"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/07/2003

Carles Jover i Calima Edicions

Carles Jover, l'amic i editor és un dels personatges entranyables de la nostra Ciutat. Coneixia de feia temps la col·lecció "Calima", una de les més prestigioses pel que fa a la poesia castellana. Però l'any passat, de cop i volta, em va sorprendre amb la idea de crear una nova col·lecció literària; aquesta vegada d'autors catalans. Pel mes d'agost de l'any 2002 tenguérem les primeres trobades parlant del que aviat esdevingué una autèntica realitat. Em referesc al projecte "Muntant el Moll" que, en molt poc temps, publicaria obres de Neus Canyelles, Pere Font i de qui signa aquest article.

Carles Jover, obert a qualsevol proposta "subversiva", creativa, rupturista, accept√† de seguida la idea de publicar un dels meus nombrosos dietaris. Aix√≠ es va anar congriant l'edici√≥ de Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barb√†rie. Fins aleshores era un llibre "male√Įt": no havia guanyat cap premi literari; no interessava a un tipus d'editor eminentment comercial, desvinculat de l'aspecte m√†gic que pot tenir el "descobriment" de noves formes de veure la literatura i el m√≥n.¬† Sovint els lectors em demanen per l'origen d'aquest llibre. Tasca complicada, sintetitzar l'origen i motius d'una obra de creaci√≥! El recull de materials que ha editat Calima forma part del caramull de notes (i carpetes!) que des de sempre (potser d'abans i tot de la publicaci√≥ del meu primer llibre) he anat escrivint sense interrupci√≥. S√≥n detalls de la vida quotidiana, reflexions damunt l'amor, la cultura, la pol√≠tica de cada dia, els somnis, l'art, els viatges... En un principi eren escrits personals, notes que no havien de ser publicades. Amb el temps alguna d'aquestes simples reflexions de viatge (escrita a un aeroport, a la taula d'un caf√® de qualsevol ciutat) serviren per enllestir un poema o foren l'inici d'una narraci√≥ curta. En aquest Breviari contra els servils es poden trobar igualment alguns esbossos del que despr√©s han estat novel¬∑les i obres teatrals. Tamb√© s'hi poden trobar reflexions escrites des de la literatura de l'absurd com des de la reflexi√≥ existencialista, sense oblidar el component b√†sic situacionista de bona part dels meus llibres. Per√≤ no tot ha servit per enllestir aquest primer "dietari del temps de la barb√†rie". Altres notes foren llen√ßades als fems. No tot el que he anat escrivint en aquests darrers trenta anys s'ha servat en les polsoses carpetes del meu estudi. Ni molt manco! Per√≤ rellegint el material de Breviari contra els servils constat que, en aquesta conjuntura pol√≠tica (i personal!) concreta, m'ha interessat publicar essencialment les notes de finals dels vuitanta i comen√ßaments del noranta. El motiu per haver escollit aquestes carpetes d'apunts i no unes altres? No us ho sabria explicar amb exactitud. Va ser constatar la bona disposici√≥ de l'amic Carles Jover el que em va animar a continuar treballant en la selecci√≥ d'aquests materials. ¬†De sempre m'ha interessat llegir, aprofundir en els diaris de tota mena de personatges hist√≤rics i, molt especialment, en els dels escriptors. I en aquesta afecci√≥ meva, els Diaris de Par√≠s (1941-1944) d'Ernst J√ľnger s√≥n al costat dels Diaris: 1910-1923 de Franz Kafka. El llistat de diaris que he llegit aquests darrers anys √©s nombr√≥s, i en tots ells sempre he trobat aquell punt d'inflexi√≥ que m'ha fet reflexionar i m'ha servit per afinar la meva percepci√≥ del m√≥n. Record ara mateix el perdurable efecte de llibres com Viure al dia de Paul Auster, El subratllat √©s meu de l'escriptora russa "blanca" Nina Berb√®rova, el Dietari (1953-1956) de Witold Gombrowicz, el Diari d'Andr√© Gide, sense oblidar l'imprescindible Quadern gris de Josep Pla o els diaris de Manuel de Pedrolo.

S√≥n uns noms i unes obres agafades ben a l'atzar, sense fer una recerca exhaustiva en els prestatges de la meva biblioteca particular. √Čs evident que no he volgut seguir cap "model" en especial en la redacci√≥ del meu Breviari contra els servils.

Com explicava una mica m√©s amunt, la quantitat de dietaris de personatges hist√≤rics interessants √©s tan extensa i inacabable que no ens bastaria un llibre per a deixar const√†ncia escrita de tot el que hem llegit (o tenim encara per llegir, ja que sovint compram tota casta de mem√≤ries o reflexions d'intel¬∑lectuals de tots els pa√Įsos i contrades). ¬†Fa uns mesos, quan l'editor, interessat per un petit resum que li vaig mostrar, m'anim√† a presentar-li un llibre d'unes dues-centes p√†gines, vaig haver de decidir-me, "mullar-me", en definitiva. D'entre els nombrosos apunts havia d'escollir el material que em semblava m√©s adient en aquesta concreta conjuntura. Una tasca complicada, haver de decidir, en un espai de temps curt, quines p√†gines, d'entre tot el meu paperam, li havia de lliurar.

Les carpetes escollides varen ser, com ja he explicat una mica m√©s amunt, les de la d√®cada dels vuitanta i noranta. Per quins motius concrets m'he decidit a donar a con√®ixer aquests escrits? Pens que per a la generaci√≥ que ens implic√†rem en la lluita antifeixista a comen√ßaments dels anys seixanta i que actu√†rem de forma organitzada contra el sistema des de final dels seixanta fins a finals dels setanta, el resultat de la transici√≥ ens colpej√† com el cop salvatge d'una destral. Breviari contra els servils √©s pens un bon exemple del resultat de les tra√Įdes culturals i pol√≠tiques de la transici√≥ en la consci√®ncia d'un militant d'esquerres. I, sense pensar-ho gaire, vaig decidir que podria ser √ļtil fins i tot com a document de l' √®poca incerta i tenebrosa que ens ha tocat viure: la mundialitzaci√≥ capitalista, la desfeta de tantes i tantes organitzacions revolucion√†ries, el pragmatisme m√©s barroer aplicat a la pol√≠tica quotidiana, l'enlairament d'un ex√®rcit de c√≠nics i servils al capdamunt de moltes de les institucions que, en teoria, haurien d'haver servit per avan√ßar en el nostre deslliurament i que, en mans d'aquesta gent sense principis (a no ser els diners i l'exercici del poder) han servit i serveixen per a consolidar encara m√©s les injust√≠cies prou conegudes.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: