"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/07/2003

Sense llustre

Quan escric aquestes ratlles encara no s'ha desvetlat el futur del Reial Mallorca. Ning√ļ de la terra ha acudit a l'esquer de l'ampliaci√≥ de capital i aquell somni de fer del club deg√† un producte de la terra s'esvaeix per moments. Si ning√ļ no hi posa remei, √©s clar! Ja s√© que cadasc√ļ ha de fer el que vulgui amb els seus diners, nom√©s faltaria aix√≤! i per tant, ning√ļ no t√© l'obligaci√≥ de mostrar-se espl√®ndid si no ho considera oport√ļ. A m√©s, la q√ľesti√≥ del futbol ha esdevingut immensament complexa. S√≥n m√©s que caducats aquells temps dels que s'anomenaven ¬ęels cavalls blancs¬Ľ, persones que d'una manera unipersonal i semblava que altruista -nom√©s per lluir el puro enc√®s a la llotja quan no hi havia tantes autoritats que hi borinejassin- es posaven al capdavant d'un club. Jo, per la meva edat, record el temps de l'anomenat Bar√≥ de Vidal. Per√≤ llavors semblava que no hi havia tants d'interessos. Tants d'efectes medi√†tics com hi ha ara i tampoc els jugadors no cobraven tant. Ara, ho intuesc m√©s que no en parl amb coneixement de causa, els temps han canviat molt i tenir un club de futbol no √©s com lluir un vedat o com donar una superfesta sobre la gespa en qualsevol d'aquest indrets amb glamour i luxe, em resistesc a escriure paradis√≠acs, que s'han generat a Mallorca. No no √©s res d'aix√≤ sin√≥ que m√©s aviat s'hi poden enterrar molts de doblers. Com qui tirar duros a la mar, com es deia abans! I pel poc inter√®s que hi ha entre el gran empresariat, tampoc, √©s una suposici√≥ tan ingr√†vida com vulgueu, no deu ser un bon redol per emblanquinar-ne, dissimuladament i √†dhuc consentida, una petita partida.

O per ventura no √©s un lloc adequat per guanyar-hi quatre pessetones f√†cils o a preu de patat√≥, que √©s el que sembla que interessa molt m√©s als grans hotelers: omplir a tot incl√≤s totes les places disponibles i qui dies passa anys empeny! Sembla que l'√ļnica estad√≠stica v√†lida √©s la del nombre de passatgers, la del tr√†nsit que ha entrat per Son Sant Joan. De totes formes, aquest desinter√®s per aquesta mena d'obra pia en qu√® s'ha convertit l'ampliaci√≥ de capital de Reial Mallorca, contrasta amb l'inter√®s que hi posaren, alguns com a m√≠nim, no s√© si tots, per tal que el PP torn√†s a guanyar les eleccions. M'han contat, no s√© si √©s un rumor ben o malintencionat, que algun empresari del ram va pagar el vi d'un d'aquests soparots multitudinaris que s'organitzen en temps d'eleccions. Si la cosa √©s certa no seria gens estrany que aquests gestos, o d'altres m√©s onerosos, s'haguessin repetit per aqu√≠ i per all√†. Malgrat no en comparteixi la finalitat, no tenc res a objectar davant aquests gestos altruistes. Sup√≤s que, atesa la vict√≤ria inapel¬∑lable del PP, bravejar una mica sobre el que cadasc√ļ ha aportat per assolir-la deu produir una satisfacci√≥, com a m√≠nim √≠ntima.

Per√≤ √©s clar, que governi el PP els suposa una comoditat mental inigualable. Jo no crec que el Pacte de Progr√©s sigui el culpable de tants d'equinnocis com diuen que ha passat l'empresariat hoteler, ni tampoc res que justific√†s tantes al¬∑locucions catastrofistes al personal en contra d'una nova vict√≤ria dels progressites. Per√≤, en definitiva, no eren els seus. Eren els altres, els enemics. No hi havia qu√≠mica, no parlaven de tu a tu. I aix√≤ els devia incomodar una cosa de no dir. El que deuen considerar l'ordre natural de les coses s'havia trastocat, s'havia esbiaixat i no podien permetre que els altres, els no amics, els fessin els comptes o els tutejassin durant una altra legislatura. Tot aix√≤ justificava tants d'esfor√ßos, tanta d'inversi√≥ a fons perdut, tanta pl√†cita admonit√≤ria, tant de catastrofisme, tant en erigir-se en Messies de les dependents economies de les classes populars -les que cotitzen a la seguretat social com aut√≤noms o assalariats. ¬ęPerqu√® hem viscut per salvar-vos els mots/ per retornar-vos el nom de cada cosa¬Ľ, els haurien dit en to entre metaf√≤ric i prof√®tic si haguessin llegit Espriu. Ajudar a posar les coses al seu lloc natural llueix, encara que s'hagin de posar el nom de les classes populars a la boca, proporcionar-los un esbarjo futbol√≠stic, en canvi, s√≥n figues d'un altre paner. Qui sap, tamb√©, si, a trav√©s del futbol, de fer un club d'aqu√≠ i per als d'aqu√≠, els podria fer niar idees tan nefastes com les nacionalistes. Potser tenen por a aix√≤

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: