El PSM opina. 17/08/2003

Uns serveis municipals de molt dubtosa respectuositat

Darrera setmana de maig, arran de migdia. Al bus número 15, la màquina d'introduir-hi la targeta ciutadana fa el molest pit-pit-pit en indicació puntual que qualque cosa no funciona bé. Repetesc l'operació amb idèntic resultat. El conductor li fa la prova dels nous i res. Hi ha cinc euros i mig de romanent, però no pitufa. Em diu que he d'anar al banc, que m'ho solventaran. El banc és La Caixa. Hi vaig. Un empleat pren nota, li talla un cornaló amb unes tisores, li posa un encuny i em diu que hi torni després de 15 dies. Passat el temps indicat i una miqueta més, torn al banc. El mateix empleat em diu que, com que aquella targeta havia estat expedida per les oficines de Cort, també era l'Ajuntament el qui m'havia de solucionar el problema directament. Però que no importava pujàs a Ciutat, que aquí, al Coll d'en Rabassa havien oberta una oficina municipal, una UIAP, que m'ho arreglaria, ben segur. Hi vaig tot seguit. Una senyoreta atenta m'explica que, per això, he de comparèixer a les oficines municipals de la plaça de Santa Eulàlia. A la pregunta de què arreglaven allà, en vista de l'èxit, em contestà que el que feien era únicament això: informar. Oficina gran. Gran església i pocs perdons. Però: local gran i maco llogat a una de les famílies pro PP més actives de la zona, que per aquí tot se sap. Vaig a la plaça de Santa Eulàlia i després d'esperar quasi una hora em diuen que bé, que hi torni d'aquí a 15 dies, que m'ho tendran enllestit. A finals de juliol vaig a cercar la targeta dels oremus. I calor. Molta gent, com a dues dotzenes. Agaf número a l'expedidor. Tenc 32 persones davant. I bascota, molta calor. L'aire condicionat deu estar espanyat, pens. M'acost al taulell d'«Objectes trobats», on dos funcionaris esperen beatífics que qualcú que hagi perdut cosa s'hi acosti. Tenc la sensació que, arran del dit taulell, hi fa més fresqueta. M'hi arramb. Efectivament, l'aire condicionat del taulell d'OT funciona a la perfecció i hi fa un estar de reis, allà a la vora. Al punt, un agent de P.M. de pèl gris, de bigoti gris, de mirada grisa, uniformat però sense la gorra em diu, m'ordena que em faci dues passes cap a la calor. A la pregunta de per què, resulta ser: per evitar embussos i interferències al dit taulell d'OT, on ni una rata s'hi acosta, almanco en tot el temps que jo hi som. Obeesc. Som molt disciplinat, jo, quasi sempre. Quan ja fa mitja hora passada que estic allà dret, les meves cames comencen a demanar auxili. Ni un banc. Ni una cadira. Joves, mitjancers i vells, dones embarassades, tothom dret. Li dic al guàrdia gris: que posats a fer les coses bé, hauríem de mirar de fer-les-hi tots, incloent-hi el Consistori. I que, de moment aguantava bastant dignament, però quan no pogués més, abandonaria la dignitat i m'asseuria en terra. Ell em mira com el que pensa: jo com si balles de puntes. A la fi em toca a mi. Número 63. Jo, jo! Una funcionària que parla castellà però que entén el meu sineuer, m'entrega l'ansiada targeta ciutadana. A la meva pregunta de si el saldo que tenia abans havia passat de manera automàtica a la targeta nova, em contestà que no, que per això havia de fer una carta al banc explicant el particular, hi havia d'anar, al banc, havia de fer la reclamació, que me prendrien nota, etcètera. Li vaig dir que no, que gràcies, ja havia perdut temps de sobres darrere «l'eficàcia» bancària i municipal, que considerava que ara la corda ja començava a valer més que el bou. Eh? Això. Adéu i gràcies.

Quan, just després, vaig arribar a ca nostra i llegir al diari UH: «Cort quiere mejorar su servicio con las ideas de los ciudadanos», m'assoliren unes ganes irreprimibles de fer una enorme, sonora, ben merescuda botifarra.