"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 19/08/2003

Imposició o exigència lògica?

La decisi√≥ del Govern del PP de suprimir l'exig√®ncia de coneixements mitjans (nivell C) de llengua catalana per a l'acc√©s a determinats llocs de feina de l'Administraci√≥ o per participar en promocions internes, s'argumenta amb falsedats, encareix el funcionament administratiu, i, a m√©s de ser injusta, √©s il¬∑l√≤gica i suposa una reculada en el proc√©s de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica.

a) Es basa en una falsedat perqu√®, segons les declaracions d'alguns c√†rrecs p√ļblics d'aquest partit, diuen que exigir aquests coneixements √©s una imposici√≥. Exigir uns coneixements adequats d'una llengua, que √©s pr√≤pia i oficial, per accedir a llocs de feina de l'Administraci√≥, no pot ser mai una imposici√≥, sin√≥ que √©s una necessitat si es volen respectar els drets ling√ľ√≠stics dels ciutadans davant l'Administraci√≥ i, alhora, que aquesta sigui √†gil i eficient. Ning√ļ no considera una imposici√≥ exigir, segons les caracter√≠stiques dels llocs de feina, una determinada titulaci√≥ acad√®mica, coneixements jur√≠dics, administratius, d'inform√†tica, etc. Seria una imposici√≥ si s'exig√≠s de manera general en un lloc on no fos llengua pr√≤pia, com, per exemple, Extremadura. √Čs una imposici√≥ clara que un ciutad√† es vegi obligat, expl√≠citament o impl√≠citament, a parlar en castell√† per ser at√®s per un funcionari; cosa que, amb desset anys de Llei de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica, encara succeeix en algunes √†rees de l'Administraci√≥ a les Balears.

En el Decret vigent (25/2001), el nivell m√†xim exigit √©s el mitj√†. Els coneixements mitjans d'una llengua, en situacions de normalitat socioling√ľ√≠stica, es considera que s√≥n aquells que tenen de la seva llengua els ciutadans amb estudis secundaris. Per√≤, tenint en compte les circumst√†ncies socioling√ľ√≠stiques, el Decret nom√©s el demana en una part de les places, no en totes, que per ser ocupades exigeixen estudis secundaris o superiors i que necessiten clarament aquests coneixements ling√ľ√≠stics per poder actuar amb normalitat. Per a la resta de places nom√©s es demana el certificat A o el B.

Tamb√© es falseja la realitat quan es diu que hi ha molt poca gent que tengui el certificat del nivell C i que aix√≤ impedeix que molta de gent no pugui accedir a la funci√≥ p√ļblica. En primer lloc, aquesta afirmaci√≥ s'hauria de fer nom√©s en relaci√≥ amb les persones que tenen la titulaci√≥ acad√®mica necess√†ria per presentar-se a les places en qu√® s'exigeix i que tenen inter√®s d'accedir a llocs de feina de l'Administraci√≥ (la majoria de ciutadans no tenen els coneixements jur√≠dics i d'administraci√≥ que s'hi demanen i no, per aix√≤, se'n suprimeix l'exig√®ncia). Aquests coneixements (tant els ling√ľ√≠stics com els altres) es poden adquirir; per tant no es discrimina injustament ning√ļ, sin√≥ que l'Administraci√≥ opta per incorporar les persones amb perfils m√©s adients als llocs de feina. De fet a totes les oposicions convocades amb aquest requisit de coneixements de catal√† la participaci√≥ ha estat massiva. Actualment ja hi ha m√©s de 7.000 persones amb el certificat C de la Junta Avaluadora de Catal√†, a les quals s'han d'afegir les qui tenen certificats equivalents per accedir a l'Administraci√≥ (de l'IBAP, del reciclatge, estudis reglats, etc.). A m√©s, abans de les oposicions, es fan proves perqu√® puguin demostrar aquests coneixements els qui no els acrediten documentalment. Un 65% dels 27.000 certificats emesos per la JAC durant els dotze anys d'exist√®ncia s'han expedit els darrers quatre anys.

b) No demanar els coneixements ling√ľ√≠stics adequats, encareix i alenteix el funcionament de l'Administraci√≥ perqu√® suposa incrementar el volum de feina de traducci√≥ o de correcci√≥ de texts, que uns funcionaris preparats ling√ľ√≠sticament reduirien.

