|
El PP i el català
José María Rodríguez, conseller d'Interior i Funció
Pública del Govern i secretari general del Partit Popular de les
Illes ha anunciat l'aprovació d'un decret que retallarà l'exigència
del nivell de català per a accedir a l'administració de la
Comunitat Autònoma. I, per a més inri, la premsa informa
que l'espanyol tornarà als premis Ciutat de Palma per primer cop
des del 1979. Tot un premeditat atac contra el timidíssim procés
de normalització lingüística que havia encetat el mateix PP.
El que més ha sorprès d'aquestes noves limitacions que es
preparen contra la llengua catalana ha estat l'escassedat i tímidesa
de la protesta d'alguns sectors que haurien de ser el
capdavanters de la defensa de la nostra cultura. L'escriptor Llorenç
Capellà es feia ressò d'aquest sospitós silenci que plana
damunt la nostra societat, com si estigués anestesiada per la
xafogor de l'estiu o completament desmobilitzada després de la
desfeta del Pacte de Progrés, i escrivia, indignat davant tanta
passivitat: «Què en diu la UIB d'aquest remenat que du el
senyor Rodríguez? I l'AELC? I el Gremi d'Editors? I els
professors de català, alguns dels quals, no fa gaire, formaren
un col·lectiu i signaren conjuntament articles sobre el Pepé i
la llengua, a les mateixes pàgines d'aquest diari? Què en diuen
el PSM i UM, sobretot UM, i Unió de Pagesos? Què en diuen els
estudiosos i els universitaris que preparen es maletes per anar-se'n
a Prada a fer país? Què en diu tothom? Què en diu Antich?».
La situació del català és delicada i som encara lluny
d'aquella necessària normalització cultural per la qual fa
tants d'anys que lluitam. Sovint ens adormen amb flors i violes.
L'actual defensa del bilingüisme per part del PP és un atac ben
premeditat a la línia de flotació de la nostra cultura. I,
evidentment, podem dir el mateix de determinades actituds del
zapaterisme illenc. Les declaracions de membres destacats del
PSOE com Damià Cànoves, per exemple, dient a la premsa
sense cap mena de vergonya que el PSOE «està contra tots els
nacionalismes, el català i el d'aquí inclosos», demostren quin
és el tipus de dirigents polítics que, en campanya electoral,
tenen la barra de dir que lluiten pels nostres drets democràtics.
L'actual posició de l'UGT a favor de les mesures discriminatòries
contra el català decretades pel PP (en nom de la lluita contra
la discriminació!) ja ens demostra per enèsima vegada el que
podem esperar d'aquest personal.
Les declaracions de Lorenzo Bravo, secretari general
d'UGT, palesen una indiferència envers la defensa del català (o
una bel·ligerància a penes vetlada) vertaderament esgarrifosa.
En unes recents declaracions Bravo afirma, quan el periodista li
demana si la postura d'UGT no és una defensa del bilingüisme:
«És absurd parlar de bilingüisme o de normalització lingüística,
hem de parlar de convivència. Hem de defensar el català amb
normalitat, sense imposar-lo. Ara, totes les institucions han de
fomentar-lo, i UGT, que n'és una, la primera. Del contrari, el
català no té futur».
Ben al contrari que el senyor Bravo nosaltres pensam que són
precisament actituds covardes i, en definitiva, contràries a la
necessària normalització del català, el que posa en perill la
nostra cultura. Els Joves de Mallorca per la Llengua han estat un
dels primers col·lectius que han reaccionat davant tot el que
s'esdevé. Deia la premsa: «Els Joves de Mallorca per la Llengua
varen manifestar la seva preocupació per l'anunci del decret que
redueix els requisits de coneixement del català per a l'accés a
l'Administració pública de les Balears. Aquesta entitat
considera que la reducció del nivell màxim de coneixement del
català, des del C (mitjà) al B (bàsic), 'no garanteix un
domini suficient del català escrit'. L'organització demana al
Govern que 'recapaciti i faci enrere el projecte de decret; que
prengui, en tot cas, mesures per avançar dins l'Administració pública
la llengua que es troba en situació d'inferirioritat social'».
Per això, perquè la situació és prou greu, tot el que sigui
defensar, promocionar, impulsar la cultura catalana ens és
necessari i no en podem prescindir sota amenaça d'extinció.
Rebaixar a un nivell bàsic el coneixement de català que es
requereix per a opositar a una plaça laboral de l'Administració
autonòmica és un atac frontal a la llengua davant el qual no
podem romandre indiferents.
|
