"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/08/2003

Per una nova cultura del turisme

* Mateu Picornell i Cladera és geògraf, professor de la UIB i president de l'INESE

Des de fa temps, per intentar arreglar el turisme de les Illes Balears, es cometen sempre m√©s errors en treballar per cercar solucions a problemes equivocats que per solucions err√≤nies a problemes certs. D'aquesta manera l'√ļnic que es fa s√≥n apeda√ßaments momentanis que a la llarga no fan m√©s que incrementar la roda de seq√ľeles, no curades mai, que agreugen de cada vegada m√©s la malaltia estructural el nostre turisme.

Quan ja s√≥n massa els apeda√ßaments, cosits al vestit tur√≠stic, ja no √©s possible lluir la qualitat que hi aportaven els recursos i encants inicials. L'√ļnic remei ja √©s fer un vestit nou, amb recursos que permetin una economia sostenible i amb una est√®tica i funci√≥ m√©s moderna adaptat per a tots als potencials segments de la demanda, compatibles entre ells i els residents. Aix√≤ en termes tur√≠stics es diu reconversi√≥, reestructuraci√≥ o rejoveniment del declivi del cicle de vida tur√≠stic.

S'ha perdut tant de temps amb la jugueta dita ecotaxa (ja que no és més que un impost per a dormir en els hotels, i per no crear més confusió amb ella permeteu-me, en endavant, citar-la com a falsa ecotaxa) que la majoria dels agents responsables del desenvolupament i funcionament turístic no han tingut temps de pensar en res més.

He dit jugueta a la falsa ecotaxa perquè amb ella uns senyors majors polítics (tant governants com de l'oposició) durant una legislatura han volgut fer d'experts turístics a cegues i el col·lectiu d'hotelers (que si bé són grans entesos en empreses d'activitats econòmiques turístiques no vol dir que siguin experts en turisme, ja que a vegades creen productes turístics destructors de turisme) juntament amb algunes institucions i grups d'interès han volgut jugar a fer d'aquells polítics que volen fotre als altres polítics. Això ha estat la causa que ambdues parts oposades han bloquejat el desenvolupament qualitatiu del turisme i provocaren ingènuament una forta crisi d'informació de la qual se n'aprofitaren (a més afegint llenya al foc del joc) els agents que sí saben jugar a rapinyaire turístic per aconseguir preus de saldo. Mai els hotelers havien tirant tantes pedres a les seves pròpies teulades ja que la seva característica sempre ha estat amagar o evitar la difusió de fets que minvin la vinguda de turistes (fixeu-vos, com a detall, que en temporada alta ni es queixen de les misèries que degraden la Platja de Palma).

Per√≤ la paradoxa, encara, √©s que els pol√≠tics governants rellevats pensen i diuen que si es retira la falsa ecotaxa ser√† la ru√Įna pel turisme i el medi ambient; i els pol√≠tics governants actuals i els aliats en el joc volen fer creure que sense ella quedar√† salvat el turisme. Ni una cosa ni l'altra, la trista i curta hist√≤ria de la falsa ecotaxa no haur√† estat m√©s que una petita an√®cdota o jugueta temporal, sense efectes ni negatius ni positius sobre la qualitat del turisme. Qu√® ha estat un encert derogar-la √©s vera, per molts de motius i perqu√® √©s un impost injust, sobretot no √©s una ecotaxa i no soluciona els problemes m√©s importants del turisme.

No hi ha cap dubte però que el nostre turisme està en declivi i ha perdut qualitat i competitivitat. La malaltia torna ésser estructural, és a dir, per factors i errors propis i interns i per no haver existit, aquesta vegada, conjuntures externes favorables (més bé n'hi ha hagudes de desfavorables) per calmar temporalment les ferides de l'estructura turística.

Però qui defensa el turisme? Els governants, fins ara, o bé han seguit el camí que ha anat marcat la corresponent elit de poder o no n'han sabut i han fracassat. Als hotelers només els ha interessat sempre omplir els hotels; els interessa més molta quantitat a baix breu que poca quantitat a preu alt, la qual cosa es comprèn empresarialment i comercialment, però això afecta negativament al desenvolupament harmònic turístic (aquest és un dels indicadors que els hotelers no són experts en turisme). Del que es diu oferta complementària i dels paràsits dels turisme millor que no en parlem. Els ciutadans residents, només viuen confusos, embullats i ja els irrita el turisme.

