Maleïts periodistes
Sobre tot, i per
damunt de tot, aquells que tenen el mal gust de morir-se a un
lloc, on no hi haurien dhaver anat, caient sota els
projectils inofensius - duna força de pacifistes
convençuts, i comandats per un triumvirat, que hagués fet
tremolar, dorgull i patriotisme, a les hordes pretorianes
de qualsevol imperi de totes les èpoques conegudes.
Maleïts aquells que arrisquen les seves vides per contar sa
veritat, què els hi importa a ells uns pocs milers de civils
morts? Si la massa és feliç, i mancada de preocupacions quan,
com és natural, els mandataris polítics de torn, els hi amaguen
les penúries duna societat arcaica, sense cap tipus de
sentit de sa democràcia, i per suposat, sense cap respecte per
el Deu Tot Poderós, que els ha mostrat als elegits, el camí de
la conversió dels infidels, pel mitjà que sigui, a fi de poder-los
salvar de les penúries de linfern.
Maleïts, aquells que encara conserven els valors del Dret
Natural, lúnic que no pot ser desvirtuat per obra de lanimal
més cruel de la Creació, lúnic que mata per plaer, lúnic
que traeix els membres de la seva pròpia manada.
Maleïts els fruits, de larbre de la violència, i maleïts
els seus profetes, mil vegades maleïda la seva existència, i la
daquells que els hi donen suport, em sento avergonyit de
pertànyer a una raça, on encara arriben al poder personatges
amb aquesta manca de valors morals, em sento avergonyit de
entendre la seva llengua, i per damunt de tot em sento avergonyit
de no poder fer-hi res més, que expressar la meva ràbia, impotència
i condol, mitjançant els canals que aquests mateixos intenten
manipular, conduir, trair.
La comunicació ens farà lliures, sempre que els voltors del
poder no la controlin, la comunicació ens farà més solidaris,
sempre que aquestes bèsties ens mostrin allò que succeeix, la
comunicació ens farà conèixer, comprendre, estimar i valorar
les diferències entre els pobles germans del mon sencer, sempre
que els experts en Marketing no manipulin les imatges, per
aconseguir una opinió més favorable a la seva opció.
Maleïts periodistes, aquells que amb la seva vida han deixat
testimoni de que un mon millor encara és possible, perquè amb
la seva acció ens mostren que encara hi ha una possibilitat de
salvar Sodoma i Gomorra.
Que encara hi ha gent amb els valors primaris, i que son entre
nosaltres, que no son fruit de la imaginació, i que ens
demostren què és limportant i què no.
Mil vegades maleïts, els projectils sortits de linfern,
disparats amb armes pacifistes i assassinant gent pacífica, mil
vegades recordin en els seus sons, els crits daquells que
ja no tornaran riure, plorar, patir o estimar, per la seva
pacifista voluntat de no voler la GUERRA, mentre disparaven,
bombardejaven, metrallaven, o donaven suport a tot això mentre
votaven.
No sé, i sa veritat, tampoc mimporta molt, si lAllah
Misericordiós de molts daquells que van assassinar els hi
perdonarà, o si la seva assistència a missa diària a una Església
dun Papa que va condemnar enèrgicament la GUERRA, els
absoldrà, però el que sé segur, és que per sempre més tenen
el meu més absolut despreci , igual de sorollós que els crits dagonia
que han ajudat a crear, igual de silenciós que la mort que
acompanya les seves víctimes.
Que el seu Deu els perdoni perquè jo no ho puc fer.
Que en Julio i en Couso, juntament amb els milers de víctimes
sense nom, de les guerres de tot el mon, trobin la Pau que els va
negar la follia dels Homes.
|