El PSM opina. 10/09/2003

L'octubre del PSM

La comissió executiva del PSM se reunirà la setmana pròxima per preparar el document oficial que haurà de ser discutit en el consell polític d'aquest partit, l'octubre vinent. L'encarregat de la redacció, amb les aportacions dels altres membres de l'oficialitat, serà el secretari general, Mateu Morro, el qual, a més, també l'haurà de defensar, el document final de l'executiva, en el consell. Per altra banda, tal com ha informat aquest diari en diverses seccions i ocasions, un altre grup de militants n'està preparant un d'alternatiu, de document. El qual també s'haurà de discutir en el referit consell. Mentre que el primer, diguem-ne oficial, estarà personalitzat per Morro, aquest segon encara no se sap amb exactitud qui el defensarà, però probablement, o això diuen els rumors, serà o algun dels dos derrotats candidats municipals a Palma i Alaró, o un exdirectiu de la Conselleria de Pere Sampol: Pere Muñoz, Josep Gomila o Damià Perelló, respectivament. Si més no a ells s'identifica com el nucli del qual sorgiria l'aspirant (un dels dos primers; novament: segons els rumors) al liderat futur del PSM, en contra de qui suposadament seria el delfí de Morro, Antoni Alorda.

Així, doncs, en el si del PSM se van perfilant els dos grups que, abans o després, hauran de xocar. Com deia un militant l'altre dia a qui això subscriu, no hi ha ja més remei que posar a discussió les dues visions del partit i votar-les. Veure, en fi, qui guanya, quina quantitat de suports té cadascú. En síntesi, els documents seran anàlisis dels resultats electorals i de les línies mestres d'estratègia política a seguir pel PSM durant els pròxims anys i, específicament, com s'afrontaran les eleccions generals i, més tard, tot el procés de renovació amb vista al congrés de finals de 2004, en el qual s'haurà de triar un nou secretari general. El que suposa posar a votació les dues visions és, en el fons, triar per decisions estratègiques divergents, i les seves conseqüències. És a dir, el model partit. Si, simplificant, s'opta per un PSM sobretot nacionalista que deixi en un plànol secundari les altres definicions (esquerra i ecologisme), o si se vol un PSM que recuperi les senyes d'identitat més progressistes, ecologistes, al mateix nivell que el seu nacionalisme. No és una discussió formal o nominal. Sinó de fons, amb implicacions essencials. Els liderats per Morro pretenen un partit que torni a, valgui la paraula, l'agitació de carrer com a forma de connexió amb les bases socials, la qual cosa, suposadament, faria recuperar el «caché» perdut durant els anys de. Per cert, i valgui l'incís, que la primera mostra, d'ençà les eleccions, d'aquesta nova estratègia ha estat l'ocupació per part de la Unió de Pagesos de la Conselleria d'Agricultura, la qual cosa ha creat un bon maldecap al Govern i al PP, de tal manera que fins i tot la «presidenta» Rosa Estaràs s'hi ha hagut d'implicar. Aquesta visió del PSM rebutja frontalment no només qualsevol possibilitat d'aliança, del tipus que sigui, amb UM, sinó que el que l'interessa és la guerra oberta contra la coalició PP-UM dins de la qual no veuen cap diferència entre uns i altres. L'altre grup, el del document alternatiu, optaria per una estratègia de futur més moderada, posant èmfasi en el nacionalisme, i si bé ja veuen molt crua la possibilitat d'una aliança electoral per a les generals amb UM, sí que almanco voldrien anar obrint camins que potser en un futur poguessin anar en aquesta direcció; perquè l'anàlisi de fons és que a Mallorca s'ha de moderar encara més el missatge polític, si se vol tornar al poder.

Passi el que passi, el que sobte, d'acord amb el que ja pareix acceptat per les parts, és el caràcter de citació a un duel, l'octubre. Ningú no ho reconeix, i tothom, faltaria més, diu que si hi ha votació i se perd, no passa res i que tots bons germans. Però fa l'efecte que aquestes dues visions, que són tan antagòniques encara que la bona educació dissimuli l'enfrontament, posades a votació (cosa que s'ha evitat en els últims anys), ha de dur com a conseqüència que els perdedors se sentin (si bé és cert que més uns que els altres, tot i que això ho deixarem per un altre dia) bastant incòmodes. Perquè el cert i segur és que el PSM resultant del procés que s'iniciarà el mes pròxim i acabarà en el congrés de finals de l'any que ve, serà molt, molt diferent, guanyi qui guanyi, al PSM que d'ençà el 1995 ha viscut de les il·lusions que s'esvaïren la nit del 25 de maig passat.