"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/06/2003

La dama que sorgí dels peixos

Ara que tu i jo, amic lector, som empresaris de les nostres vides, que √©s l'√ļnica manera de tenir un √†ngel de la guarda governamental que miri m√≠nimament per nosaltres, conv√© que facem algun bon prop√≤sit per encarar el futur amb optimisme i mirar si, dins la l√≠nia de l'horitz√≥, s'aixequen, desbocades o subtils, f√ļries enceses que ens facin percebre que la proa est√† ben orientada. I res millor, ara que ve l'estiu, que situar-se de cara al mar, on l'embat de les ones pot atorgar-nos la serenor necess√†ria i ens faci desvetlar la imaginaci√≥ per dibuixar aquesta il¬∑lusi√≥, encara que fugissera, que ens empelti la rialla.

M'agradaria, √©s una opci√≥ personal i no s√© si intransferible, trobar-hi la silueta tangible de la dama que sorg√≠ dels peixos. √Čs una vella quimera que t√© regust de rondalla. La dama que sorg√≠ dels peixos √©s una ficci√≥ particular. Ho √©s tot i sembla que no √©s res. √Čs al√® vital, constru√Įt de silencis allargassats, d'una pres√®ncia quasi oblidada, d'una contemplaci√≥ qui sap si excessivament mec√†nica i, per aix√≤, a primera inst√†ncia buida. Com aquelles maresded√©u redemptores, ensofronyades dins el rac√≥ pols√≥s de les andr√≤mines, com una capella amagada, a la qual, necessites, de tant en tant, mirar-hi, enc que sigui de lluny i com a d'estraperlo, per saber que en la lluentor d'uns ulls cansats de tantes ren√ļncies i de tants d'oblits gaireb√© sacr√≠legs hi ha la for√ßa que et permet encarar el dia a dia amb aquell somriure que no t√© res d'empresari, sin√≥ que m√©s aviat √©s c√≤mplice d'empreses esburbades, d'iniciatives ap√≤crifes, de malpagar amb moneda falsa tanta intersecci√≥ quasi divina que √©s llum i guia d'un deambular desvagat.

La dama que sorgí dels peixos ha decidit abandonar el recambró d'or on semblava viure-hi instal·lada, en un agosarat i premeditat autorobatori. No havia mai demanat ser una verge-màrtir, ni viure dins el cove de les adoracions perpètues en una idolatració que presumia falsa, mancada d'obres -que és allò que alimenta tota fe-, diuen els exegetes entesos que han estudiat aquest antimiracle, aquesta deserció premeditada. Afegeixen, no sabem si és una apreciació gaire empírica, que la pols li ha devorat la brillantor dels ulls i li ha marcit la rialla que sempre vessava generosa com un càntir.

Les ítaques llunyanes l'han cridada per no se sap quines vies i ha iniciat un gran viatge ple d'aventures i alguna espipellada de risc. La dama que sorgí dels peixos s'ha carregat de certeses, d'aquelles petites certeses que, tal vegada, entre tanta adoració nocturna i tanta pregària reiterada, com un remuc de beata estantissa, s'havien esfondrat o no havia acabat de descobrir del tot. I navega feliç encara que llisca dins un mar de dubtes i d'ones tumultuoses que malden per esvorancar-li aquest viatge que sempre hauria d'haver emprès, sense esperar que el pas del temps, la pols i la rutina li hagin segellat la brillantor dels ulls i li hagin glaçat la rialla. La cort d'adoradors ha esdevingut una mena de martiri involuntari, en una lapidació incerta d'on ha escapat per les retxilleres més insospitades. No hi ha trono, ni peanya que la retingui, ni murtra aromàtica que li faci sentir agrors antigues. El viatge està emprès i els déus, misericordiosos i solidaris, no tenen altra alternativa que allisar-li els sotracs de les ones.

Com que no puc ser empresari, car no hi ha idees que cotitzin a la borsa ni que siguin redu√Įbles a un amorf balan√ß de guanys i perdues, com que cap ecotaxa no pot deslliurar-me de c√†rregues fiscals dites insuportables, esmer√ßar√© el temps que m'ha estat regalat a contemplar la mar i distreure'm amb els avenirs carregats de ventura de la dama que sorg√≠ dels peixos.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: