L’Any Francesc de Borja Moll
Som a començaments de l'Any Moll. Record a la perfecció la
importà ncia cabdal que per a la nostra formació d'escriptors
tengué poder fruir, en plena dictadura franquista, enmig de
tants silencis i prohibicions culturals, dels llibres que editava
Francesc de B. Moll en la col·lecció «Les Illes d'Or». Parl
d'obres com Comèdies, de Pere d'A. Penya, La minyonia
d'un infant orat de Llorenç Riber; L'Hostal de la Bolla i
altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard,
de Joan Alcover; Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de
card, de Salvador Galmés; Els poetes insulars de
postguerra, de M. Sanchis Guarner, L'amo de Son Magraner,
de Pere Capellà ; L'hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un
home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un
home de combat, una apassionada biografia de Mn. Alcover, ens
permetia copsar l'existència d'un Moll escriptor de primera
magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna
a les Balears: «Tractant-se de l'obra d'un lingüista, no
ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més
de la bellesa que li donen la claredat i l'ordre, l'estil
literari de Francesc de Borja Moll és cà lid i cordial, humanÃssim;
flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot
enfarfec. Això fa que la seva biografia alcoveriana sigui d'una
amenitat insuperable i s'apoderi completament, des de les
primeres pà gines, de l'atenció del lector».
La tasca d'editor de Francesc de B. Moll duta a terme en els anys
de la més fosca repressió franquista (el quadrienni 1949-1952)
és fonamental per a anar creant els fonaments de la represa
cultural dels anys seixanta. Alhora que la tità nica capacitat de
feina de Francesc de B. Moll prosseguia la tasca del Diccionari i
s'anaven publicant les Rondaies de mossèn Alcover, la col·lecció
«Les Illes d'Or» arribava al número 50. Els eixos de la feina
cultural d'aquest quadrienni, en paraules del mateix Francesc de
B. Moll, eren els següents (vegeu Els altres quaranta anys.
pà g. 128): Primera, demostrar que, a més de les rondaies, es
podien llegir en mallorquà altres coses, que eren poesia,
teatre, novel·la i assaig, o sigui, les quatre branques bà siques
d'una literatura;
Segona, mantenir i escampar les obres dels grans autors, alguns
dels quals eren coneguts de molt abans però poc divulgats (com
Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel Sants Oliver) i altres que
eren prà cticament inèdits (com Salvador Galmés i Ruiz Pablo).
I tercera, donar a conèixer els autors vivents i els valors
nous, que eren el ferment i l'estÃmul de la continuïtat: aquest
era el cas de Guillem Colom amb Cançons de la terra, de
Marià Villangómez amb Terra i somni, de Joaquim
Verdaguer amb Tres històries ferestes, de Joan Bonet amb Els
nins, de Llorenç Moyà amb La bona terra, de Llorenç
Villalonga amb La novel·la de Palmira, de Gafim amb Tres
viatges amb calma, de Blai Bonet amb Entre el coral i
l'espiga, i de l'Antologia col·lectiva de poetes de
postguerra amb comentari de Manuel Sanchis Guarner.
En Literatura catalana contemporà nia (Curial, 1971) i en
l'apartat «Filòlegs i erudits» (pà g. 419), Joan Fuster
escrivia, en reconeixement de la tasca del nostre lingüista: «Francesc
de B. Moll (Ciutadella, 1903), deixeble i col·laborador d'Antoni
M. Alcover, ha publicat molts treballs de dialectologia, onomà stica,
història de la llengua, fonètica, etc: Gramática histórica
catalana (1952), Els llinatges catalans (1959), Gramà tica
catalana referida especialment a les Illes Balears (1968). Fóra
impossible de citar-los tots. Ha continuat i ha acabat el
monumental Diccionari català -valencià -balear d'Alcover,
que, en les seves mans, ha guanyat una severitat cientÃfica
impensable en el famós canonge de Manacor. Moll ha incorporat el
Diccionari a l'ortodòxia ortogrà fica de l'Institut. Des de
Mallorca, a més, ha dut a terme una heroica tasca editorial -les
Biblioteques Les Illes d'Or (1934), Raixa (1954), Els
treballs i els dies (1963)...- d'una importà ncia encara no
prou valorada».
Efectivament, el naixement i consolidació de la col·lecció de
llibres de butxaca Raixa (juliol de 1954) marca una fita
encara no prou valorada en la història de la represa cultural
esdevinguda de mans de Francesc de B. Moll.
Freqüentar Llibres Mallorca en temps de la dictadura ens
permet anar formant, a poc a poc a conseqüència de les nostres
minvades possibilitats econòmiques, la nostra «biblioteca bà sica»
d'autors catalans.
Moll ens permet una inicial aproximació a Joan Coromines (El que
s'ha de saber de la llengua catalana!), Salvador Espriu, Maria
Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Salvador Galmés, Josep M.
Llompart de la Peña, Manuel de Pedrolo, Alexandre Cirici
Pellicer, Enric Moreu-Rey, Jaume Vidal Alcover, Miquel Porter-Moix,
Ferran Soldevilla, Jordi Sarsanedas... Alhora que les traduccions
que s'hi publiquen de Samuel Beckett, Carlo Goldoni, Thomas Mann,
Miquel Maurette, etc, ens aproximen als corrents més importants
de la literatura universal.
Amb la perspectiva que ens donen els anys, podem afirmar que Llibres
Mallorca era l'indret que ens obria la porta a tots els
misteris, als enfonys ocults de la nostra cultura, la «base
d'operacions» des de la qual podÃem furgar en un ric passat
cultural que ens negava la dictadura. Posteriorment, amb l'edició
(sempre a l'Editorial del senyor Francesc) de Els meus primers
trenta anys (Palma, 1970) i Els altres quaranta anys (Palma,
1975), valuoses memòries que incomprensiblement no han estat
reeditades encara, poguérem anar avançant en la història de la
recuperació de les nostres senyes d'identitat.
Són els nostres anys, dirÃem-ne de «formació»: lectura dels
clà ssics del pensament socialista català i internacional, la
primera milità ncia dins organitzacions de lluita antifeixista i,
també, de les primeres detencions i dificultats amb la policia
polÃtica. De tot això n'hem parlat en els llibres L'Antifranquisme
a Mallorca (1950-1970) (Lleonard Muntaner, Editor); Cultura
i antifranquisme (Edicions de 1984) i No era això: memòria
polÃtica de la transició (El Jonc, 2001).
|