"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 26/06/2003

Trenta anys de poesia

Fa uns anys (devia ser pel 2000), l'escriptor Pere Rossell√≥ Bover que dirigeix una de les millors col¬∑leccions de poesia dels Pa√Įsos Catalans (la col¬∑lecci√≥ "El Tur√≥"), m'animava a enllestir una petita antologia de la meva poesia. De bon principi el treball em semblava prou complicat i no em sedu√Įa gaire, per√≤, a poc a poc vaig mudar d'idea pensant que era una bona oportunitat per anar revisant els poemaris que havia escrit i publicat en aquests darrers trenta anys. De bon comen√ßament hi havia una limitaci√≥: l'antologia no podia anar m√©s enll√† d'uns cent poemes. Per tant, el llibre no podia incloure tots els matisos que m'hauria agradat incloure-hi. Cal dir que cap a finals de l'any 2000 em vaig engrescar de tot cor en aquesta aventura que a poc a poc em sembl√† emocionant. Talment fer un llarg viatge a la recerca d'una civilitzaci√≥ perduda! Trobar novament els poemes, els sentiments que et bategaren fa trenta anys o m√©s! Tot plegat, pura arqueologia sentimental, per√≤ tamb√© una possibilitat de concretar alguns dels aspectes que m'han impulsat a escriure poesia, a viure la literatura en el sentit m√©s estimat dels modernistes, en la l√≠nia marcada per Maragall quan demanava una escriptura de la "paraula viva" lluny de la falsa ret√≤rica dels exquisits.

En aquesta recerca del que hi pogués haver de "paraula viva" en els meus poemaris, els he repassat tots. Vaig començar pels publicats. I també he emprat alguns poemes de llibres encara inèdits. Una vegada feta aquesta primera triadella (que, amb poques variants, va ser la definitiva), vaig copsar de seguida que, en aquests trenta-tants d'anys de conreu de la poesia sempre he navegat dins una línia de clara tendència antinoucentista, molt allunyada de l'herència de l'Escola Mallorquina i seguint sempre el mestratge (entre els poetes catalans) de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Salvat Papasseit, Gabriel Alomar, Pere Quart i aquell descobriment que significà El dolor de cada dia, el famós llibre de Jaume Vidal Alcover...

Pel que fa a la influència d'altres literatures, podríem incloure, entre els de llengua poesia espanyola, Federico García Lorca, Miguel Hernández, César Vallejo, Pablo Neruda, Pedro Salinas, José Hierro, Gabriel Celaya, Blas de Otero... la llista podria allargar-se fins a l'infinit. Com també de la poesia russa i soviètica (Iessenin, Maiakovski...); alemanya (Enrich Arendt, Bertolt Brecht, Paul Celan, Volker Braun, Hans Magnus Enzensberg, Marie Luise Kaschnitz); de la britànica i estato-unidenca contemporànies (Lawrence Durrell, T.S. Eliot, Robert Graves, James Joyce, Karl Shapiro, Dylan Thomas, John Updike...)...

Per√≤ fer el recompte complet de tots els nostres poetes catalans, espanyols, americans, xinesos, sovi√®tics, etc., que serviren per anar consolidant la nostra d√®ria liter√†ria seria impossible en el curt espai que tenim per a parlar d'aquesta antologia que s'acaba de publicar en la col¬∑lecci√≥ "El Tur√≥": Antologia (1972-2002). Ac√≠ nom√©s es tracta de deixar const√†ncia del tarann√† que, cap a mitjans dels anys seixanta, quan comen√ß el conreu de la poesia, em fa anar per uns camins i no per uns altres.¬† √Čs, per√≤, una experi√®ncia col¬∑lectiva. A comen√ßaments dels anys seixanta molts joves ja estam immersos en la lluita pol√≠tica antifeixista. Per a nosaltres la manca de llibertat, la destrucci√≥ de la nostra cultura en mans del feixisme, no √©s quelcom allunyat, eteri, vapor√≥s que es pugui combatre des de la saleta d'un menjador senyorial escoltant l'obra de Maria Ant√≤nia Salv√† (que per cert, havia fet poemes lloant el general Franco). Les hist√≤ries contades pel pare i els oncles (que havien lluitat a favor de la Rep√ļblica), la feina de corresponsal de R√†dio Espanya Independent, les vagues d'Ast√ļries dels anys seixanta-dos i seixanta-tres, amb les tortures de la Brigada Social contra miners i alguna esposa embarassada dels treballadors (que va ser brutalment colpejada per la policia), l'afusellament de Juli√°n Grimau... tot plegat eren fets que, com a joves d'esquerres, ens feia veure que la llibertat no vendria mai donada pel simple conreu dels poemes d'ametlers en flors a qu√® es lliuraven molts cappares de l'anomenada Escola Mallorquina. Cap a mitjans dels anys seixanta pensam que el combat per la llibertat requereixen de l'organitzaci√≥ militant i combativa de tots els antifeixistes en partits clandestins.

Aquests s√≥n els fonaments de clar comprom√≠s pol√≠tic i cultural que ens alleten als nostres divuit i dinou anys quan, a poc a poc, comen√ßam a escriure les nostres primeres ratlles. Bona part del que va ser la meva generaci√≥ -el grup m√©s combatiu, el m√©s idealista- queda ressenyat en els llibres L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Lleonard Muntaner, Editor); Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) i No era aix√≤: mem√≤ria pol√≠tica de la transici√≥ (Edicions El Jonc). ¬†Als vint anys, ja ho he dit, som plenament conscients de tota aquesta hist√≤ria dolorosa. √Čs llavors que llegim √†vidament Lorca, Vallejo, Neruda, Bartomeu Rossell√≥-P√≤rcel, Gabriel Celaya, Gabriel Alomar, Vladimir Maiakovski, Bertolt Brecht... I Espriu que comen√ßa a editar-se for√ßa!

L'ambient de repressió política i cultural franquista (i d'una mínima resistència cultural mitjançant les trobades poètiques a cases particulars, especialment a casa dels oncles de l'historiador Josep Massot i Muntaner: Marià i Mercè Massot) és descrit pel mateix Massot en molts dels llibres publicats aquests darrers anys i sobretot en Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990).

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: