privacions. I amb dos bots som a l'estiu on sempre s'hi escau fer un tremponet, amb cuixot tot sucant-hi pa, un poc de tumbet. I no en parlem si en acostar-se la Mare de Déu té la sort que el convidin a pescar i enganxa mitja dotzena de raors; llavors vénen les llampugues, que és producte Balear i cal fer cas als nostres caps de fila, total queda un meset esquifit abans que les matances tornin a encetar el cicle hivernenc. Basten aquests dos perellingos temporals, engrunats entre tanta eclosió calorífica, per emprendre una seriosa dieta?

De totes formes hi ha uns altres excessos que també són notificables. Els de la tarja de crèdit que llisca falaguera per l'escletxa i sempre deixa llevat posat. I ara els regals, els amics visibles -i els invisibles, que aquests són els pitjors perquè has de quedar bé no fos cosa que et descobreixin- les nebodes, filloles, sogres i sogreses, i algun veïnat que, pobret no té ningú. Paquets d'un vent i de l'altre. El Pare Noël, el Pare Noël coix i els reis i també el rei coix (els coixos, dins l'imaginari personal d'aquest amic meu són aquests personatges fantàstics que per estretor o poc dinamisme d'un conco o d'una conca no arriben el dia previst, però sí ho fan dins la vuitena). I tot això només en quinze dies. Com va dir una comare a una partera després d'haver infantat: «Ara, nineta, el teu cos s'ha enduit un daltabaix molt gros i tot s'ha de tornar a posar al seu lloc...» I nosaltres també hi hem de tornar al nostre lloc. I mirar per on hem d'enfilar l'agulla ara que les taques dePrestige semblen navegar per aigües internacionals i ataquen les costes de França. Ara, el rebombori pot ser més gros. Perquè les parrussades internacionals fan més mal que les casolanes. I pot rebre tot quisqui, fins i tot en Matas, que, pobret, els dirigents estatals ja estan una mica preocupats per tal que no sigui esquitxat per les taques dePrestige. I quan comencen a donar símptomes d'estar una mica preocupats vol dir que hi estan molt i que deuen maleir no haver-lo nomenat candidat abans, quan era llustrós com una patena. Ara, el nomenaran, si tot va bé, a finals de gener, tot tacadet de quitrà i també tacadet per la mala imatge que ha donat en Mayor Oreja al País Basc, la imatge d'un que no sap perdre. I això també els pot fer mal als ministres que tenen la santa missió de reconquerir les colònies perdudes. I com qui no vol la cosa hem aterrat a la dura i inhòspita realitat....





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: