El PSM opina. 26/08/2003

Haraguiri (el retorn)

Ara fa cinc anys, en un dels nostres primers (i darrers d'aquella època) articles a la secció d'opinió d'aquest diari, parlàrem d'una curiosa i cridanera pràctica d'alguns dels visitants a la nostra benvolguda terra. Aquells a qui els ciutadans d'aquestes contrades hem convingut a anomenar amb el simpàtic apel·latiu de «guiris», per ventura dehumanitzant-los una mica.

Allò que ens cridà l'atenció aleshores era una espècie de pseudosuïcidi, una sort de ritual que posen en pràctica els guiris, bàsicament els que pasturen per les zones de Puntabalena (Magaluf) i Balneari 6 (s'Arenal), i que consisteix a arribar ben entrada la matinada a l'hotel amb una moixa com la Seu, guaitar pel balcó (o intentar passar d'una habitació a una altra) i caure per avall... Es veu que, a causa de la ingestió de litres i litres de begudes alcohòliques, ja sigui en gerres, directament de la botella o d'uns poals de plàstic estil tot a 0'60, els pesa més el cap que els peus i es precipiten cap al carrer, on aterren amb la testa. El mal sol ser proporcional al número de la planta de l'hotel des d'on cauen, encara que també hi entren altres variables com, per exemple, la velocitat assolida durant el vol, a causa del pes de l'individu volador. Els graciosos capells mexicans que llueixen alguns tampoc no solen amortir gaire la caiguda.

A aquell article batiàrem la pràctica com «haraguiri», car hi vèiem certes (per bé que molt llunyanes) reminiscències del suïcidi ritual japonès de nom semblant.

Malgrat que aquest article exhali frivolitat pels quatre cantons, la cosa és prou seriosa, ja que segons les dades de l'aleshores responsable de la secció de Crònica Negra, David Oliver, eren més d'una trentena els guiris que havien tornat en posició vertical i amb un vestit de fusta al seu país entre el 1995 i 1998 a causa d'allò que aquí anomenam haraguiri.

Durant els darrers estius no n'havíem sentit a parlar gaire d'aquesta pràctica, però enguany ens hem tornat a fixar que, adés i ara, les pàgines de succeïts tornen a ressenyar aquests òbits per caiguda lliure des del balcó de l'hotel. No sabem si és fruit directe que ara tot torna quatre o cinc anys enrere o si és una conseqüència més del fervor consumista que ha despertat l'anunci de la retirada de l'ecotaxa. Probablement, no sia cap d'aquestes possibilitats, sinó que només sigui que un servidor mira amb més atenció les pàgines no polítiques dels diaris. De fet, seria lògic pensar que les morts per haraguiri no tenen res a veure amb el color dels gestors polítics d'aquesta gran plataforma d'esbarjo per a guiris que encara avui anomenam Mallorca.

Fa cinc anys, però, ja advertírem que hi havia una pràctica molt més perillosa que la d'abocar-se a una balconada amb sobrepès de líquids espiritosos a la testa, i que era ni més ni menys que la de guaitar al gran finestral obert que és un article d'opinió. Ja ens adonàrem aleshores que hi havia moltes més possibilitats d'estampar-se i fer-se un bon trau a la crisma. I és que un cap ple d'idees pesa més que un cap ple d'alcohol i, sens dubte, convida que qualcú t'empenyi i t'ajudi a caure.

I això sí que té a veure amb el color dels polítics de torn.