|
Carles Jover i Calima Edicions
Carles Jover, l'amic i editor és un dels personatges
entranyables de la nostra Ciutat. Coneixia de feia temps la col·lecció
"Calima", una de les més prestigioses pel que fa a la
poesia castellana. Però l'any passat, de cop i volta, em va
sorprendre amb la idea de crear una nova col·lecció literària;
aquesta vegada d'autors catalans. Pel mes d'agost de l'any 2002
tenguérem les primeres trobades parlant del que aviat esdevingué
una autèntica realitat. Em referesc al projecte "Muntant el
Moll" que, en molt poc temps, publicaria obres de Neus
Canyelles, Pere Font i de qui signa aquest article.
Carles Jover, obert a qualsevol proposta "subversiva",
creativa, rupturista, acceptà de seguida la idea de publicar un
dels meus nombrosos dietaris. Així es va anar congriant l'edició
de Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps
de la barbàrie. Fins aleshores era un llibre "maleït":
no havia guanyat cap premi literari; no interessava a un tipus
d'editor eminentment comercial, desvinculat de l'aspecte màgic
que pot tenir el "descobriment" de noves formes de
veure la literatura i el món. Sovint els lectors em
demanen per l'origen d'aquest llibre. Tasca complicada,
sintetitzar l'origen i motius d'una obra de creació! El recull
de materials que ha editat Calima forma part del caramull de
notes (i carpetes!) que des de sempre (potser d'abans i tot de la
publicació del meu primer llibre) he anat escrivint sense
interrupció. Són detalls de la vida quotidiana, reflexions
damunt l'amor, la cultura, la política de cada dia, els somnis,
l'art, els viatges... En un principi eren escrits personals,
notes que no havien de ser publicades. Amb el temps alguna
d'aquestes simples reflexions de viatge (escrita a un aeroport, a
la taula d'un cafè de qualsevol ciutat) serviren per enllestir
un poema o foren l'inici d'una narració curta. En aquest
Breviari contra els servils es poden trobar igualment alguns
esbossos del que després han estat novel·les i obres teatrals.
També s'hi poden trobar reflexions escrites des de la literatura
de l'absurd com des de la reflexió existencialista, sense
oblidar el component bàsic situacionista de bona part dels meus
llibres. Però no tot ha servit per enllestir aquest primer
"dietari del temps de la barbàrie". Altres notes foren
llençades als fems. No tot el que he anat escrivint en aquests
darrers trenta anys s'ha servat en les polsoses carpetes del meu
estudi. Ni molt manco! Però rellegint el material de Breviari
contra els servils constat que, en aquesta conjuntura política (i
personal!) concreta, m'ha interessat publicar essencialment les
notes de finals dels vuitanta i començaments del noranta. El
motiu per haver escollit aquestes carpetes d'apunts i no unes
altres? No us ho sabria explicar amb exactitud. Va ser constatar
la bona disposició de l'amic Carles Jover el que em va animar a
continuar treballant en la selecció d'aquests materials. De
sempre m'ha interessat llegir, aprofundir en els diaris de tota
mena de personatges històrics i, molt especialment, en els dels
escriptors. I en aquesta afecció meva, els Diaris de París (1941-1944)
d'Ernst Jünger són al costat dels Diaris: 1910-1923 de Franz
Kafka. El llistat de diaris que he llegit aquests darrers anys és
nombrós, i en tots ells sempre he trobat aquell punt d'inflexió
que m'ha fet reflexionar i m'ha servit per afinar la meva
percepció del món. Record ara mateix el perdurable efecte de
llibres com Viure al dia de Paul Auster, El subratllat és meu de
l'escriptora russa "blanca" Nina Berbèrova, el Dietari
(1953-1956) de Witold Gombrowicz, el Diari d'André Gide, sense
oblidar l'imprescindible Quadern gris de Josep Pla o els diaris
de Manuel de Pedrolo.
Són uns noms i unes obres agafades ben a l'atzar, sense fer una
recerca exhaustiva en els prestatges de la meva biblioteca
particular. És evident que no he volgut seguir cap "model"
en especial en la redacció del meu Breviari contra els servils.
Com explicava una mica més amunt, la quantitat de dietaris de
personatges històrics interessants és tan extensa i inacabable
que no ens bastaria un llibre per a deixar constància escrita de
tot el que hem llegit (o tenim encara per llegir, ja que sovint
compram tota casta de memòries o reflexions d'intel·lectuals de
tots els països i contrades). Fa uns mesos, quan l'editor,
interessat per un petit resum que li vaig mostrar, m'animà a
presentar-li un llibre d'unes dues-centes pàgines, vaig haver de
decidir-me, "mullar-me", en definitiva. D'entre els
nombrosos apunts havia d'escollir el material que em semblava més
adient en aquesta concreta conjuntura. Una tasca complicada,
haver de decidir, en un espai de temps curt, quines pàgines,
d'entre tot el meu paperam, li havia de lliurar.
Les carpetes escollides varen ser, com ja he explicat una mica més
amunt, les de la dècada dels vuitanta i noranta. Per quins
motius concrets m'he decidit a donar a conèixer aquests escrits?
Pens que per a la generació que ens implicàrem en la lluita
antifeixista a començaments dels anys seixanta i que actuàrem
de forma organitzada contra el sistema des de final dels seixanta
fins a finals dels setanta, el resultat de la transició ens
colpejà com el cop salvatge d'una destral. Breviari contra els
servils és pens un bon exemple del resultat de les traïdes
culturals i polítiques de la transició en la consciència d'un
militant d'esquerres. I, sense pensar-ho gaire, vaig decidir que
podria ser útil fins i tot com a document de l' època incerta i
tenebrosa que ens ha tocat viure: la mundialització capitalista,
la desfeta de tantes i tantes organitzacions revolucionàries, el
pragmatisme més barroer aplicat a la política quotidiana,
l'enlairament d'un exèrcit de cínics i servils al capdamunt de
moltes de les institucions que, en teoria, haurien d'haver servit
per avançar en el nostre deslliurament i que, en mans d'aquesta
gent sense principis (a no ser els diners i l'exercici del poder)
han servit i serveixen per a consolidar encara més les injustícies
prou conegudes.
|
