El PSM opina. 22/03/2003

L'inútil

No a la guerra. Malgrat que la macabra possibilitat s'hagi fet realitat i la tenebrosa i poderosíssima maquinària de guerra nord-americana i britànica s'hagi posat en marxa (el gloriós exèrcit espanyol conegut arreu del món per la gesta de Perejil es limitarà a fer tasques humanitàries, segons l'exmilitant de Falange, José María Aznar, «Ansar» per l'amic americà).

Cal seguir dient, cridant, no a la guerra. Aquest no a la guerra que omple finestres i balcons, solapes i cotxes, escoles, instituts i universitats. Un no a la guerra que és abassegadorament unànime a la societat del nostre país i a la resta de l'Estat espanyol i Europa. No cal ser director del CIS per veure-ho. Cal ser molt Asnar per no sentir-ho.

Tot i que la guerra hagi començat i, per tant, no s'hagi aconseguit l'objectiu principal de les mobilitzacions de les darreres setmanes, que no era altre que evitar la guerra (vista la quantitat d'armes de destrucció massiva que, de moment, està utilitzant Iraq, no sé si seria més ajustat parlar d'agressió militar) no s'hagi assolit, cal que la societat civil continuï en peu de pau. Les mobilitzacions han estat útils i han deixat ben clar fins a quin punt està estesa la consciència pacifista als Països Catalans i a l'Estat espanyol. Els efectes de la vacuna que significà la guerra del 1936-39 encara duren.

Un servidor sap del que parla. I l'èxit de la campanya a favor de la insubmissió n'és només el penúltim exemple.

El no a la guerra, massiu i mundialitzat, per ventura no ha tengut una efectivitat immediata, però han de saber els participants i organitzadors de les mobilitacions que possiblement, amb el seu crit, amb el seu gest digne i col·lectiu han evitat la següent guerra. Els propers governants aniran ben alerta a impulsar o donar suport a aventures militars injustificades i injustificables.

I, ben segur també, en l'actual agressió militar, els agressors nord-americans i britànics, així com els seus criats «humanitaris» espanyols, tendran ben en compte no fer gaires «danys col·laterals».

Pel que fa a Aznar-Ansar, ha comès dues grans errades, una ficar-nos en un conflicte que ni ens va ni ens ve i que només ens pot dur conseqüències negatives. L'altra, igualment greu, no escoltar la veu unànime dels ciutadans, del quals, en teoria, defensa els interessos.

Dues errades imperdonables. Dues errades per les quals, ell i el seu partit, que li ha donat suport en tot moment, hauran de passar comptes, com a mínim davant les urnes.

La sordera d'Aznar, la salutació militar amb què obsequià dos soldats l'altre dia, només demostren fins a quin punt s'ha allunyat del seu poble, amb els seus votants inclosos, aquest aspirant a caudillo.

Perdut en la seva deriva antidemocràtica i militarista, el joseantoniano de la Moncloa se somia com a cap de les forces armades.

I això que no va fer la mili.
Inútil.