D'altra banda, tamb√© s'encareix innecess√†riament el funcionament de l'Administraci√≥ si, quan ja √©s factible fer-ho, en lloc de dotar-se d'empleats que tenen els coneixements ling√ľ√≠stics adequats, ha de destinar recursos i temps per formar-los posteriorment.

c) Amb l'excusa de fer justícia deixant que es presentin persones que no tenen coneixements de nivell C, es fa una injustícia a totes les que poden acreditar-lo, perquè ara els suposava un avantatge la limitació del nombre possible de candidats reals a aquestes places. De qualque manera, s'estafa les persones més preocupades per adequar-se a les necessitats de l'Administració que durant aquest temps han obtingut el certificat C perquè consideraven que d'aquesta manera aconseguien un requisit per accedir a determinats llocs de feina. Per tant, en lloc d'afavorir els candidats de perfil més adequat per treballar a l'Administració, el PP fa just el contrari.

d) L'exig√®ncia del domini de les dues lleng√ľes als empleats de l'Administraci√≥ √©s f√†cilment aplicable quan es tracta de dues lleng√ľes tan relativament pr√≤ximes, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, com el castell√† i el catal√†; i a m√©s l√≤gica en el marc d'un model de societat que propugna com a objectiu que l'escola ha de garantir als estudiants el coneixement de les dues lleng√ľes oficials i, per tant, un model de biling√ľisme per als ciutadans general i no excloent. En aquestes circumst√†ncies, l'Administraci√≥ ha d'aspirar que els seus empleats tenguin un nivell de coneixement de les dues lleng√ľes, adequat al lloc de feina que ocupin.

e) Si aquestes modificacions anunciades pel PP es duen a terme, suposaran, per primera vegada en l'etapa democr√†tica, una forta reculada en el proc√©s de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica propiciada pel Govern de les Illes Balears.

√Čs un retroc√©s perqu√® es perden drets adquirits a partir del coneixement de la llengua catalana i, per primera vegada, es legisla reduint-ne la import√†ncia. En lloc de donar al catal√† el tracte que per la seva qualitat de pr√≤pia de les Balears li correspon, la rebaixen a la posici√≥ de llengua secund√†ria. Alhora, incompleixen la Llei de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica, que t√© com un dels objectius ¬ęfer efectiu l'√ļs progressiu i normal de la llengua catalana en l'√†mbit oficial i administratiu¬Ľ.

Tamb√© √©s lamentable que el PP recorri al tema ling√ľ√≠stic com a element de crispaci√≥ pol√≠tica i social, m√©s interessat pel possible r√®dit en vots que per la recuperaci√≥ de l'√ļs de la nostra llengua en la societat i -en unes Illes Balears integrada per persones de proced√®ncia cada cop m√©s diversa- la seva consolidaci√≥ com a factor de cohesi√≥ social. Des del Govern del PP, el missatge que s'envia a la societat √©s a la contra, negatiu; en lloc de ser positiu, de convidar tothom a sumar-se al proc√©s de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica.

Tot plegat ens avan√ßa el sentit que tendran les decisions de pol√≠tica ling√ľ√≠stica durant aquesta legislatura, que, aparentment contradict√≤ries, en conjunt acceleraran el retroc√©s social de la nostra llengua. En un proc√©s de normalitzaci√≥, el Govern no s'ha de limitar a reproduir la situaci√≥ ling√ľ√≠stica del carrer (com no fa en altres √†mbits), sin√≥ que ha d'actuar de motor del proc√©s i de referent davant la societat. L'exig√®ncia de coneixements adequats de catal√† per fer feina a l'Administraci√≥, a m√©s de tenir els efectes pr√†ctics a qu√® f√®iem refer√®ncia, √©s una manera d'incentivar-ne l'aprenentatge, la valoraci√≥ positiva i el prestigi entre els ciutadans; no fer-ho √©s una irresponsabilitat.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: