El PSM opina. 24/06/2003

El fracàs d'EU-Verds

EU-Verds també han fracassat en aquestes eleccions. Amb dos diputats perduts i la desaparició del de la COP de Formentera (agrupació a la qual donaven suport) no poden fer els despistats i carregar la culpa als altres. La direcció actual d'EU-Verds és ben responsable d'haver dilapidat el capital de confiança que determinats sectors progressistes hi havien dipositat. Les quatre formacions polítiques que han fet malbé amb els seus errors i la seva inexperiència el Pacte de Progrés (EU-Verds, PSM, Verds d'Eivissa i Formentera i COP) han d'oferir una explicació convincent a tots els ciutadans i ciutadanes que, des d'un suport crític al Pacte, hem demanat de forma constructiva el compliment dels acords signats l'any 1999.

Durant els passats quatre anys de legislatura i davant les crítiques d'alguns sectors d'esquerra d'EU, la consellera Caro, per exemple, la direcció d'EU s'ha justificat llançant pilotes fora. EU ha dit i escrit per activa i per passiva que si el Pacte no podia realitzar una política autènticament progressista era per culpa de Munar i d'UM, que bloquejava totes les iniciatives en aquest sentit. Ara, moments després del fracàs de la coalició i quan els dirigents que ens han portat a la derrota veuen que poden quedar sense cadiretes, afirmen (vegeu les recents declaracions de Miquel Rosselló) que UM és un partit de centre necessari per a repetir el Pacte en el Consell de Mallorca. Abans UM era un partit proper a l'extrema dreta, amb connotacions properes a Le Pen que feia mal al Pacte. Ara, quan els seus vots són necessaris per a servar la cadira, és un assenyat partit de centre. En què quedam?

La possibilitat d'un greu fracàs electoral si no anaven superant les deficiències detectades en l'exercici de la gestió d'alguns sectors del Pacte, ja ho havíem advertida. Però, talment com el PSM, EU-Verds no han escoltat els seus votants, els sectors socials progressistes que, mitjançant diverses mobilitzacions populars (cas dels sindicats contra la mala gestió de Josep Carbonero), havien fet sentit la seva veu. Per acabar d'arrodonir tot un caramull d'inexplicables errors d'infantilisme polític, en plena campanya electoral la direcció d'EU-Verds calla olímpicament davant el vergonyós afer del judici promogut per Josep Carbonero contra el sacerdot obrer i destacat militant de l'esquerra nacionalista Jaume Santandreu. Hi ha coses vertaderament inexplicables en el comportament de la direcció EU-Verds i, vist el que feien i el que callaven, no ens estranya gens que hagin fet malbé les il·lusions i esperances que l'esquerra real, no la del despatx oficial, havíem dipositat en el Pacte.

El silenci, per exemple, de Grosske en plena campanya electoral, sense voler dir res en defensa de la llibertat d'expressió o dient ximpleries que a ningú no podien convèncer. Grosske ha estat d'allò més lamentable i esperpèntic. Grosske, amb el seu silenci, ja no era aquell jovenet utòpic al qual va defensar tantes vegades qui signa aquest article: consulteu en les hemeroteques, recordeu aquella entrevista que li vaig fer per al diari Última Hora quan ningú no el coneixia. A la Plataforma per la Llibertat d'Expressió de la qual form part no ens va agradar gens ni mica l'actitud que va prendre provant de disculpar, embullant la troca, el seu company de partit, aquest especialista a signar manifests contra els escriptors mallorquins (jo vaig patir els seus atacs l'any 1994) Josep Carbonero. El mateix que ha portat als tribunals Jaume Santandreu (ajudat en l'»afer», per l'exdirigent carrillista Ignasi Ribas). El passat Primer de Maig Eberhard Grosske va tenir unes paraules gens amables contra qui signa aquest article en constatar que, per tal d'informar del judici contra el sacerdot dels marginats, estava repartint un full demanant la llibertat d'expressió.

Ha mancat, doncs, coherència amb els principis i fidelitat al compromís amb l'electorat. Aquest caramull d'errors i molts més (el llistat seria innombrable) són els que els han fet perdre dos diputats, contribuint així a ensorrar la nostra experiència progressista. Errors que s'han d'anar eliminant si volem recuperar l'esperança popular desfeta per uns mals gestors de la voluntat del poble.