Credibilitat
Aquesta pot ser que sigui una de les virtuts més cercades en
un polític avui en dia, difícil de trobar quan es du molt temps
en actiu com a tal, o bé com a personatge públic d'una certa
rellevància. En el cas del nostre amic Zapatero poc
conegut o gens, a nivell estatal, abans del seu Congrés, la que
aquesta manca de coneixement li atorgava, desapareix a marxes forçades
sense que el PP hagi d'esforçar-se gaire, tal sembla que el seu
director d'imatge estàs a sou del PP, cosa que per una altra
banda, és el mateix que alguns pensam de les enquestes que
durant tres anys varen utilitzar els mana-tot del PSM, tan
semblants a la realitat de la votació, com un escarabat a un ase.
Això s'ha de mirar.
Credibilitat és el que no té el correntíssim «homo
algaidensis» quan deixa que el seu partit enceti encara amb
el cos calent del 25M a les mans, una campanya tipus Mc Carthy,
contra les cultures i llengües distintes dels diferents pobles
que amb la legislació comunitari a la mà, formen part d'un
estat que es diu Espanya, de moment és clar, perquè com em deia
un amic l'altra dia: «No em molesta ser espanyol, sempre que em
deixin ser primer mallorquí i em respectin en tot».
Ara bé, el PSOE vol abandonar el seu vessant PSIB, mai més
encertat, perquè per enganyar la gent ja ens basten els de
Madrid, i tots els que segueixen les estratègies madriletas
avui en dia a la nostra terra. Que s'ha d'avançar al País Basc,
enfrontem la societat, cada mort són 10.000 vots per nosaltres,
que s'ha de recuperar el poder a les Illes, creem una aparença
de crisi econòmica, que de passada ens serveix per fer veure qui
comanda de veres. No s'equivoquin, no és Aznar. Avui, en
aquesta terra, tenim el problema de la credibilitat, problema que
es va botar n'Aznar amb bona musculatura quan va fer dimitir el
President de Balears aleshores, però que ara ha perdut ell i tot
el seu partit, que han canviat el discurs de: Responsabilitat política
immediata, a responsabilitat per imperatiu judicial i amb tots
els entrebancs possibles, Fiscal General de l'Estat al capdavant
de tota aquesta «mesnada».
Credibilitat és el que no té el PSOE quan criminalitza la seva
adoptada actitud regionalista, de ser la culpable de la desfeta
del Pacte, quan aquells que ho fan són els mateixos que aquests
darrers quatre anys, mentre es desenvolupava aquesta operació
d'assetjament al PSM, entre ells i UM, oblidaven que els únics
vots útils eren aquells que debilitaven el PP, i no aquells
guanyats a un soci estratègic. Credibilitat és el que no tenen
els que, al PSM s'ho miraven i no piulaven, com els altres, amb
la nòmina institucional o càrrec «ad hoc» semblaven tenir
suficient per obviar les seves crítiques, i després de la
desfeta, s'apressaren a fer constar la seva disconformitat amb la
línia seguida.
No és ara, amics meus, era abans, i era amb contundència i
rotunditat que s'havia de fer, ara, tots aquells que varen donar
suport amb el seu silenci a l'estratègia que ha duit el PSM on
és ara, si volen fer un bon servei a aquest partit, s'han de
dedicar a un altra cosa, és a cercar les persones adequades per
substituir aquells que han perdut la credibilitat, recuperar el
PSM proper a la societat, no embriagat per l'exercici del poder,
el PSM disposat a estar tants d'anys a l'oposició com sigui
necessari, abans de signar un Pacte sense garanties.
Un PSM que no cedeixi ni un pam en la defensa aferrissada d'allò
que és el compromís amb el nostre poble, un PSM que recuperi la
societat com deia el meu amic M.A. Maria, de la única
manera possible, demostrant al seu electorat que els guardarà la
mateixa fidelitat que aquests els han demostrat sempre, sempre
fins que el PSM, gestionant com ningú, i amb una honradesa que
ningú no ha pogut negar, es va oblidar que era el que no volien
els seus electors, i va deixar que UM fes triomfar la seva en matèria
urbanística, i el PSOE en matèria turística. Quatre roiços
per Agricultura i Comerç no enganyen a ningú, i el preu que ha
pagat el PSM per això, és el que alguns havien pronosticat. Què
succeirà ara a la si d'aquest partit?
|