La derrota del PSM
Ja no són possibles els jocs de mans, els trucs de
prestidigitador i la xerrameca buida del polÃtic professional
que amb un parell de beneitures vol amagar la realitat. Quatre
formacions polÃtiques d'esquerra, nacionalistes i ecologistes
han fracassat rotundament en aquestes eleccions. El Pacte ha
fracassat, entre moltes altres raons que ja anirem analitzant,
perquè han mancat els diputats procedents d'EU-Verds, que ha
perdut dos diputats; el PSM, que ha perdut un diputat; la COP de
Formentera, amb el seu únic diputat esvanit i Els Verds
d'Eivissa i Formentera, que tampoc han aconseguit cap escó. Amb
les xifres a la mà no hi ha volta de fulla ni demagògia
justificadora. Però mentre tothom s'enfonsava, el zapaterisme (PSOE)
guanyava escons i UM, per primera vegada en la història
superava, en nombre de vots el nacionalisme d'esquerres. En el
fons, com diria Mateu Morro, el Pacte PSOE-UM ha funcionat a la
perfecció i ha aconseguit el seu objectiu estratègic bà sic:
acabar amb l'hegemonia del PSM en molts pobles. El problema és
que l'"eficient" estratègia de Munar-Antich contra el
nacionalisme d'esquerres també liquidava, per a una llarga
conjuntura històrica, una hipotètica repetició del Pacte de
Progrés.
Malgrat que hagin estat quatre les direccions polÃtiques del
Pacte de Progrés que han davallat (EU-Verds, COP, PSM i els
Verds d'Eivissa i Formentera), qui ha patit la desfeta més
evident, amb greus repercussions històriques per al futur de la
nostra terra i la nostra cultura, és, sense cap dubte, el Partit
Socialista de Mallorca. Perdre prop de dotze mil vots i un
diputat, a part de les derrotes impressionants en municipis clau
de Mallorca com Manacor o sa Pobla, per posar uns exemples,
obliga a una revisió a fons del que s'ha fet en vuit anys
d'exercici del poder polÃtic en aquesta comunitat, primer en el
Consell de Mallorca, després en el Govern Balear. Caldria
revisar si ha estat la via més convenient aquell camà tan
lloat, el del "pragmatisme" enfront el "radicalisme
utòpic forassenyat" del qual parla l'amic Antoni Marimon en
el seu llibre Història del PSM: entre la realitat i la utopia,
és a dir l'exigència ecològica, ètica, republicana i
nacionalista tan blasmada pels "homes de seny".
Evidentment, amb la ideologia de la "gestionitis" s'ha
arribat a assolir el poder i, ningú no ho nega, les conselleries
del PSM (Educació i Cultura, Agricultura) han fet una bona feina...
Ara, i amb urgència, el que es tracta és d'analitzar per quins
motius el pragmatisme de la direcció no serveix per a consolidar
el teixit associatiu del nacionalisme d'esquerres, per quins
motius l'electorat els ha girat l'esquena, quines són les causes
reals per les quals el PSM, elecció rere elecció, no
aconsegueix no solament superar, ni que sigui en petits
percentatges, sinó simplement consolidar el sostre electoral
obtingut.
Durant quatre anys, des de les posicions de suport crÃtic al
Pacte i, evidentment, al PSM, hem advertit per activa i per
passiva a les distintes formacions progressistes d'alguns errors
i mancances que s'havien de solucionar per tal de poder
consolidar l'experiència progressista. Però no sabem el que
s'esdevé amb les direccions dels partits que han perdut les
eleccions: o no llegeixen la premsa o, el que és pitjor, no
escolten ni els interessen els consells dels seus propis votants
i simpatitzants. Potser s'esdevé que trepitjar moqueta i fruir
de cotxe oficial amb xofer hagi fet veure bubotes, fantasies de
ciència-ficció. Creure que la "realitat" era el que
ells somniaven i fals tot el que sortia del carrer.
Observem, però, que un altre membre de la federació amb
posicions ideològiques anà logues, el Partit Socialista de Menorca,
ha aguantat el cop prou bé. Ni hauria per a fer comparacions.
Alguns sospiten que el PS de Mallorca ha fet d'UM, i que, posats
a fer d'UM, l'equip de Munar ho fa força millor, de manera que
un cert percentatge d'electors del PSM, o bé han votat
directament a UM, o bé han optat per abstenir-se, o bé, en nom
d'un suposat esquerranisme, han optat per un PSOE que (amb
autoritat moral més que discutible) malda per capitalitzar les
recents mobilitzacions ciutadanes. Altrament dit, el PSM només té
qualque possibilitat d'èxit si fa de PSM: el camp de la dreta més
o menys regionalista ja és ocupat; i el camp de la
pseudoesquerra oficialista (i de l'ambigüitat nacional) també.
El PSM ha estat un d'aquests col·lectius perdedors i, també, el
partit més advertit del que podia esdevenir-se des del començament
de la legislatura.
|