+ Realitat i - ficció
La por i la pàtria han estat, des de sempre, la gran coartada
de la dreta. Incapaç de guanyar en la confrontació del seu
programa social amb l'esquerra, la dreta ha sabut manejar molt bé
els dos imponderables que creen incertesa i angoixa en la població:
la integritat (física i moral) de la pàtria i la por d'alguna
cosa perversa i desconeguda (sigui la delinqüència, el Pacte de
Varsòvia, qualsevol complot judeomaçònic, la caiguda del tòtem
turístic o el terrorisme). L'important és mantenir la plebs amb
la por al cos i amb la idea que poden estar pitjor, així no es
recorden de les dificultats per arribar a final de mes. Són més
importants la Pàtria i la seguretat i per això fa falta que
comandi algú «fort».
En aquesta manera de veure el món hi ha influït de manera
important la, diguem-ne, propaganda. La indústria de Hollywood
és plena de pel·lícules on el poli bo, després de vèncer no
poques dificultats de tot tipus, acaba imposant-se als
representants del mal. I com que l'instrument s'ha demostrat
terriblement útil, els espanyols, avesats que inventin els
altres, han importat la moda i, així, els vespres televisius
prime-time són plens de sèries i programes policíacs tipus
Policías, El Comisario, Cops, i tants d'altres que ens presenten
la cara amable i sacrificada dels «servidors de la llei». Fins
i tot quan se'ls escapa alguna galtada no ben bé costitucional,
sembla prou justificada pel malvat comportament previ del
galtejat. I així, capítol a capítol, sèrie a sèrie, es va
creant opinió pública, que després considera que immigració i
delinqüència van lligades (el CIS no demana si delinqüència
i, per exemple, enriquiment il·lícit tenen res a veure).
Com perquè després el caudillín ens digui que no li agrada la
teleporqueria... Per cert, ningú no li farà una pregunta
parlamentària per saber què ens costa als contribuents tota
aquesta propaganda policíaca?
I vés per on, que dijous passat es celebrà el Dia Internacional
de Suport a les Víctimes de la Tortura, organitzat per Amnistia
Internacional. I, és clar, entre els no pocs estats en els quals
es practica la tortura, hi ha, una vegada més, l'estat espanyol.
L'organització de defensa dels Drets Humans no es limita a
denunciar els casos de tortures, maltractaments i abusos a les
dependències oficials de diversos estats, sinó que ha elaborat
un manual d'acció contra la tortura, on s'exposen les normes i
les recomanacions de les diferents institucions de l'ONU, el
Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes
o Tractes Inhumans o Degradants i de la mateixa Amnistia
Internacional.
De fet, no fa gaire mesos, AI va demanar al Ministeri de
l'Interior espanyol que instal·li càmeres de vídeo a les
comissaries i als centres de detenció, per, en cas d'haver-hi
denúncia de maltractaments, poder-hi recórrer.
Vista l'afició que han agafat a això de les càmeres els caps
policíacs espanyols, hi haurien d'accedir immediatament.
Llevat que tenguin res per amagar...
|