|
Gràcies per la lliçó
* Jaume Garau i Taberner és economista
i Conseller Preadhesió en Política Regional de la Unió Europea
a Malta.
A la Mar Mediterrània, hi ha un petit arxipèlag format per tres
illes habitades i que tenen estius calorosos, hiverns suaus i
poca pluja. Les figueres de moro, les parets de pedra seca, els
conills o la llampuga formen part del seu paisatge. La seva
llengua i cultura pròpia, lluiten per fer-se un lloc en un
entorn de globalització i homogeneïtzació cultural. Durant
anys, aquestes illes han patit tota mena de dominacions i
conquestes d’imperis que vingueren de fora. Tots han deixat
la seva petjada.
Des de fa unes poques dècades, gaudeixen d’unes quotes d’autogovern
que durant segles els han estat prohibides: tenen una Constitució
i unes Institucions democràtiques ben recents.
Per ser unes illes, el seus recursos naturals (territori, aigua,
energia, ...) són molt limitats. La insularitat, és també un
factor important pel desenvolupament de la seva economia: la
importació de productes és alta, i l’exportació de la
producció pròpia, és difícil, perquè surt cara. Així i tot,
l’economia, gaudeix d’un bon nivell de creixement econòmic,
basat majorment, en el sector turístic.
Encara que ho sembli, aquest arxipèlag no són les Illes Balears:
sinó Malta, país independent des que, l’any 1964, ho varen
votar democràticament els seus ciutadans.
Gràcies a un Conveni d’Agermanament signat entre Malta i el
Govern de les Illes Balears, i finançat per la Comissió
Europea, tenc l’oportunitat de viure a Malta des de fa un
any. L’objectiu d’aquest agermanament és el d’assessorar
i preparar l’Administració del Govern de Malta de cara a la
seva entrada a la UE. El primer que vaig fer quan vaig saber que
aniria a Malta a treballar, va ser cercar aquest petit punt a
l'atles, segurament com haguéssiu fet, molts de vosaltres. En
segon lloc, en assabentar-me que conduïen per l’esquerra,
em vaig repensar seriosament el fet d’haver d’anar a
viure en aquesta illa.
Des de dissabte passat, aquest petit país de la Mediterrània és
de festa. En un referèndum amb un grau molt elevat de
participació (més del 91%) els seus ciutadans varen optar a
favor de la seva entrada a la UE. Durant dies, tant de dia com de
nit, les celebracions al carrer han estat constants. El camí fet
per arribar aquí, però, no ha estat fàcil. I com a poble
mediterrani, són amics de la festa al carrer.
Sense saber-ho, acaben de fer un gran favor a les Illes Balears.
Des del moment en què d’aquí a 1 any, siguin membres de
ple dret de la UE, se’ns obre un ventall de possibilitats
que abans no teníem: les 77 excepcions que Malta ha aconseguit
en el seu Tractat d’Adhesió a la UE, enceten un camí també
a seguir per les Illes Balears.
A partir d’ara, cap polític de Madrid, cap buròcrata de
Brussel·les ens podrà dir que no és possible que els nostres
passatgers internacionals o interinsulars, deixin de pagar l’IVA
en el preu dels bitllets. Tampoc que no és possible que totes
les Illes Balears siguin declarades com a Zona Agrícola
Desfavorida. I que la llampuga o el formatge fresc tenguin
especials acords de protecció. Tampoc ens podran dir que no es
poden posar restriccions a l’adquisició de residències
secundàries al nostre territori per part d’altres ciutadans
de la UE. I que el català, parlat per mes de 7 milions d’europeus,
no pot ser una llengua oficial a la UE. Si el maltès, amb 300.000
parlants, si que ho pot ser.
I ens hauran d’explicar com és possible que les Illes
Balears, 15 vegades més gran que tot Malta, i amb el doble de
població, no disposarem de 5 eurodiputats al Parlament Europeu
per defensar els nostres interessos. De cap Comissari Europeu, i
tampoc de cap jutge a la Cort Europea de Justícia, ni de cap
representant al Consell de Ministres de la UE.
I quan ens responguin que les Illes Balears ja estan
representades a Brussel·les per mitjà de Madrid, els hi haurem
de demanar com és que Madrid, tan sols han demanat mai, per a
les Illes Balears, cap ni un dels acords i excepcions
aconseguits per Malta.
Gràcies per la lliçó, Malta: ara pens que conduir per l’esquerra
és més pràctic. I que passar per Madrid és fer voltera.
|
