El PSM opina. 04/09/2003

Destruir el territori a cop de lleis

* Joan Carles Palerm és president del GEN-GOB d'Eivissa
* Marià Serra és president de l'Institut d'Estudis Eivissencs
* Hazel Morga és president d'Amics de la Terra
* Francesc Mayans és president del GOB de Formentera

La nova reforma de la Llei d´Espais Naturals (LEN), que retorna l´ús edificatori a les Àrees Naturals d´Especial Interès (ANEI) i que redueix de forma considerable la parcelála mínima per edificar a l´interior de les Àrees Rurals d´Interès Paisatgístic, és anticonstitucional i, per tant, ilálegal, ja que no es basa en l´ordenació del medi natural i els seus usos, sinó que es limita a considerar els nostres més valuosos espais naturals com a sòls urbanitzables amb una major o menor densitat. El Sòl Rústic ha de ser considerat com a tal i per tant el que s´ha de regular són els seus usos i, en tot cas, les circumstàncies excepcionals que s´han de donar per permetre l´edificació dins del seu àmbit. En aquest sentit s´ha pronunciat el Tribunal Constitucional, en sentència 164/2001, en relació a tot tipus de sòl classificat com a rústic, ja no rústic protegit, com és el cas de les ANEI, pel qual la normativa estatal del sòl és encara més restrictiva.

La reforma de la LEN proposada ara pel Govern Balear, a instàncies del Consell Insular d´Eivissa i Formentera cau, una vegada més, en l´errada de convertir-se en un manual de condicions per a l´especulació. Una vegada més, en comptes d´aprovar normatives per impedir l´especulació, s´elaboren únicament per regular-la i, per tant, fomentar-la.

Amb reformes com la prevista, els propietaris de finques rústiques que han dedicat temps i esforç en mantenir-les, conservant els espais de cultiu i els elements tradicionals, queden equiparats, sinó clarament discriminats, enfront de persones únicament interessades en especular urbanitzant el sòl rústic. És a dir, es legisla per a qui més té, per a qui més pot pagar i no per a qui més pot necessitar o per a qui realment mereix viure al lloc que colálabora a conservar, condemnant, d´aquesta manera, de forma irreversible, a la desaparició dels espais naturals i tradicionals de la ruralia. Buscar les fórmules per invertir aquesta tendència destructiva del territori, per fomentar la seva conservació en comptes de la seva progressiva i irreversible destrucció, és un repte que han d´enfrontar amb extrema urgència les institucions que, una vegada més, amb la reforma legal presentada, opten pel camí més fàcil i equivocat. Evidentment, existeixen fórmules per aconseguir una ordenació racional del territori i que, lògicament, no passen per limitar-la a una qüestió de parceláles mínimes per a la seva edificació; des d´aquests grups (GEN, GOB Formentera, Amics de la Terra i Institut d´Estudis Eivissencs), s´han remès propostes a tots els partits polítics amb la finalitat d´aportar vies que permetin a la vegada una explotació racional del territori i la seva conservació, sense haver obtingut cap compromís al respecte fins ara.

El fet més destacable de la realitat actual és l´ús urbanístic del sòl, que origina una especulació descontrolada, amb uns resultats massa evidents des de fa temps. La conseqüència d´aquesta forma d´ordenació, o més aviat de desordenació territorial, és la pèrdua dels valors sobre els que es basa la nostra principal font d´ingressos: la indústria turística. El fet que proliferi la urbanització difusa dóna lloc a un mercat de places turístiques ilálegals que la perjudica greument de forma directe, per competència deslleial, i de forma indirecta degradant el paisatge i, per tant, la imatge de l´illa a l´exterior. Altra conseqüència afegida que comporta aquest procés és la minva constant dels recursos naturals, i el desfasament que ocasiona amb les infrastructures existents. És aquesta la problemàtica més greu a la que s´enfronta qualsevol intent d´ordenar racionalment el territori i que, una vegada més, els responsables institucionals mostren la seva incapacitat per aturar aquesta inèrcia.

La insostenibilitat i gravetat de la situació ha arribat a l´extrem de provocar una mobilització social sense precedents a la nostra història. Cap altre problema ha provocat la preocupació i l´alarma social com aquesta irreversible destrucció que està patint el nostre territori i les amenaces urbanístiques que sofreixen nostres darrers espais naturals. Aquest fet mostra la magnitud del problema, i la reforma legal que es pretén ara reflecteix la incapacitat política de donar respostes i solucions vàlides.

Obrir camins cap al futur és feina de tots i responsabilitat de les institucions, fins ara només s´estan creant carrerons sense sortida i sense marxa enrera.