El PSM opina. 13/04/2003

Quan els arguments magregen

Ve quan les paraules comencen a ensopegar les unes amb les altres, travelen els mots i s'endureixen. Per això uns diuen: assassins, botxins, a una gent que individualment no té ni mitja llosca, però amb la gran cuirassa de la majoria absoluta, va més inflada que el menjar blanc i replica: inconscients, duis a Espanya cap a la ruptura social, que aprofitau la terrible guerra per fer propaganda electoral ... (Ostres, oblidant que foren ells els que ens embolicaren en l'animalada sense encomanar-se a ningú i mirin si és fàcil que deixin d'aprofitar-se'n: sortir-se'n). I com que no ho faran, s'han de protegir la cara de qualque manera, ells, tan virtuosos, mai no cauran en insults, en paraules brutes ni accions impures. I allò tan sofert: sols són responsables davant Déu i la història. Però jo, que ja que no tenc molta memòria guard molts papers, trec de la capsa de sabates que tenc ad hoc, un dels papers que hi varen caure amb ambició de tornar veure la llum qualque dia. Aquest: Editorial de Diario de Valencia del dia 21-11-02. Feia poc que el personal contrari al transvasament de l'Ebre s'hi havia manifestat: «Daba mucha rabia escuchar a los manifestantes i no poder partir-les la cara que es lo que realmente apetecia... Lo que se merecian estos desgraciados era una mano de leches... Por eso, quienes ayer paseamos por Valencia al mediodia vimos con rabia e indignación que los socialistas nos quieren hundir. Vimos como llegaban decenas de autobuses con matrícula de Cataluña y Aragón, repletos de gente engañada por el Gobierno socialista que preside el cobarde de Marcelino Iglesias. Vimos a los chalados de Izquierda Unida en su mesiánica cruzada para romper España. Apoyando a los amigos de ETA en el País Vasco, a los catalanistas en Valencia, a los Vascos en Navarra, a los aragoneses en el trasvase y a cualquiera que odie a España». Vull insistir que aquest editorial és d'un diari controlat amb lupa pel senyor Zaplana. O sia, senyors del PP, manco victimisme i a mamar com un cabrit jove: remenant la cua.