M'hi afegesc: Josep Maria Llompart
Dilluns passat, en Joan MarĂ
escrivia un article a les pĂ gines d'aquest mateix diari per
recordar-nos que el 27 de març d'enguany farà deu anys que va
morir l'excel·lent poeta valencià , Vicent Andrés Estellés (Burjassot,
1924-1993). En MarĂ ens advertia de la necessitat que aquesta
efemèride no passi desapercebuda en la mar d'homenatges que es
faran enguany a nivell internacional.
A l'endemĂ , en Guillem Frontera des de la contraportada del
Diari s'afegia a la demanda de MarĂ i ens recordava els efectes
terapèutics que tenen aquest recordatoris.
Modestament, m'hi afegesc.
I m'agadaria fer-ho amb el recordatori d'una altra important efemèride
que es compleix aquest 2003, que estic segur que no passara
desapercebuda, i que crec que pot servir per fer justicĂa a un
il·lustre fill d'aquesta terra.
Dia 28 d'aquest mes farà , també, deu anys de la mort d'un dels
grans patriarques de les lletres catalanes i de la nostra terra,
Josep Maria Llompart.
En Llompart sobresortĂ com a impulsor d'activitats cĂviques (president
de l'Obra Cultural Balear, de l'AssociaciĂł d'Escriptors en
Llengua Catalana, professor universitari, conferenciant...), i a
més a més, un gran poeta.
Possiblement, la faceta d'home pĂşblic, ha postergat a un segon
pla, de manera injusta, la seva obra poètica, de gran intensitat
i qualitat, aixà com la seva tasca de traductor poètic,
especialment de poesia galaicoportuguesa.
El Llompart poeta (i també excel·lent assagista) ha estat
decantat de la primera lĂnia de les nostres lletres,
immerescudament, perquè entre una bona part dels nostres
lletraferits hi perviu un prejudici que fa entendre com a
incompatibles l'excel·lència literĂ ria amb la cĂvica.
Encara que alguns s'hi entestin, no té perquè estar barallat
ser una persona compromesa amb la societat que l'envolta, i amb
uns ideals polĂtics o nacionals, amb el compromĂs amb la
recerca constant de la bellesa escrita.
Llompart ens llegĂ versos tan bells com els segĂĽents:
«He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllĂ els segles;
uns homes amb els ulls com ganivets
per fitar el cel amarg».
«Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra
perquè ells són
la nostra terra.»
Josep Maria Llompart en parlĂ molt de la nostra terra, patĂ
molt per la nostra terra.
Però en Llompart, com en Vicent Andrés Estellés, també són
la nostra terra.
ť
|