Els privilegis dels polÃtics
És curiós constatar com, matemà ticament, es repeteixen idèntics
fets. Si fa quatre anys, certs sectors populars i d'esquerra
criticaven que una de les primeres mesures dels polÃtics del
Pacte va ser apujar-se el sou, ara, és la dreta i, concretament,
la batlessa de Palma, Catalina Cirer, la que ha encetat la
cursa per cobrar més. La premsa informa que cobrarà un 6,6 per
cent més del que s'abonava a Joan Fageda. En total 4.208 euros
bruts al mes.
Són fets que no ajuden gaire a prestigiar els polÃtics davant
la societat. Si a tot això afegim el ball d'endollats que entren
i surten (segons qui guanya les eleccions) de conselleries,
direccions generals i altres indrets on els partits situen els
seus amics (més de set-centes persones situades pel Pacte
perdran la seva cadira mentre que, suposam, uns altres set-cents
-o més!- amics de qui ha guanyat entraran, a partir d'ara, a
fruir de la nòmina institucional) ens adonarem d'uns dimenssions
de la polÃtica que no tenen res a veure amb els discursos
electorals, tot el romanço que uns i altres ens expliquen quan
prediquen que només pensen i treballen per a solucionar els
problemes dels ciutadans. Molts diuen que l'empresa privada dóna
més que exercir de professional de la polÃtica. Això xerriquen.
Però a tots els partits sense excepció les batalles
preelectorals per a ocupar els primers llocs de les llistes són
prou aferrissades perquè ens vulguin adormir amb romanços per a
infants.
No vull dir amb tot això que els polÃtics no han d'estar ben
pagats. Només que haurien de tenir un poc més de «tacte» i
saber quin és el moment oportú per a negociar l'augment de sou
d'acord, com tots els altres ciutadans, amb l´Ãndex d'inflació
previst per a cada any. L'apujada de Catalina Cirer triplica per
tres l´Ãndex previst per a enguany. Sobren comentaris.
Un altre problema que afecta la nostra butxaca de simples
contribuents és el fet, escandalós, de la infinita teranyina d'«assessors»
i altres herbes que cada partit col·loca una vegada ha
aconseguit situar-se en els llocs de comandament oficial. El
llistat d'assessors de Margarita Nájera publicat
recentment és un exemple del que diem, i un dels fets més
vergonyosos en l'afer de col·locar amics a recer del poder, la
moqueta i els bons sous és el sistema de «blindatge» dels cà rrecs
de confiança. Segons informaven els mitjans de comunicació dia
8 de juliol del 2003, el Govern de les Illes haurà d'abonar (procedents
dels nostres imposts) quaranta mil euros a dos responsables de
l'Ibavi i l'empresa pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca)
ja que ni l'un ni l'altre no volen deixar de la cadireta de forma
voluntà ria.
El gerent del SFM, José Antonio Santos Hierro, cobrarÃ
segurament tres milions de pessetes d'«indemnització»; i Teresa
Garcia, gerent de l'Ibavi, necessitarà vint-i-dos mil euros
(3,7 milions de pessetes) per a cedir el seient. Aquest fet, tan
lamentable o més que l'apujada de sou de Catalina Cirer a
l'inici del seu mandat, s'haurà de repetir en moltes de les
conselleries on hi havia endollats. Uns diners que nosaltres
haurem de treure de les nostres butxaques per a engreixar,
sovint, algunes persones que, amb actituds poc pensades com va
ser la de Teresa Garcia i de Jaume Carbonero amb l'injust
cessament de Margalida Lliteras de l'Ibavi d'Eivissa, han fet tan
de mal al Pacte de Progrés.
Recordem que la substitució de Margalida Lliteras, en
contra del desig dels ciutadans i ciutadanes d'Eivissa, va ser
una de les causes que més desgastaren la gestió del conseller
d'Obres Públiques Josep Antoni Ferrer i que, de rebot,
contribuà al seu cessament. Uns fets lamentables protagonitzats
per Jaume Carbonero i Teresa GarcÃa que ajudaren a
indisposar amb el Pacte bona part del votant progressista
eivissenc.
I, a part d'estar obligats a pagar els luxes que signifiquen
aquests contractes blindats, tot l'absurd privilegi que
comporten, hem de veure com es premia economicament qui ha ajudat
a fer malbé la nostra experiència progressista.
|