|
Un Verds hipotecats
Alguns partits del Pacte de Progrés, especialment PSOE i PCE,
passaren el temps que els fou concedit en la gestió del poder
polític demonitzant Els Verds. Expulsant Els Verds d'Eivissa-Formentera
del govern del Pacte eivissenc pretenien segar l'herba davall els
peus de l'ecologisme conseqüent per tal de substituir-lo per un
tipus de verds «per fer bonic», una organització decorativa
que servís al PSOE per a dissimular les vergonyes
ultradesenvolupistes de tipus Calvià, per exemple. La unitat
electoral amb Els Verds serveix a EU per a dissimular la seva
constant pèrdua de vots, xuclant per la part ecologista el que
li lleva, no pas cap pretès desencontre amb l'electorat, sinó
una certa esclerosi dogmàtica (recordeu l'impresentable paper
del doctor Josep Carbonero en la gestió de la sanitat
balear; pensem en el lamentable espectacle del procés de
l'escriptor d'esquerra Jaume Santandreu per haver-se «atrevit»
a criticar un membre d'EU).
Finalment, els atacs de PSOE i EU contra Els Verds d'Eivissa i
Formentera aconseguien el seu objectiu: rompre la columna
vertebral unitària dels Verds de les Illes. Però de rebot també
han aconseguit, a conseqüència del desencís de cert votant
progressista, matar el Pacte. Liquidar el Pacte de Progrés, no
solament a Eivissa-Formentera, sinó també a Mallorca!
En el fons, l'esquerra oficial no ha sabut valorar prou bé la
riquesa que podria representar una organització decidida, si
s'hagués presentat de forma independent i valenta, de cara a
superar els greus reptes ecològics i de participació política
que tenia -i té!- la nostra terra. Era ben previsible que no es
podria refer la majoria progressista sense que els seus portaveus
copsassin a fons el concepte de perdurabilitat (»sostenibilitat»)
ambiental i la necessitat de portar a la pràctica canvis
estructurals claus en matèries com el territori, el turisme i
l'aigua.
El Pacte ha fracassat, entre moltes altres raons, perquè els
mateixos partits membres s'han fet la vida impossible (la
campanya constant contra Els Verds n'és un exemple paradigmàtic),
però també perquè no han sabut crear un model polític
solidari, unitari i participatiu al marge de les guerres internes
i de l'endollatge dels amics en càrrecs ben pagats. Hi ha hagut
una pràctica perversa per a obviar els grans debats de fons de
la nostra comunitat. No s'han esdevengut els canvis que esperava
la nostra societat (penseu tan sols en la inexistencia del pla
territorial!). El poble ha vist solament una coalició de gestors
aïllada als despatxos respectius i sense pla unitari d'actuació
decidida per a provar de canviar dècades de predomini dretà,
d'explotació de la nostra terra com si es tractàs d'una mina
d'or.
Els Verds, que eren una esperança per a molts sectors socials,
tampoc no han sabut estar a l'alçada de les circumstàncies. Amb
la represa de la coalició amb EU, Els Verds de Mallorca van
tornar quatre anys enrere i van tirar per la borda la feina de
govern i reivindicativa que havien protagonitzat i que tanta por
i gelosia provocava. Els Verds de Mallorca, claudicant per salvar
unes cadiretes davant EU, enfonsaven les bones perspectives que
tenia un projecte unitari d'Illes. No han sabut ser valents ni
tampoc han tengut gaire visió de futur. La signatura de la
preservació de la cadireta amb EU tallava en sec i en el seu
inici l'àmplia mobilització de suport al grup ecologista que
era en marxa. Els més diversos col·lectius socials, membres
destacats d'alguns partits del Pacte, personalitats de la vida
cultural i política i històrics del moviment ecologista eren ja
en fase de suport actiu a uns Verds independents quan Margalida
Rosselló signà l'acord amb les restes del carrillisme
illenc. De cop i volta, en constatar que Els Verds podien ser com
els altres, uns polítics atemorits de perdre el sou i la
poltrona, es desactiva d'immediat el procés d'ampliació i
consolidació del moviment verd de les Illes. Era el que volia la
socialdemocràcia. El control del PSOE sobre Els Verds de
Mallorca -via EU- s'afermava novament i tothom constatava la
manca de valentia i de visió política d'uns verds hipotecats a
formacions poc coherents en el camp ecologista.
|
