El PSM opina. 26/05/2003

La victòria del PP

Si es confirmaven aquests resultats provisionals (i per a desgràcia dels que en tot moment hem donat un suport crític i matisat a l'actual experiència progressista), la dreta ha tornat a recuperar el poder després d'una llarga travessia pel desert. L'agost de 1999 començàrem a escriure des d'aquestes mateixes pàgines els articles encoratjant les iniciatives avançades del Pacte (normalització lingüística, ecotaxa, millora de l'agricultura, recuperació del tren, parcs naturals...) i a senyalar els errors que podrien perjudicar l'avenç de l'esquerra dins de la nostra societat: la constant persecució i criminalització d'Els Verds, el fracàs territorial, el greu error de Jaume Carbonero amb l'oficina de l'Ibavi a Eivissa desmuntant l'eficient treball que allà s'havia fet, la mala  gestió de la política sanitària portada a terme per Josep Carbonero que s'ha posat en contra la majoria de col·lectius de treballadors del sector sanitari i, per a més inri, el desgavell final d'aquest doctor -ajudat per Ignasi Ribas- portant a judici l'escriptor nacionalista i d'esquerres Jaume Santandreu, en els darrers dies de la campanya electoral... El llistat podria allargar-se molt més, però pensam que ja és prou indicatiu de per on poden haver marxat uns vots progressistes que, ben cert, haurien pogut ajudar moltíssim a mantenir i augmentar els resultats electorals de l'esquerra oficial. Des d'aquestes mateixes pàgines i, precisament, per evitar el retorn de la dreta al poder, ho hem advertit durant quatre anys per activa i per passiva.

Pel que sembla, no han servit de res les advertències que, des dels diversos col·lectius nacionalistes i d'esquerra que donam suport al Pacte, hem fent durant aquests anys. I allò tan temut, és a dir que l'experiència progressista esdevingués, com desitjava la dreta, "un parèntesi en la història de les Illes", s'ha consumat. Malauradament ens resta prou temps per endavant per anar analitzant responsabilitats, les causes profundes de la desfeta. Ara, el que més ens preocupa és la possible liquidació d´alguna de les línies polítiques que ja s'havien iniciat amb prou bons resultats. El més inquietant és la frenada que hi pot haver en tot el procés de normalització cultural i lingüística que tan encertadament portaven endavant Damià Pons, Joan Melià i el seu equip de col·laboradors. En el fons, i no ens enganyem al respecte, el famós "bilingüisme" que defensa Jaume Matas, en un context de ple predomini mediàtic del castellà, tan sols significà la lenta però segura substitució del català per l'espanyol. El poder omnímode de l'Estat, els mitjans de comunicació, les successives onades d'immigrants, l'arribada de molts treballadors i treballadores de cultura hispanòfona, tot plegat tan sols contribueix a consolidar la substitució del català pel castellà fins a fer-la irreversible.

Les altres possibles conseqüències de la victòria del PP ja s'han insinuat en la passada campanya electoral: concreció del pla d'autopistes sense tenir en compte el consum de recursos i territori; anul·lació del Parc de Llevant i conversió del de Tramuntana en una simple mesura decorativa en la línia del que volien Munar i els sectors més contraris a la política de la conselleria de Medi Ambient. Tampoc no crec que se salvin de la cremadissa generalitzada que s'apropa els plans, per altra banda ben raonables, de manteniment, preservació i ampliació del teixit agrícola de la nostra comunitat autònoma que portava encertadament Mateu Morro des de la Conselleria d'Agricultura. El possible pla territorial que sens falta s'hauria d'haver redactar en la passada legislatura, segurament quedarà per sempre més en el somni d'"allò que hauria estat possible i ja no ho és". En definitiva, la victòria del PP al poder representa l´oblit per un llarg període històric de totes les il·lusions que un dia foren la força que permeté a l'esquerra oficial l'usdefruit de la gestió de determinats ressorts essencials del poder.