No obstant això, dels errors passats comesos sempre se'n pot aprendre lliçó i segurament aquesta temporada podria servir de culminació de comprensió i reflexió de com hem assolit l'actual fracàs turístic i més que mai començar el canvi d'una vertadera reconversió i el d'una nova cultura del turisme.

La crisi més important que actualment més ens afecta (arrossegada des de sempre) és la crisi de conceptualització. Si no partim d'uns conceptes i criteris turístics clars i definits, difícilment podrem adequar solucions correctes a problemes certs; això vol dir que el primer que hem de conèixer i analitzar són els problemes que fan degradar la qualitat turística.

Necessàriament hem de partir d'una planificació integral del nostre espai turístic i l'escala a aplicar a de ser per illes. L'objectiu general de la qual serà la potenciació de la qualitat i la competitivitat del turisme.

Vist d'una manera senzilla aquesta planificaci√≥ ha de consistir en estudiar i analitzar l'escenari tur√≠stic real que veim i tocam i pensar i reflexionar cap a on ens du; pensar en un escenari tur√≠stic imaginari que ens agradaria i voldr√≠em tenir; es tracta de veure el que fa falta i eliminar el que sobra per aconseguir-ho, sempre que sigui possible i viable i estigui dins el marc de la sostenibilitat. √Čs clar que aix√≤ aparentment tan senzill √©s un proc√©s complex que inclou molts de factors, variables i agents compromesos.

Quins són els conceptes i criteris inicials per a la planificació? Insisteixo que és massa la confusió que hi ha dels conceptes turístics, a tots els nivells, des de polítics, empresaris, grups d'interès, professionals i ciutadans. Un petit detall és que encara per a molts el turisme només inclou turistes, hotels, agències de viatge i touroperadors; els fets d'aquests darrers anys en són la demostració.

El concepte essencial és el d'espai turístic, tot el que hi ha dins ell és part del producte global turístic i de la morfologia i el metabolisme turístics. Això ens du a la necessitat i importància del territori i del procés de territorialització dels productes turístics perquè aquests puguin ésser consumits.

S'ha de tenir ben clar qu√® √©s el turisme. Malgrat vulgarment el tracten com a ind√ļstria o activitat econ√≤mica no ho √©s, senzillament √©s un servei, patrimoni de tots i amb una immensa capacitat de generar activitats i sectors econ√≤mics.

El turisme forma un sistema, els elements o parts el qual b√†sicament s√≥n quatre: els turistes; els mecanismes p√ļblics i privats, els sistemes de transport, connectivitat i de mobilitat tur√≠stica; i la destinaci√≥ tur√≠stica. A la destinaci√≥ tur√≠stica s'hi han de contemplar els seg√ľents elements b√†sics: els recursos d'atracci√≥ tur√≠stics; la societat local; l'oferta central i de serveis; i el infrastructures i equipaments.

Hi ha d'haver un enteniment i consens entre els agents del sistema turístic, on juga un paper important i pioner l'Administració, com a més responsable de la qualitat del turisme, de la previsió i cura dels seus efectes i vigilància de la sostenibilitat ambiental, social, econòmica i cultural.

Són necessaris uns instruments legislatius que facin viable i possible la planificació. Els actuals són obsolets, confusos i contradictoris, ara amb els que hi ha és impossible fer una planificació integral dels espais turístics.

S'han d'erradicar urgentment la delinq√ľ√®ncia, la corrupci√≥, les m√†fies i molts de par√†sits tur√≠stics que han trobat un camp adobat dins un turisme descuidat i no gens defensat.

Són molts els conceptes aplicats de manera confusa al turisme, sobre els quals no em puc allargar, com els d'ordenació del territori, urbanisme, usos turístics, paisatge, medi ambient, indicadors de sostenibilitat, capacitat de càrrega, factors limitants, etc.

No es pot oblidar el paper participatiu de la societat local ja que reb molts dels efectes d'un turisme del qual ja no en pot prescindir, que ja ha cedit molts dels recursos patrimonials i béns comuns, que subvenciona en gran part el turisme i que ja no ha de suportar més l'increment d'externalitats del turisme. I aquí he de defensar la necessitat d'internalitzar-les mitjançant un cànon, tribut o gravàmen ecològic, és a dir, una ecotaxa de veres, sobre el servei d'infraestructures i d'activitats turístiques.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: