"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 26/08/2003

Haraguiri (el retorn)

Ara fa cinc anys, en un dels nostres primers (i darrers d'aquella √®poca) articles a la secci√≥ d'opini√≥ d'aquest diari, parl√†rem d'una curiosa i cridanera pr√†ctica d'alguns dels visitants a la nostra benvolguda terra. Aquells a qui els ciutadans d'aquestes contrades hem convingut a anomenar amb el simp√†tic apel¬∑latiu de ¬ęguiris¬Ľ, per ventura dehumanitzant-los una mica.

All√≤ que ens crid√† l'atenci√≥ aleshores era una esp√®cie de pseudosu√Įcidi, una sort de ritual que posen en pr√†ctica els guiris, b√†sicament els que pasturen per les zones de Puntabalena (Magaluf) i Balneari 6 (s'Arenal), i que consisteix a arribar ben entrada la matinada a l'hotel amb una moixa com la Seu, guaitar pel balc√≥ (o intentar passar d'una habitaci√≥ a una altra) i caure per avall... Es veu que, a causa de la ingesti√≥ de litres i litres de begudes alcoh√≤liques, ja sigui en gerres, directament de la botella o d'uns poals de pl√†stic estil tot a 0'60, els pesa m√©s el cap que els peus i es precipiten cap al carrer, on aterren amb la testa. El mal sol ser proporcional al n√ļmero de la planta de l'hotel des d'on cauen, encara que tamb√© hi entren altres variables com, per exemple, la velocitat assolida durant el vol, a causa del pes de l'individu volador. Els graciosos capells mexicans que llueixen alguns tampoc no solen amortir gaire la caiguda.

A aquell article bati√†rem la pr√†ctica com ¬ęharaguiri¬Ľ, car hi v√®iem certes (per b√© que molt llunyanes) reminisc√®ncies del su√Įcidi ritual japon√®s de nom semblant.

Malgrat que aquest article exhali frivolitat pels quatre cantons, la cosa és prou seriosa, ja que segons les dades de l'aleshores responsable de la secció de Crònica Negra, David Oliver, eren més d'una trentena els guiris que havien tornat en posició vertical i amb un vestit de fusta al seu país entre el 1995 i 1998 a causa d'allò que aquí anomenam haraguiri.

Durant els darrers estius no n'hav√≠em sentit a parlar gaire d'aquesta pr√†ctica, per√≤ enguany ens hem tornat a fixar que, ad√©s i ara, les p√†gines de succe√Įts tornen a ressenyar aquests √≤bits per caiguda lliure des del balc√≥ de l'hotel. No sabem si √©s fruit directe que ara tot torna quatre o cinc anys enrere o si √©s una conseq√ľ√®ncia m√©s del fervor consumista que ha despertat l'anunci de la retirada de l'ecotaxa. Probablement, no sia cap d'aquestes possibilitats, sin√≥ que nom√©s sigui que un servidor mira amb m√©s atenci√≥ les p√†gines no pol√≠tiques dels diaris. De fet, seria l√≤gic pensar que les morts per haraguiri no tenen res a veure amb el color dels gestors pol√≠tics d'aquesta gran plataforma d'esbarjo per a guiris que encara avui anomenam Mallorca.

Fa cinc anys, per√≤, ja advert√≠rem que hi havia una pr√†ctica molt m√©s perillosa que la d'abocar-se a una balconada amb sobrep√®s de l√≠quids espiritosos a la testa, i que era ni m√©s ni menys que la de guaitar al gran finestral obert que √©s un article d'opini√≥. Ja ens adon√†rem aleshores que hi havia moltes m√©s possibilitats d'estampar-se i fer-se un bon trau a la crisma. I √©s que un cap ple d'idees pesa m√©s que un cap ple d'alcohol i, sens dubte, convida que qualc√ļ t'empenyi i t'ajudi a caure.

I això sí que té a veure amb el color dels polítics de torn.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: