El PSM opina. 12/04/2003

Per a qui sonen les cassoles?

On són les armes de destrucció massiva que eren una de les raons per encetar la guerra d'Iraq? Per què els kurds no es poden quedar amb el petroli que hi ha al subsòl del seu país (com ja s'ha encarregat d'avançar l'Administració Bush), si alliberar-los de les urpes de Saddam era un altre dels pretexts per envair Iraq? Què punyetes se suposa que hi fan allà els militars espanyols, que, a part d'arribar a misses dites, no reparteixen els aliments que transporten? Algú assumirà responsabilitats polítiques i penals pels 1.600 civils innocents assassinats durant la invasió? I per la resta de persones mortes durant aquesta agressió militar angloestadounidenca? Hi haurà eleccions democràtiques a Iraq, o s'imposarà un govern servil dels EUA i els seus coalitzats com s'ha fet a Afganistan?

No hauria de dimitir un president que es diu demòcrata i que pren la decisió d'embarcar-se (i embarcar-nos) en una guerra rebutjada pel 92% dels ciutadans de l'estat?

El Partit Popular està a favor o en contra de la violència política i de resoldre els conflictes per la via armada? O la reposta és «depèn de qui la practiqui»? I de l'assassinat de periodistes, què en pensen els conservadors espanyols? Quina diferència hi ha entre, per exemple, el terrible assassinat de José Couso i el també terrible assassinat de José Luis López de la Calle?

I posats a entrar en detall, per quina raó el PP, tan aficionat a exigir condemnes a tot quisqui quan rep una agressió, encara no ha rebutjat (o el verb sinònim que s'estimi més) el llançament d'ous des de la terrassa de l'Auditòrium de Palma i la violència desplegada per militants o simpatitzants seus contra manifestants pacifistes (i pacífics) el passat 27 de març? Ara que tampoc no digueren res de l'atac a la seu de PSM de fa un any, ni de l'assalt a l'ajuntament de Son Servera...

Totes aquestes preguntes i moltes més s'esllavissen, com llàgrimes per tanta mort i tant de sofriment, pel nostre pensament, ara que la guerra sembla acabar-se.

Han tornat a sonar campanades de mort, com sirenes antiaèries a Bàssora o a Bagdad. Avui a Iraq, demà qui sap on. Per a qui sonen les campanes avui? «La mort de qualsevol home em disminueix, perquè som una part de la Humanitat. Per això no vulguis saber mai per qui sonen les campanes; estan sonant per tu», ens deixà escrit el poeta anglès John Donne, en un text que inspiraria el títol de la novel·la For Whom The Bell Tolls? (Per a qui toquen les campanes?) del cronista de guerra americà i premi Nobel de literatura, Ernest Hemingway. Hemingway, com George Orwell, com Julio Anguita Parrado, com José Couso, com Taras Protsyuk, com Tarek Ayub.

Les bombes han aturat el seu macabre so damunt les ciutats d'Iraq i els seus innocents habitants. Els fusells a poc a poc apaivaguen la seva terrible melodia criminal.

Però les cassoles de la indignació popular segueixen sonant. I ressona per carrers i places, avui, encara, a Palma, el crit de pau «no a la guerra». I sonen les cassoles.

Sonen per a vostè i els seus, senyor Aznar.
I aviat sonaran les urnes.