El PSM opina. 04/09/2003

Ses Illes

Que la fi del Pacte de Progrés a les Illes i el retorn de Jaume Matas seria un desastre era cosa sabuda. L'estil Matas no enganya ningú. Que això repercutiria en la salut de la llengua també era un fet temible, però no ens hauríem imaginat que la ingerència nociva i demala fe del president balear contra la pròpia llengua fos tan destralera com ho està essent. Amb l'excusa del bilingüisme -i el bilingüisme sempre és una excusa: quan una llengua agonitza i el poder vol rematar-la, no para de lloar les virtuts del bilingüisme-, Matas està fent recular de manera espectacular el català a les Illes. La nostra llengua, que necessita tanta ajuda, que té tantes necessitats, que no sobreviurà si es deixa a l'atzar de la inèrcia (en aquest sentit, val la pena la lectura o relectura del llibre de Vicent Pitarch Control lingüístic o caos?, que és excel·lent), està acusant la demencial política de Matas que ve a dir el següent: com que hi ha dues llengües oficials, tot ha de ser en les dues llengües, obviant que una té tots els recursos i l'altra no en té cap, que una té tots els mitjans de comunicació i l'altra amb prou feines si en té cap, que una està il·luminada per tots els focus de l'Estat i l'altra viu del voluntarisme de la gent. El mal és que per dur a terme aquesta tasca anorreadora, Matas està disposat a derogar lleis i disposicions democràtiques anteriors.

Ara bé, el que dol, i dol precisament perquè és veritat, són aquestes paraules del portaveu del PSM-Entesa Nacionalista, Eduard Riudavets: "Tot això demostra la regressió en matèria lingüística i cultural d'un partit cada vegada més de dretes i radicalitzat que intenta valencianitzar la societat illenca", on la paraula valencianitzar significa imitar l'hostilitat manifesta de Zaplana per la llengua dels ciutadans que va jurar servir; tot i que Camps, el nou president valencià, sembla tenir altres plans. Deixeu-me fer unes quantes profecies (tot i que sóc tan dissortada que les encerto molt poques vegades): la primera és que els illencs es lliuraran de Matas perquè se n'anirà a Madrid de ministre; la segona és que, com passa a El rey Lear, la persona més aduladora no resulta ser la més fidel, sinó a l'inrevés, i que això li pot passar al llagrimós Aznar amb el sibil·lí Rajoy. I la tercera és que el PP no guanyarà les properes eleccions espanyoles. No senyor: no les guanyarà.