El PSM opina. 19/08/2003

Imposició o exigència lògica?

La decisió del Govern del PP de suprimir l'exigència de coneixements mitjans (nivell C) de llengua catalana per a l'accés a determinats llocs de feina de l'Administració o per participar en promocions internes, s'argumenta amb falsedats, encareix el funcionament administratiu, i, a més de ser injusta, és il·lògica i suposa una reculada en el procés de normalització lingüística.

a) Es basa en una falsedat perquè, segons les declaracions d'alguns càrrecs públics d'aquest partit, diuen que exigir aquests coneixements és una imposició. Exigir uns coneixements adequats d'una llengua, que és pròpia i oficial, per accedir a llocs de feina de l'Administració, no pot ser mai una imposició, sinó que és una necessitat si es volen respectar els drets lingüístics dels ciutadans davant l'Administració i, alhora, que aquesta sigui àgil i eficient. Ningú no considera una imposició exigir, segons les característiques dels llocs de feina, una determinada titulació acadèmica, coneixements jurídics, administratius, d'informàtica, etc. Seria una imposició si s'exigís de manera general en un lloc on no fos llengua pròpia, com, per exemple, Extremadura. És una imposició clara que un ciutadà es vegi obligat, explícitament o implícitament, a parlar en castellà per ser atès per un funcionari; cosa que, amb desset anys de Llei de normalització lingüística, encara succeeix en algunes àrees de l'Administració a les Balears.

En el Decret vigent (25/2001), el nivell màxim exigit és el mitjà. Els coneixements mitjans d'una llengua, en situacions de normalitat sociolingüística, es considera que són aquells que tenen de la seva llengua els ciutadans amb estudis secundaris. Però, tenint en compte les circumstàncies sociolingüístiques, el Decret només el demana en una part de les places, no en totes, que per ser ocupades exigeixen estudis secundaris o superiors i que necessiten clarament aquests coneixements lingüístics per poder actuar amb normalitat. Per a la resta de places només es demana el certificat A o el B.

També es falseja la realitat quan es diu que hi ha molt poca gent que tengui el certificat del nivell C i que això impedeix que molta de gent no pugui accedir a la funció pública. En primer lloc, aquesta afirmació s'hauria de fer només en relació amb les persones que tenen la titulació acadèmica necessària per presentar-se a les places en què s'exigeix i que tenen interès d'accedir a llocs de feina de l'Administració (la majoria de ciutadans no tenen els coneixements jurídics i d'administració que s'hi demanen i no, per això, se'n suprimeix l'exigència). Aquests coneixements (tant els lingüístics com els altres) es poden adquirir; per tant no es discrimina injustament ningú, sinó que l'Administració opta per incorporar les persones amb perfils més adients als llocs de feina. De fet a totes les oposicions convocades amb aquest requisit de coneixements de català la participació ha estat massiva. Actualment ja hi ha més de 7.000 persones amb el certificat C de la Junta Avaluadora de Català, a les quals s'han d'afegir les qui tenen certificats equivalents per accedir a l'Administració (de l'IBAP, del reciclatge, estudis reglats, etc.). A més, abans de les oposicions, es fan proves perquè puguin demostrar aquests coneixements els qui no els acrediten documentalment. Un 65% dels 27.000 certificats emesos per la JAC durant els dotze anys d'existència s'han expedit els darrers quatre anys.

b) No demanar els coneixements lingüístics adequats, encareix i alenteix el funcionament de l'Administració perquè suposa incrementar el volum de feina de traducció o de correcció de texts, que uns funcionaris preparats lingüísticament reduirien.

D'altra banda, també s'encareix innecessàriament el funcionament de l'Administració si, quan ja és factible fer-ho, en lloc de dotar-se d'empleats que tenen els coneixements lingüístics adequats, ha de destinar recursos i temps per formar-los posteriorment.

c) Amb l'excusa de fer justícia deixant que es presentin persones que no tenen coneixements de nivell C, es fa una injustícia a totes les que poden acreditar-lo, perquè ara els suposava un avantatge la limitació del nombre possible de candidats reals a aquestes places. De qualque manera, s'estafa les persones més preocupades per adequar-se a les necessitats de l'Administració que durant aquest temps han obtingut el certificat C perquè consideraven que d'aquesta manera aconseguien un requisit per accedir a determinats llocs de feina. Per tant, en lloc d'afavorir els candidats de perfil més adequat per treballar a l'Administració, el PP fa just el contrari.

d) L'exigència del domini de les dues llengües als empleats de l'Administració és fàcilment aplicable quan es tracta de dues llengües tan relativament pròximes, des del punt de vista lingüístic, com el castellà i el català; i a més lògica en el marc d'un model de societat que propugna com a objectiu que l'escola ha de garantir als estudiants el coneixement de les dues llengües oficials i, per tant, un model de bilingüisme per als ciutadans general i no excloent. En aquestes circumstàncies, l'Administració ha d'aspirar que els seus empleats tenguin un nivell de coneixement de les dues llengües, adequat al lloc de feina que ocupin.

e) Si aquestes modificacions anunciades pel PP es duen a terme, suposaran, per primera vegada en l'etapa democràtica, una forta reculada en el procés de normalització lingüística propiciada pel Govern de les Illes Balears.

És un retrocés perquè es perden drets adquirits a partir del coneixement de la llengua catalana i, per primera vegada, es legisla reduint-ne la importància. En lloc de donar al català el tracte que per la seva qualitat de pròpia de les Balears li correspon, la rebaixen a la posició de llengua secundària. Alhora, incompleixen la Llei de normalització lingüística, que té com un dels objectius «fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu».

També és lamentable que el PP recorri al tema lingüístic com a element de crispació política i social, més interessat pel possible rèdit en vots que per la recuperació de l'ús de la nostra llengua en la societat i -en unes Illes Balears integrada per persones de procedència cada cop més diversa- la seva consolidació com a factor de cohesió social. Des del Govern del PP, el missatge que s'envia a la societat és a la contra, negatiu; en lloc de ser positiu, de convidar tothom a sumar-se al procés de normalització lingüística.

Tot plegat ens avança el sentit que tendran les decisions de política lingüística durant aquesta legislatura, que, aparentment contradictòries, en conjunt acceleraran el retrocés social de la nostra llengua. En un procés de normalització, el Govern no s'ha de limitar a reproduir la situació lingüística del carrer (com no fa en altres àmbits), sinó que ha d'actuar de motor del procés i de referent davant la societat. L'exigència de coneixements adequats de català per fer feina a l'Administració, a més de tenir els efectes pràctics a què fèiem referència, és una manera d'incentivar-ne l'aprenentatge, la valoració positiva i el prestigi entre els ciutadans; no fer-ho és una irresponsabilitat.