|
Eradicar la tortura
«La bossa que s'emmotlla als contorns de la cara a mesura que
lliguen més fort les nanses al voltant del coll. Els llavis
ressecs, la boca de peix agònic. I l'aire que s'aferra entre les
fosses nasals. Paren just al punt crÃtic. Quatre, cinc cops. Una
manta doblegada sobre les espatlles. S'empitjora la respiració i
els cops no deixen seqüeles. Cops. Al baix ventre, als costats,
al rostre. Fuetejades seques a la nou del coll. I els repics de
la maça, o la porra recoberta de diaris, o la guia de telèfons
sobre el cap. Un d'ells em refrega la mà pel penis. «Li haurem
de ficar els elèctrodes pel penis. Una altra mà banya amb una
esponja el braç dret. Percep el tacte metà l·lic del punxó elèctric.
A poca distà ncia raja aigua. Diuen que estan preparant la
banyera. La immersió, amb la bossa al cap dins un recipient
d'aigua...»
No és la primera vegada que reproduïm el relat d'una tortura.
Som partidaris de deixar l'espai a veus sense veu que denuncien
els abusos de poder a qualsevol part del món.
Aquesta vegada, però, ens cau més a prop. Qui ho conta és
Oriol Malló, un periodista barcelonà que fa deu anys va ser
detingut en una operació policÃaca anomenada medià ticament com
«rà tzia olÃmpica», dirigida pel jutge Baltasar Garzón, que
no atengué les reiterades denúncies de maltractaments i
tortures de la majoria de detinguts.
Quan n'he tengut ocasió, he demanat a polÃtics progressistes
mallorquins que han tengut altes responsabilitats a l'estat
espanyol, què en pensaven, sobre la qüestió. La resposta
sempre ha estat la mateixa: negar l'existència de maltractament
i tortures a l'estat espanyol. Potser perquè els suposaria una cà rrega
massa feixuga reconèixer que el mateix estat al qual han servit
i del qual cobren, se sustenti sobre tan terribles fonaments.
Però allò cert és que les denúncies es repeteixen una vegada
i una altra. I si és AmnistÃa Internacional qui ho afirma, pocs
dubtes ens en poden quedar.
Si es vol assolir un sistema democrà tic de plenes garanties i un
estat de dret autèntic, cal eradicar la tortura. El més maligne
tumor de la democrà cia.
La tortura i la resta de prà ctiques antidemocrà tiques, per molt
que puguin semblar dreceres per aturar certa violència, en són
el seu millor aliat. Vagin a veure la imprescindible pel·lÃcula
Bloody Sunday, i veuran.
Després de deu anys, n'Oriol Malló ha tornat a parlar amb un
article publicat a El Punt: «He tornat a sentir les veus
d'antany. Ho confesso. He fet tot el possible per oblidar-les i
actuar com si res de tot allò que va succeir hagués passat
realment (...) Però he tornat a sentir les veus d'antany. La
bossa al cap, els cops per tot el cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van destruir per dins i per
fora (...) I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix, seria redoblar la meva complicitat...»
Tampoc no volem callar. Tampoc no volem ser-ne còmplices.
|
