|
Efectes de la calor
Es veu que les altes temperatures fan estralls fins i tot per
les espanyes més imperials. I no ho dic per les tràgiques
conseqüències tant des del punt de vista humà com ecològic
que han tengut els incendis forestals o els anomenats cops de
calor. Ho dic per altres raons que han sortit a la llum aquests
dies i que podrien afectar algun dels puntals que configuren el
que ells, els espanyols, anomenen l'essència pàtria. El món de
les folklòriques i el paper couché, la quintaessència de les
espanyes, va més que remogut. Ja no és qüestió de banyes,
cosa tolerable segons podem deduir del que pensen i escriuen,
sobretot, si el que fa créixer les protuberàncies còrnies és
un dels afamats galants que canten, ballen, pugen a un trapezi o
empunyen amb art letal la muleta. No, no parlam de banyes ni de
rosses que sopen amb financers de molta pela i que ho fan a cos
descobert, a escapament lliure -si ens fos permès d'emprar un símil
motoritzat- car entre tanta riquesa abillada i tanta joia la girl
que acompanya l'acabalat no ha tengut temps de posar-se una
trinxa en forma de braga per cobrir-se el borrissol púbic.
Tampoc no ens referim a aquest amor publicat entre la viuda d'un
torero i alhora viuda també nacional que ara ha trobat la mitja
taronja que tant anhelava en el cap de llista d'una població amb
molt de glamour i que deu haver omplert quarterades de paper
couché. No, tot això no és res comparat amb les acusacions que
ara s'han espoltrit i esquitxat el personal de la faràndula, de
la copla, decante i del còmic.
Ens referim a les acusacions de maltractaments psíquics i físics
que suposadament han «regalat» certs prohoms del paper setinat
a les seves respectives acompanyants. I la causa fonamental que
ha propiciat tan primàries actuacions ha estat l'addicció a les
drogues. Però no només estan suposadament enganxats als
estupefaents dos personatges singulars -com són en Chiquetete i
en Pajares-, sinó que també hem sabut que xuclen substàncies
vedades a la immensa majoria dels mortals alguna que altra folklòrica.
La qual cosa ens pot fer suposar que bona part -no podem precisar-ne
la quantitat- de tota aquesta gent que ven exclusives,
reportatges i altres intimitats poc edificants llavors
consumeixen el rèdit, -que mai no he sabut si cotitza o no a
hisenda, convendria que aquesta dama freda però voraç en fes
alguna investigació- no amb vides exemplars i donacions a ONG
sinó que s'ho foten pel nas, per via intravenosa o, els més
pudorosos, com si fossin optalidons.
És una passa més de la degeneració i també, en conseqüència,
són molt més degeneratius els múltiples programes de televisió
que, més que d'ocupar una honrosa franja horària, són més
dignes d'engreixar el més espuris dels. Fer zapping a certes
hores del matí o a primeres hores del capvespre, encara que
sigui per matar l'avorriment o per curiositat malsana, és anar
de son merdo a son cagarel·lo. I jo em deman si això no hauria
de ser també una mica inconstitucional -com volen que ho sigui
declarat el pla sobiranista de n'Ibarretxe- o com a mínim una
mica perniciós com ho poden ser les propostes de reforma
d'Estatut que es fan córrer per Barcelona. No deu merèixer un
toc d'atenció per part del del bigoti, o per part del fiscal
general de l'Estat. Perquè si abans, en temps de la dictadura,
tothom volia ser una Fabiola capaç de ser merescuda per
qualsevol Balduí, ara totes les mares i també pares -ja se sap
que els progenitors ho defensen tot- hispànics podran trobar
justificació a les addiccions poc edificants que puguin tenir
els seus fills. No els pot portar això a una degeneració patriòtica?
No els pot portar a una disgregació moral que torpedini el
sentiment de poble, que contamini l'atmosfera nacional? Però
davant això resten muts o s'ho miren des de la barana de
qualsevol plaça pública com si fos una funció execrable del «Bombero
Torero». Per si de cas, procuren estrènyer per l'altre costat,
el que sempre els ha picat més que no se'ls esboldregui, encara
que ho facin de forma barroera i vil, com l'escalada d'acusacions
en què s'han convertit la multitud de programes que parlen dels
seus ídols nacionals i dels seus referents mítics: la faràndula,
planter de viudes nacionals, de toreros nacionals, de roses de
les espanyes, de preservadors de l'art genuí espanyol, i un
llarg etècetera de substantius sempre acompanyant del mateix
qualificatiu: espanyol. I llavors diuen que no són nacionalistes...
|
