"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 01/09/2003

Dignificar la política

Aquests dies han estat molt comentats per la ciutadania -i criticats!- els constants augments de sou dels nostres polítics, tant a l'Ajuntament de Ciutat com als diversos consistoris de les Illes. Si fa quatre anys el Pacte ja va començar malament, a parer de molts, apujant-se els sous -era per l'estiu de 1999, just estrenades les cadiretes de l'esquerra oficial-, ara han fet el mateix els conservadors. Tot plegat un paisatge prou decebedor per a tots aquells sectors d'esquerra, centre o de dreta civilitzada que encara podien imaginar que hom es dedica a la política com a acte de servei a la seva col·lectivitat o, també seria possible, per a defensar des de les institucions determinades idees i principis.

Si fa quatre anys, després de la inicial repartida de conselleries, direccions generals, secretaries generals tècniques, etc., etc., la gent va equiparar els nous gestors amb els que havien deixat la poltrona, en aquests moments, després de la derrota electoral del Pacte, el poble torna a dir el mateix: «Tots els polítics són iguals; únicament pensen en la seva butxaca». El teatre que se'ns ha presentat al davant ha estat vertaderament vergonyós. De primer hem hagut d'assistir a la funció de veure com el Pacte, sovint, havia «blindat» determinats amics. El blindatge consisteix -ja ho hem escrit en altres articles- en uns contractes especials que obliguen la nova administració a pagar -procedents de les nostres butxaques- un mínim de tres o quatre milions de les antigues pessetes per a aconseguir que l'endollat deixi la cadireta al nou contractat. Després d'aquest lamentable espectacle vengué l'apujada de sou de Catalina Cirer, una de les primeres «accions de govern municipal» que escometé davant el silenci còmplice de l'»oposició». I, els ciutadans, que no són gens beneits, diuen: «És clar; l'«oposició» no diu res a les apujades de sou de la dreta perquè així ells tendran l'excusa igualment per a demanar idèntica apujada en la nòmina». Es comprova que, mira per on!, davant qüestions de diners -i quan es tracta d'omplir la pròpia butxaca- dreta i esquerra oficial coincideixen. Ningú no piula. El cas més evident de tot el que deim és el decebedor panorama esdevingut a l'Ajuntament de Llucmajor, on el PP i ASI s'han apujat el sou... en un 100%! Sortosament, aquesta vegada PSOE i PSM alçaren la veu per a protestar davant l'escàndol. El batle cobrarà, doncs, 45.538 euros anuals i el cap del grup anticatalanista ASI, el senyor Rabasco, flamant nou president de la Comissió de Turisme de l'Ajuntament de Llucmajor, 36.349 euros anuals. En veure totes aquestes coses, el ciutadà sent vergonya aliena i no veu per part ni banda cap grup, cap partit que defensi una autèntica dignificació de la política i de la democràcia. Estam arribant a un punt on la gent del poble ja no creu al polític quan aquest defensa un programa, unes idees. No li té confiança, malgrat que n'hi hagi de molt d'honrats. Els sectors populars han arribat a tal grau d'incredulitat que, quan es constata que un candidat o candidata defensa amb força un programa, pensen que ja s'està preparant la propera apujada de sous. I tot això no és gens sà per a una societat culta i desenvolupada com la nostra. Sense arribar a haver de congelar els sous dels polítics, sí que s'hauria de legislar determinades lleis al respecte. Per exemple: que les apujades de nòmina dels polítics es fessin igual que es fan els dels altres treballadors i treballadores de la nostra terra. És a dir, d'acord amb uns convenis ben regulats i sempre, com s'esdevé amb els ciutadans d'anar a peu, segons l'augment del cost de vida. En cas contrari, continuarem pensant que molts es barallen per anar a les llistes dels partits per a aconseguir unes bones remuneracions que, d'altra banda, fent feina pel seu compte o d'acord amb les seves capacitats laborals mai no podrien aconseguir. Els polítics no han d'esdevenir una casta especial per damunt els ciutadans i ciutadanes del nostre país. En cas contrari, la democràcia serà sempre en mans d'aprofitats, oportunistes i irresponsables.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: