"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 17/07/2003

Antoni Caimari i la Fundació ACA

Aquests dies els diaris han parlat de la presentació al públic del disc compacte número 9 de Veu de Poeta. Un disc compacte, després dels discos de Marià Villangómez, Tomeu Fiol, Biel Mesquida o Antoni Vidal Ferrando dedicat a qui signa aquest article.

La història d'aquest disc compacte començà fa uns anys (devia ser pel 1999, si no record malament) quan s'iniciaren els primers contactes amb Antoni Caimari, cappare de la Fundació ACA. De bon començament, enllestir aquesta petita antologia comportava una petita limitació: l'antologia no podia anar més enllà d'uns trenta poemes. Per tant, el disc compacte no podia incloure tots els matisos que m'hauria agradat incloure-hi. Cal dir que cap a finals de l'any 2000 em vaig engrescar de tot cor en aquesta aventura que a poc a poc em semblà emocionant. Era el mateix temps que preparava l'Antologia 1972-2002 que aquests dies acaba d'editar "El Turó", la prestigiosa col·lecció de poesia que fundà Miquel Àngel Riera i que ara dirigeix l'escriptor i historiador Pere Rosselló Bover.

La Gran Enciclopèdia de Mallorca diu d'Antoni Caimari Alomar: "Compositor. S'inicià en la música, el 1958, a través de l'estudi autodidàctic de les obres de Chopin i Mompou. Treballa amb tècniques modernes per prescindir de la partitura i composar amb el so directe i la cinta magnètica. Té un catàleg, EB (Esbos), amb més de 200 obres, la majoria per a piano. En destaquen les composicions Tendències EB 65 (1978), Abstraccions pianístiques A-B EB 115 (1982) i Anàlisis Breus EB (1984-84)".

 Però Antoni Caimari, a qui aquest darrer temps he tengut l'oportunitat de tractar en relació a l'edició del disc compacte núm. 9 de Veu de poeta, és això i molt més. Antoni Caimari és l'ànima, el motor, la força que ha fet possible una experiència cultural tan singular com la Fundació ACA, notable tant en el marc de les Illes com en el conjunt dels Països Catalans.

D'ençà la creació de la Fundació ACA, concebuda als inicis de l'any 1978 per Antoni Caimari, la dinamització de la vida cultural de les Illes ha estat una constant. Tot començà el mateix 1978 amb la creació del segell discogràfic UM/Unió Músics i l'Encontre Internacional de Compositors. L'any 1985 la Fundació ACA quedà constituïda davant notari, inscrita sota el patrocini de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Des de l'any 1993, el Consell Insular de Mallorca n'assumeix la Presidència d'Honor i amb el seu suport ajuda a aconseguir els fins fundacionals d'ACA.

Com va dir Antoni Caimari: "Sempre he cregut que l'Art i la Cultura són el millor servei que podem oferir al nostre poble, i aquesta és realment la filosofia fundacional de l'ACA: desenvolupar unes tasques culturals que il·luminin el pensament més enllà de les rutines quotidianes que ens venen imposades per una societat cada vegada més deslligada de 'lo espiritual' i del coneixement profund de la vida.

'És aquest coneixement el que trobam a través dels grans creadors, els quals són portadors d'aquesta saviesa. El món evoluciona gràcies a les accions artístiques i intel·lectuals que fan fluir el rierol evitant l'estancament de la societat, i amb aquesta saviesa acumulada les persones estan més capacitades per ampliar els seus horitzons.

'L'autèntic Art i Cultura es basa també amb l'amor (quan dic autèntic no em refereixo a l'art dirigit per 'mercenaris' que només hi cerquen beneficis), un bon exemple és, el missatge que escoltam a les obres dels mestres Bach, Beethoven, Schubert, Chopin, Bartok... Aquesta energia dels grans compositors, és un fil conductor que tots el podem trobar".  I per a bastir la infraestrutura necessària del projecte que l'amic Antoni Caimari tenia en ment el primer pas va ser la construcció d'un mòdul anomenat "Sala del Piano", que alberga una Fonoteca, una Biblioteca Musical, un Arxiu de Partitures i un ampli Fons històrico-musical. A partir d'aquí, Antoni Caimari va poder iniciar la divulgació a tots els nivells, de la música del segle XX.  Com explica molt bé la "Introducció sobre la història de l'ACA": "La Fundació ha ofert una sèrie de concerts i espectacles de perioricitat anual, dels quals es poden destacar: l''Encontre Internacional de Compositors', Festival de música contemporània de gran tradició dintre de l'àmbit de la Comunitat Europea i amb un prestigi ben establert des de 1980 entre els compositors actuals.  'Són també importants els cicles de concerts, espectacles, cursos, concursos, conferències, etc...".

A tot això hem d'afegir tota una sèrie d'interaccions artístiques impulsades per la Fundació ACA, com poden ser la "Nit Bielenca" (homenatge a un compositor de les Illes Balears); "Solstici d'Estiu" (Joves poetes dels Països Catalans); "Músiques del Nostre Temps" (Cicles de concerts); "Les Músiques de Miró"; "Ressò" (Imatges, Performance, Electroacústica); "Simpòsium i Jornades Internacionals de l'Orgue Històric de les Balears"; "Trobada de Documentalistes Musicals"; "L'Entorn Natural"; "Concerts de Tardor" (sa Pobla); "Búger-Palma al Casal Solleric: Interaccions artístiques"; "Happening de Joves Artistes"; "El vi i la Música"; Festival de l'Àudio-visual de la Mediterrània" i el "Premi Internacional de Composició".

L'equip que fa possible totes aquesta àmplies activitats, aquesta dinamització contínua del nostre món cultural, és format per Antoni Caimari (president de la Fundació ACA); Jaume Reinés (tresorer); Beatriz Florit (coordinadora); Caterina Payeras (cap del Departament de Comptabilitat); Maties Far (coordinador de l'Àrea Artística Encontres); Antoni Gost (coordinador de l'Àrea Poètica); Jaume Raynés i Pere March (coordinador de l'Àrea d'Imatge); Rafel Moll (coordinador de l'Àrea Traditio:ars); Arnau Reynés (coordinador d'Amics de l'Orgue); Joan Parets (coordinador del Centre de Recerca i Documentació Històrico Musical de Mallorca); Antoni Caimari, Ferran Pasqual i Paco Valdés (enregistraments i confecció de cintes mestres); Tomeu Amorós (fotògraf) i Impremta Bergas (Arts Gràfiques).

És des d'aquesta perspectiva de lluita cultural que podem copsar també la importància que, per a la poesia dels Països Catalans, té la col·lecció de discs compactes Veu de poeta. Col·lecció que, amb el dedicat a qui signa aquest article, ja ha arribat al número 9.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: