El PSM opina. 11/06/2003

Matas ho ofereix tot

Matas ofereix a Munar tot el govern del Consell de Mallorca en solitari. Antònia Munar continua en el seu paper de frontissa. Paper consolidat altra volta amb els seus inamovibles tres diputats. Ben cert, i ella així ho va reconèixer en unes recents declaracions a la premsa, que la majoria de partits polítics de les Illes resaven (els que eren creients!) per foragitar el malson de la seva presència en el panorama polític mallorquí. Altres, els agnòstics, segur que també feien els seus plans somniant prescindir d'una vegada per totes dels diputats d'UM. No ha estat possible (per a desgràcia d'aquells que no la volien!). EU-Verds s'havien cansat de predicar dient que el Pacte no podia fer res de socialment avançant per la hipoteca que representava restar supeditats a UM. Ara, atemorits per l'incert futur que tenen al seu davant, s'han agenollat davant Maria Antònia Munar i la consagren —ells, que havien dit que era un Le Pen qualsevol!— com a «autèntic partit centrista», imprescindible per «fer avançar l'esquerra». Vaja, quins canvis d'idees i objectius quan perilla la cadireta!

UM no solament ha revalidat els resultats anteriors sinó, i això en bona manera era previsible, ha aconseguit enormes quotes de poder a Manacor (amb la desfeta del PSM), a Calvià, a Alcúdia i Porreres, sense parlar de Costitx. És un fet indiscutible que Maria Antònia Munar té en les seves mans la possibilitat ben real que el Consell de Mallorca mudi de mans i, el que és més delicat, és la clau per a foragitar definitivament el PSOE de Calvià amb tot el que aquesta operació pot significar per al zapaterisme illenc.

Tocant al que farà, vist que els seus vots són imprescindibles per tal que governi la dreta representada pel PP o pugui haver-hi una repetició del Pacte de 1995 al Consell, cal dir que Munar, durant tota la campanya, que hem seguit amb atenció, mai ha donat cap indicació de per on aniran els trets. Com diuen els seus amics i simpatitzants: «Na Maria Antònia és massa viva per a mostrar les seves cartes abans d'hora». Evidentment, i en això encerten els seus coreligionaris, Munar no ha anat més enllà dels seus tòpics ja prou coneguts quant a saber amb qui pactarà a partir d'aquests moments.

Què farà ara Maria Antònia Munar? Hi ha opinions per a tots els gusts. Però el cert que, a hores d'ara, s'en riu del món i de la bolla negociant amb uns i altres esperant, com de costum, veure qui li dóna més. Uns diuen que Munar és una dona ressentida que no perdonarà mai al PP aquelles malifetes de Canyelles. El recent passat... actuarà encara en les seves decisions?

UM va establir molt bones relacions amb el PSOE. Aquests darrers vuit anys de col·laboració amb l'esquerra oficial no li han anat gens malament. Primer en el Consell, obligant tothom a fer la seva política (incineradora inclosa!) sota amenaça d'expulsió i, més endavant, amb Francesc Antich, amb el qual signà, de fet, el pacte de l'any 1999.

Però les coses han variat molt. Ara el PSOE ja no pot oferir el que li va donar l'any 1999. En certa mesura UM s'ha consolidat a la part forana. La consolidació de la xarxa d'influència d'UM a tots els pobles de Mallorca ha donat aquests resultats actuals. UM ha aprofitat ben a les totes les possibilitats d'incidència política i clientelar que proporciona l'exercici del poder, i presentant candidatures a tots els pobles de Mallorca ha aconseguit, no solament consolidar la seva influència, sinó, i això era molt important, ampliar relativament el nombre de vots.

En el fons és el resultat de l'estreta aliança estratègica d'UM amb el PSOE que ja denuncià Mateu Morro el mateix mes d'agost de 1999, dies abans de ser signats els acords del Pacte de Progrés i que ha afavorit especialment a Munar.

No podem fer ciència-ficció. En el moment d'escriure aquests articles només sabem que Matas li ha ofert tot el que li podia oferir: el govern del Consell de Mallorca. Recordem, també, que UM representa sobretot una manera ben determinada d'entendre la política, i també d'entendre la relació entre els negocis i la política. Què poden oferir més el PSOE i EU-Verds?