"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/06/2003

+ Realitat i - ficció

La por i la pàtria han estat, des de sempre, la gran coartada de la dreta. Incapaç de guanyar en la confrontació del seu programa social amb l'esquerra, la dreta ha sabut manejar molt bé els dos imponderables que creen incertesa i angoixa en la població: la integritat (física i moral) de la pàtria i la por d'alguna cosa perversa i desconeguda (sigui la delinqüència, el Pacte de Varsòvia, qualsevol complot judeomaçònic, la caiguda del tòtem turístic o el terrorisme). L'important és mantenir la plebs amb la por al cos i amb la idea que poden estar pitjor, així no es recorden de les dificultats per arribar a final de mes. Són més importants la Pàtria i la seguretat i per això fa falta que comandi algú «fort».

En aquesta manera de veure el món hi ha influït de manera important la, diguem-ne, propaganda. La indústria de Hollywood és plena de pel·lícules on el poli bo, després de vèncer no poques dificultats de tot tipus, acaba imposant-se als representants del mal. I com que l'instrument s'ha demostrat terriblement útil, els espanyols, avesats que inventin els altres, han importat la moda i, així, els vespres televisius prime-time són plens de sèries i programes policíacs tipus Policías, El Comisario, Cops, i tants d'altres que ens presenten la cara amable i sacrificada dels «servidors de la llei». Fins i tot quan se'ls escapa alguna galtada no ben bé costitucional, sembla prou justificada pel malvat comportament previ del galtejat. I així, capítol a capítol, sèrie a sèrie, es va creant opinió pública, que després considera que immigració i delinqüència van lligades (el CIS no demana si delinqüència i, per exemple, enriquiment il·lícit tenen res a veure).

Com perquè després el caudillín ens digui que no li agrada la teleporqueria... Per cert, ningú no li farà una pregunta parlamentària per saber què ens costa als contribuents tota aquesta propaganda policíaca?

I vés per on, que dijous passat es celebrà el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, organitzat per Amnistia Internacional. I, és clar, entre els no pocs estats en els quals es practica la tortura, hi ha, una vegada més, l'estat espanyol.

L'organització de defensa dels Drets Humans no es limita a denunciar els casos de tortures, maltractaments i abusos a les dependències oficials de diversos estats, sinó que ha elaborat un manual d'acció contra la tortura, on s'exposen les normes i les recomanacions de les diferents institucions de l'ONU, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes o Tractes Inhumans o Degradants i de la mateixa Amnistia Internacional.

De fet, no fa gaire mesos, AI va demanar al Ministeri de l'Interior espanyol que instal·li càmeres de vídeo a les comissaries i als centres de detenció, per, en cas d'haver-hi denúncia de maltractaments, poder-hi recórrer.

Vista l'afició que han agafat a això de les càmeres els caps policíacs espanyols, hi haurien d'accedir immediatament.

Llevat que tenguin res per amagar...





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: