El Pacte i la marginació
Ho explicava recentment la conselleria de Benestar Social: hi
ha prop de set mil famÃlies a les Illes que malviuen amb cent
cinquanta euros mensuals. La pobresa «invisible» s'amplia i es
consolida a casa nostra malgrat el fals posat d'opulenta societat
de consum, capdavantera de propietats i aparells per habitant (cotxes,
segona residència...). Fernanda Caro, una de les persones
més crÃtiques del govern progressista i que per això mateix
rebé les «advertències» de rigor per part d'alguns dels seus
companys de partit, explicava a la premsa el seu pla contra
l'exclusió social. Es tracta d'invertir 116 milions d'euros per
a provar de millorar la situació del 13,3 per cent de la nostra
població. Pensem en aquestes 6.872 famÃlies que sobreviuen amb
uns ingressos bruts de 150 euros mensuals. No oblidem tampoc que
unes altres 34.556 famÃlies només tenen per a tirar endavant
uns 300 euros mensuals.
Per altra banda, i dins de la mateixa lÃnia de provar de
solucionar els problemes de marginació causats per una egoista
societat de consum, Jaume Santandreu, el SEM (Sindicat
d'Exclosos de Mallorca) i altres col·lectius dedicats a tenir
cura de la marginació iniciaren una «okupació» pacÃfica de
la Plaça d'Espanya per sensibilitzar a la població del fet que
representa que no hi hagi recursos abastament per a atendre
aquest greu problema que sacseja la nostra societat. Els col·lectius
de marginats també denunciaven la campanya de persecució que,
per haver escrit un simple article d'opinió criticant la mala
gestió de la sanitat, havien ordit destacats membres d'Esquerra
Unida; concretament el doctor Josep Carbonero ha posat la
denúncia, mentre que l'advocat de l'acusador contra el sacerdot
dels pobres és Ignasi Ribas i, com testimoni, el senador Manolo
Cà mara. Tot plegat, un curiós triumvirat que, més que
aportar solucions als problemes de les capes més desvalgudes de
la nostra societat, es dediquen a «aconsellar» silenci als seus
companys de partit (com va fer CÃ mara amb Fernanda Caro) o a
portar els intel·lectuals d'esquerra als tribunals (cas de Josep
Carbonero).
Jaume Santandreu ha estat fundador de l'Hospital de Nit, El
Refugi, Can Gazà i de gairebé tots els centres de Mallorca
dedicats als marginats. Josep Carbonero demana als pobres
seixanta mil euros (deu milions de les antigues pessetes).
S'afirma que seria per rentar l'«honor», embrutat segons
Carbonero, per un article de Santandreu en el qual defensa
l'Hospital de Manacor. Quina vergonya, quina forma més reaccionà ria
de fer el joc a la dreta, quina manca de sensibilitat polÃtica,
quina prepotència de senyoret atrevir-se a portar endavant
accions d'aquest tipus contra la llibertat d'expressió mostrant
una palesa indiferència davant els problemes dels més
desemparats!
Jaume Santandreu no ha fet més que criticar un gestor (que pagam
amb els nostres diners) que ho fa malament i demanar justÃcia i
recursos per als marginats de les Illes. I exercir el dret democrà tic
a la lliure expressió negat ahir pels franquistes, avui pels
nousvinguts senyorets de la prepotència i la persecució de la
crÃtica.
Els problemes de la marginació no se solucionen portant la gent
d'esquerres, els intel·lectuals compromesos als tribunals. Josep
Carbonero i els membres d'IU que li fa costat farien bé
d'escoltar les veus dels més pobres de Mallorca i, en lloc
d'actuar de forma autorità ria, com quan la Diputació franquista
portà Jaume Santandreu als tribunals, haurien de prendre nota de
les justes reivindicacions dels marginats.
|