Un viatge a Barcelona
La iniciativa del Gremi d'Editors, el Consell Insular i
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana encetada l'any
1997 amb el viatge de Damià Pons, Francesc Moll, Tomeu Fiol,
Xesca Ensenyat i qui signa aquest article a Barcelona anava
en la lÃnia d'acostar els nostres autors als lectors del
Principat. En Damià Pons, aleshores Conseller de Cultura del
CIM, era ben conscient de les dificultats per a bastir un «mercat
comú» de la cultura catalana.
La iniciativa del CIM, de l'AELC i del Gremi d'Editors anava
enfocada a donar a conèixer al públic del Principat la feina de
les editorials mallorquines i, més concretament, ajudar a rompre
l'aïllament entre els territoris de parla catalana. Damià Pons
i Francesc Moll recordaren en diverses trobades amb els
periodistes que, per exemple, l'any 1996, la desena llarga
d'editorials mallorquines editaren uns quatre-cents tÃtols, dels
quals dos-cents cinquanta van ser en català , cent en castellà i
cinquanta en altres llengües. Cada any es constata que la presència
i difusió d'aquesta producció al Principat és prà cticament
nul·la. Els membres de l'expedició de polÃtics, escriptors i
editors mallorquins analitzaren la situació d'esquarterament de
la nostra cultura i els problemes d'incomunicació cultural. Per
a editors, escriptors i polÃtics aquesta situació fa que la
feina dels més de seixanta autors illencs de l'AELC i la feina
de més de deu editorials mallorquines sigui prà cticament
desconeguda al Principat, PaÃs Valencià i Catalunya Nord.
El diari Avui (5-VI-97) recollia, en una crònica del periodista Ignasi
Aragay, les declaracions dels intel·lectuals mallorquins:
"Les causes [del desconeixement de la producció literà ria
illenca al Principat] són diverses. D'entrada, hi ha la saturació
general de les llibreries per la constant allau de novetats. També
pesa la debilitat empresarial d'unes editorials autòctones que
sovint no passen de ser empreses familiars. En català , les més
fortes són la tradicional Moll (40 tÃtols a l'any) i la jove Di7
(25). Toni Pons, editor de Di7, dóna la visió optimista:
'No fem tiratges menors de 1.000 exemplars i un 40% de les
nostres vendes les fem a Catalunya i València'.
Com s'explicava en la crònica «Desembarcament literari de López
CrespÃ, Ensenyat i Fiol a Barcelona» publicada en Diari
de Balears: «No existeix una correspondència en la
circulació de projectes culturals entre Catalunya i les Illes
Balears. Aquesta seria la conclusió dels discursos que el
president de la Comissió de Cultura i Patrimoni del Consell
Insular de Mallorca, Damià Pons, i Francesc Moll, president del
Gremi d'Editors de Mallorca, pronunciaren en una roda de premsa a
la Cambra del Llibre de Barcelona. Mentre, la nostra Comunitat
Autònoma rep grans quantitats de llibres i escrits procedents
del Principat».
En el diari Avui i sota un gran titular que deia «Els
editors de les Illes volen una polÃtica comuna de promoció del
llibre en català » es deia: «Francesc Moll considera que és
necessari trencar l'actual situació per la qual els escriptors
que viuen, treballen i editen a les Balears són prà cticament
desconeguts pel públic català . Segons Moll, 'l'important seria
que es pogués editar amb les mateixes possibilitats de difusió
per a tothom'. El responsable de l'Editorial Moll creu que la
Generalitat catalana hauria d'exercir de 'cap i casal' d'aquesta
polÃtica comuna».
D'aquell viatge a Barcelona record a la perfecció les assenyades
intervencions que va fer Damià Pons. En Damià , com va recollir
la premsa de Barcelona en el seu moment, no tengué pèls en la
llengua a l'hora de criticar la manca de sensibilitat de les
autoritats polÃtiques del Principat en el moment d'establir,
ampliar i consolidar vincles de tota mena amb les altres terres
catalanes. El poeta i empresari hoteler Tomeu Fiol ho
deixava ben aclarit en unes declaracions fetes a El PaÃs:
«Existe una marginación cultural de las Islas Baleares. Los
escritores insulares nos sentimos marginados por la metrópoli [Barcelona]».
La iniciativa de l'AELC i de Damià Pons ens va permetre rompre,
per un dia, el mur de silenci que sovint hi ha en relació amb
els autors i les obres que no s'escriuen a Barcelona.
|