"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 30/08/2003

El pontet de la felicitat

Quan jo era infant, i a Mallorca no hi havia tants de cotxes com ara, és ben evident que no es plantejassin segons quin tipus de problemàtiques que ara ens tenen a uns bipolaritzats i, a d'altres, com al batle de Sineu, en una situació molt més incòmoda perquè el partit els diu una cosa, el cor, que compta poc, els en diu una altra i el poble que representen, amb una majoria ajustada fruit d'un pacte, els en diu una altra de molt diferent i que, i això sí que els cou, els podria fer perdre la batlia en acabar l'actual legislatura o, com gat escaldat que d'aigua freda tem, fins i tot en el decurs de la mateixa amb el vistiplau -amb cotxe oficial i corbata rodriguera- de dona Dolça Mulet, que per no esquinçar-se les sabates noves sol gastar aquest tipus de vehicles fins i tot per anar a comprar dues unces de gerret.

Perel gust ò érem als cotxes i hem de tornar als inicis, que llavors sempre trob dues o tres lectores que per no dir-me a la cara que som lleig i panxarrut s'espassen tot dient-me que faig un bigalot de prosa que no és passador per enlloc. (Jo llavors faig la mitja i pens que, a l'hora d'escriure, no tenc cap altra pecaminosa pretensió que el fet que el lectorat hi passi un cert plaer espiritual que li compensi la peresa d'aixecar-se al matí per anar a comprar el diari). Bé, però hem tornat a deixar el fil dels cotxes i és ben hora que el reprenguem. La irrupció del cotxe ens ha comportat major mobilitat i un faster d'avantatges o com a mínim de canvis -ja la història, si hi és a temps i no mor, aquesta dama, deshidratada en ple efecte hivernacle, ho jutjarà- que ara no perdré el temps d'enumerar. També ha afectat el nostre lèxic. Si ara, a un al·lot de primària li dius -si és que fóra pedagògicament pertinent de dir-ho- «et fotré un zero com una roda de carro», probablement la cosa no li farà ni fred ni calor perquè no n'han vista cap mai ni tan sols presonera fent de barrera a una finqueta de foravilers nouvinguts de quartó i mig amb «casita d'aperos». Però sí, en canvi, si seqüenciassin la solfa amb què escric aquest article em dirien «que em posàs el turbo», que som un tio «sense gens de repris», les meves lectores em podrien dir, sense blasmar-me per res la prosa, que tenc «el carburador embossat» o que faig més pena «que un dièsel dins una sala de rehabilitació».

Però no només ha estat el cotxe allò que ens ha fet evolucionar el lèxic sinó també les seves circumstàncies. No hi havia hagut tantes corbes mai en la nostra existència d'ençà que hi ha cotxes: abans hi havia endinsades, els sementers feien panxa, a la carretera hi havia revolts i les jovenetes no aspiraven a tenir unes corbes estàndards sinó que el seu estàndard era la figura, per a tothom intel·ligible, d'un gerricó. També hi havia pontets i molts d'altres mots, ara només hi ha corbes. Fins i tot, a la venturosa panxa, abans referent lèxic de múltiples usos, se l'ha condemnada a ser designada com «la corba de la felicitat». És cert que amb un to eufemístic per no fregar-te pels morros la teva poca addicció a les tortures diàries a un gimnàs o per entimar-te a la cara la golafreria de les figues amb pa amb oli i formatge tan curat com el barram i la tensió arterial el pugui agombolar.

Bé, ara idò, en plena època de les batalles perdudes i de les plataformes aquerubinades jo vull apuntar-me a una de ben particular: la lèxica. I propòs que tots els que em vulguin fer costat i fins i tot els qui em vulguin recolzar a partir d'ara substitueixin la dita «corba de la felicitat» pel «pontet de la felicitat». Amb qualque cosa hem d'entretenir el remuc...

Per cert i parlant de panxes i de pontets de la felicitat, estic segur que en Bartomeu Cursach i tot el gremi dels gimnasistes deuen estar la mar de satisfets pel favor indirecte que aquest govern els ha fet. En aquest país del tot va bé, del tot és meravellós, on si les platges s'embruten és per la merda que ens ve d'Àfrica o de França, en aquest país nostre ens deu haver crescut gairebé sense adonar-nos-en, però de forma ben ostentosa, el pontet de la felicitat. I per una qüestió d'higiene pública, que no d'ètica, convendrà que tots en començar el setembre ens apuntem a un gimnàs i facem desaparèixer aquests centímetres que s'agrumollen al ventre no fos cosa que l'any que ve, ara que ja hauran llevat l'ecotaxa, siguem culpables directes o indirectes que no vénguin turistes. Però abans de sotmetre't al turment situa't davant un mirall, arrissa't el top, la camiseta imperi o la peça de roba que et pertorbi la vista i contempla't ufà aquest pontet de felicitat que sense saber d'on t'ha comparegut aquest estiu.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: