Antoni Caimari i la Fundació ACA
Aquests dies els diaris han parlat de la presentació al públic
del disc compacte número 9 de Veu de Poeta. Un disc compacte,
després dels discos de Marià Villangómez, Tomeu Fiol, Biel
Mesquida o Antoni Vidal Ferrando dedicat a qui signa aquest
article.
La història d'aquest disc compacte començà fa uns anys (devia
ser pel 1999, si no record malament) quan s'iniciaren els primers
contactes amb Antoni Caimari, cappare de la Fundació ACA. De bon
començament, enllestir aquesta petita antologia comportava una
petita limitació: l'antologia no podia anar més enllà d'uns
trenta poemes. Per tant, el disc compacte no podia incloure tots
els matisos que m'hauria agradat incloure-hi. Cal dir que cap a
finals de l'any 2000 em vaig engrescar de tot cor en aquesta
aventura que a poc a poc em semblà emocionant. Era el mateix
temps que preparava l'Antologia 1972-2002 que aquests dies acaba
d'editar "El Turó", la prestigiosa col·lecció de
poesia que fundà Miquel Àngel Riera i que ara dirigeix
l'escriptor i historiador Pere Rosselló Bover.
La Gran Enciclopèdia de Mallorca diu d'Antoni Caimari Alomar:
"Compositor. S'inicià en la música, el 1958, a través de
l'estudi autodidà ctic de les obres de Chopin i Mompou. Treballa
amb tècniques modernes per prescindir de la partitura i composar
amb el so directe i la cinta magnètica. Té un catà leg, EB (Esbos),
amb més de 200 obres, la majoria per a piano. En destaquen les
composicions Tendències EB 65 (1978), Abstraccions pianÃstiques
A-B EB 115 (1982) i Anà lisis Breus EB (1984-84)".
 Però Antoni Caimari, a qui aquest darrer temps he tengut
l'oportunitat de tractar en relació a l'edició del disc
compacte núm. 9 de Veu de poeta, és això i molt més. Antoni
Caimari és l'à nima, el motor, la força que ha fet possible una
experiència cultural tan singular com la Fundació ACA, notable
tant en el marc de les Illes com en el conjunt dels Països
Catalans.
D'ençà la creació de la Fundació ACA, concebuda als inicis de
l'any 1978 per Antoni Caimari, la dinamització de la vida
cultural de les Illes ha estat una constant. Tot començà el
mateix 1978 amb la creació del segell discogrà fic UM/Unió Músics
i l'Encontre Internacional de Compositors. L'any 1985 la Fundació
ACA quedà constituïda davant notari, inscrita sota el patrocini
de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern
Balear. Des de l'any 1993, el Consell Insular de Mallorca
n'assumeix la Presidència d'Honor i amb el seu suport ajuda a
aconseguir els fins fundacionals d'ACA.
Com va dir Antoni Caimari: "Sempre he cregut que l'Art i la
Cultura són el millor servei que podem oferir al nostre poble, i
aquesta és realment la filosofia fundacional de l'ACA:
desenvolupar unes tasques culturals que il·luminin el pensament
més enllà de les rutines quotidianes que ens venen imposades
per una societat cada vegada més deslligada de 'lo espiritual' i
del coneixement profund de la vida.
'És aquest coneixement el que trobam a través dels grans
creadors, els quals són portadors d'aquesta saviesa. El món
evoluciona grà cies a les accions artÃstiques i intel·lectuals
que fan fluir el rierol evitant l'estancament de la societat, i
amb aquesta saviesa acumulada les persones estan més capacitades
per ampliar els seus horitzons.
'L'autèntic Art i Cultura es basa també amb l'amor (quan dic
autèntic no em refereixo a l'art dirigit per 'mercenaris' que
només hi cerquen beneficis), un bon exemple és, el missatge que
escoltam a les obres dels mestres Bach, Beethoven, Schubert,
Chopin, Bartok... Aquesta energia dels grans compositors, és un
fil conductor que tots el podem trobar". Â I per a
bastir la infraestrutura necessà ria del projecte que l'amic
Antoni Caimari tenia en ment el primer pas va ser la construcció
d'un mòdul anomenat "Sala del Piano", que alberga una
Fonoteca, una Biblioteca Musical, un Arxiu de Partitures i un
ampli Fons històrico-musical. A partir d'aquÃ, Antoni Caimari
va poder iniciar la divulgació a tots els nivells, de la música
del segle XX.  Com explica molt bé la "Introducció
sobre la història de l'ACA": "La Fundació ha ofert
una sèrie de concerts i espectacles de perioricitat anual, dels
quals es poden destacar: l''Encontre Internacional de
Compositors', Festival de música contemporà nia de gran tradició
dintre de l'Ã mbit de la Comunitat Europea i amb un prestigi ben
establert des de 1980 entre els compositors actuals.  'Són
també importants els cicles de concerts, espectacles, cursos,
concursos, conferències, etc...".
A tot això hem d'afegir tota una sèrie d'interaccions artÃstiques
impulsades per la Fundació ACA, com poden ser la "Nit
Bielenca" (homenatge a un compositor de les Illes Balears);
"Solstici d'Estiu" (Joves poetes dels Països Catalans);
"Músiques del Nostre Temps" (Cicles de concerts);
"Les Músiques de Miró"; "Ressò" (Imatges,
Performance, Electroacústica); "Simpòsium i Jornades
Internacionals de l'Orgue Històric de les Balears"; "Trobada
de Documentalistes Musicals"; "L'Entorn Natural";
"Concerts de Tardor" (sa Pobla); "Búger-Palma al
Casal Solleric: Interaccions artÃstiques"; "Happening
de Joves Artistes"; "El vi i la Música"; Festival
de l'Àudio-visual de la Mediterrà nia" i el "Premi
Internacional de Composició".
L'equip que fa possible totes aquesta à mplies activitats,
aquesta dinamització contÃnua del nostre món cultural, és
format per Antoni Caimari (president de la Fundació ACA); Jaume
Reinés (tresorer); Beatriz Florit (coordinadora); Caterina
Payeras (cap del Departament de Comptabilitat); Maties Far (coordinador
de l'Àrea ArtÃstica Encontres); Antoni Gost (coordinador de l'Àrea
Poètica); Jaume Raynés i Pere March (coordinador de l'Àrea
d'Imatge); Rafel Moll (coordinador de l'Àrea Traditio:ars);
Arnau Reynés (coordinador d'Amics de l'Orgue); Joan Parets (coordinador
del Centre de Recerca i Documentació Històrico Musical de
Mallorca); Antoni Caimari, Ferran Pasqual i Paco Valdés (enregistraments
i confecció de cintes mestres); Tomeu Amorós (fotògraf) i
Impremta Bergas (Arts Grà fiques).
És des d'aquesta perspectiva de lluita cultural que podem copsar
també la importà ncia que, per a la poesia dels Països
Catalans, té la col·lecció de discs compactes Veu de poeta.
Col·lecció que, amb el dedicat a qui signa aquest article, ja
ha arribat al número 9.
|