"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/07/2003

Publicacions d'empresa

Fa uns dies arribà a les meves mans (l'exemplar s'adjuntava a un diari local) una publicació d'aquelles que el que ha de manar diu: tira!, o sia, sense reparar gaire amb els costs. Coloraines, bones fotografies, maquetació més que acceptable al meu entendre, i el més important de tot: tirada: 250.000 exemplars, quasi res diu el diari. La revista era NEWS FER, que edita l'anomenat Grup Fer de don Fausto. Número 3, corresponent a «Jul-Agost '03». I clar, es tractava sobretot de publicitar les seves promocions immobiliàries, cosa que em sembla molt bé, malgrat alguna d'aquestes promocions d'habitatges de luxe, amb llacs artificials inclosos i estira que ve peix i tenim un sobrant d'aigua, deia, dugui per nom la terrible ridiculesa ortogràfica de: «Ses Aucines». I entrevistes fetes totes elles en castellà, en mancaria d'altra. La xerrada més llarga la fan, és clar, amb don Jaume Matas, 1er., el Reconquistador. Fotos sense corbata i somriure ben ample, amolla el mateix de sempre aquestes darreres setmanes. I l'entrevistador que es limita a posar-li les bolles com a Ferran VII amb preguntes com aquesta: «¿Quién sale perjudicado si gobierna el PP en las islas?» Amb una paraula... Així mateix li fa vomitar l'evident existència del xantatge brut de: «home, sí, amb un govern del PP a Madrid i un govern del PP aquí serà molt més fàcil l'entenença», i això, dit després de quatre anys de tenir-nos a tots a pa i poc companatge amb la finalitat d'erosionar el Pacte de Progrés, et congria gust de fel al paladar. També es passen per la post entrevistadora a dona Catalina Cirer, flamant batlessa de Ciutat. I res. Fum d'estampa. Ah, no, mirin, al tercer paràgraf l'entrevistador Sanchez sense al meu parer venir a compte de res, diu: "«o és supersticiosa». I un, que no és de pedra, pensa que el que en realitat demanà l'home va ser on s'havia posat la fulla de llorer la senyora Cirer, el dia de les eleccions. I com que li degué dir, bona és na Catalina, ell de la seva collita degué pensar que millor callar, que el que calla ho diu tot. I no és veritat: el que calla no diu res. També hi ha un parell de xerrades més, una d'elles a Tolo Güell que l'autor conclou com la besada «the end» de les pel·lícules, dient: «El dia que no esté entre nosotros, habrà que inventar un Tolo Güell». Ostres, tu, alerta, que n'hi ha que per manco esforç mental s'han trencat!






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: